Els cinc milions d’habitants que té el País Valencià compten amb quasi dos milions de vivendes per a repartir-se. Si bé és cert que durant els anys del boom de la construcció es van alçar molts habitatges nous, la majoria dels que encara estan en peu són anteriors a l’any 2000. Amb la creació a mans del franquisme del Ministeri de la Vivenda l’any 1957, es va donar un fort impuls a la construcció de vivendes i, des d’eixe moment fins a l’arribada de la democràcia, es van alçar en tot el territori valencià més de 680.000.
Actualment al País Valencià hi ha 1,996 milions de vivendes i el 65% d’elles es van construir entre els anys 1961 i 2000. De les vivendes construïdes durant la dictadura, en queden en peu aproximadament 853.500 i en les seus portals encara es pot veure la placa del ministeri franquista. Fins ara, molts d’ells encara portaven noms que feien referència a figures o fites importants per al règim del general Francisco Franco.
El Consell és conscient de l’envelliment del parc de vivendes valencià –tant públic com privat– i ha convocat ajudes per a facilitar les rehabilitacions. I és que la llei obliga que tots els edificis que tinguen més de 50 anys, uns 500.000 segons l’Institut Valencià d’Edificació (IVE), se sotmeten a la realització d’un informe d’avaluació sobre el seu estat (IEE). També estan obligats a realitzar l’informe aquells edificis que vulguen optar a plans de rehabilitació. Així, el departament d’Habitatge ha convocat unes subvencions, que es poden demanar fins al dia 10 de juny, per a finançar part dels costos.
La directora general d’Habitatge, Rebeca Torró, destaca que “l’import global d’aquestes ajudes és de 295.000 d’euros i que el procediment de concessió serà el de concurrència competitiva”. Així mateix recorda que podran beneficiar-se “les comunitats de propietaris, agrupacions de comunitats de propietaris o propietàries únics d’edificis de caràcter predominantment residencial, que haguessin registrat el IEE amb posterioritat al 10 de juliol de 2017”.
Grans i en propietat
Els habitatges construïts durant el període dictatorial es divideixen en dos grans blocs: els que oscil·len entre 76 i 105 metres quadrats i els que tenen una superfície un poc menor, entre 46 i 75 metres. Aquestes dades contrasten amb la construcció posterior a l’any 2010, on predomina la creació de vivendes d’entre 76 i 105 metres i de més de 150 metres quadrats. No obstant això, en l’actualitat la majoria de les llars tenen una superfície inferior a 105 metres quadrats, perquè els edificis antics continuen predominant.
Així, segons les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el tipus d’habitatge xicotet, amb una habitació o fins i tot amb cap –els estudis– encara no són un model de vivenda assentat al País Valencià, com si que ho són en altres grans ciutats europees. De fet, la característica principal de la majoria de les vivendes actuals continua sent el seu gran nombre d’estances. Així la major part d’elles en tenen entre 3 i 6 habitacions i hi ha moltes més amb 7 que amb menys de 3.
Mentre que a Europa és molt comú la vivenda en règim de lloguer i encara que al País Valencià cada vegada és més popular, la vivenda en propietat continua predominant. Així, dels quasi dos milions d’habitatges, 978.300 estan en propietat i completament pagats. Actualment, dels quasi dos milions de vivendes disponibles, hi ha 297.100 vivendes llogades. És una xifra que any rere any es va incrementant, al mateix temps que s’incrementa el seu preu.
Rehabilitació o obra nova?
Una de les principals causes de l’envelliment del parc de vivendes és l’encariment del sòl, que frena les xicotetes i mitjanes empreses. “Si les parcel·les són cares, l’obra s’encareix”, assenyala el president de la Federació Valenciana d’Empresaris de la Construcció (FEVEC), Francisco Zamora. Segons explica, des de la crisi “el panorama per a construir habitatge nou està malament”, perquè després del boom les xicotetes i mitjanes empreses no obtenen finançament. “Les entitats financeres són les que s’han quedat amb la majoria del sòl després de la crisi”, fet que, segons Zamora, “complica les coses” a les constructores.
No obstant això, consideren “molt interessants” els esforços del Consell per a rehabilitar vivendes. En aquest sentit, Zamora ha destacat el pla Renhata, impulsat per la Conselleria d’Habitatge, però ha lamentat que la Generalitat no disposa de tots els diners que caldrien per a adequar les vivendes a les necessitats actuals el parc de vivenda envellit.
El president de la patronal constructora considera necessari que, amb treballs de rehabilitació, els edificis vells s’adapten als criteris d’eficiència energètica, que milloren la qualitat de vida de les persones i que se superen les barreres arquitectòniques. “Fa cinquanta anys no es pensava en aquestes coses, i ara, sí”, celebra. Les empreses constructores, segons Zamora, estan preparades per a incloure en els seus futurs projectes totes les novetats que comporten les actuals necessitats de les families i els nous estils de vida “no només perquè la llei obliga a incloure-les”, sinó també perquè són “conscients” que cal fer-ho.
