Desconeguts i poc valorats en comparació amb els Rioja o els Ribera del Duero, els vins valencians naixen mirant a l’exterior. Tant és així que les empreses vitivinícoles exportadores del País Valencià s’han multiplicat per més de 5 des de l’any 2000. Els principals clients són Suïssa i Alemanya. Generalment, els productors valencians venen els seus productes a mercats europeus, però actualment estan obrint-se camí cap als Estats Units i la Xina. Això no obstat, tant el raïm com el vi tenen un elevat pes en l’economia, la societat i el paisatge valencià.
De fet, el territori valencià representa al conjunt de l’Estat el 6,19% de la superfície total de vinya, el 5,8% de la producció, l’11,4% de les exportacions en volum i el 7,8% de la facturació. És especialment important a algunes comarques d’Alacant com la Marina i a les comarques valencianes dels Serrans i la Plana d’Utiel-Requena, tot i que hi ha comarques com el Comtat o la Vall d’Albaida on també hi ha una producció important de vins. A tot el territori hi ha aproximadament 59.225 hectàrees dedicades a la producció de raïm per a vi i l’any 2016 es van arribar a produir 257.461 tones.
L’amplada de mires dels cellers valencians ha propiciat l’augment considerable d’empreses exportadores del sector. En 18 anys s’ha passat de les 105 empreses d’aquest tipus de l’any 2000 a les 563 registrades en 2017. Només en l’últim any, el nombre d’empreses ha crescut un 4%. Aquest augment ha portat aparellat un creixement del valor de les exportacions, que cada any baten rècords. Així, si fa 18 anys les vendes valencianes de vi a l’exterior van arribar als 122,9 milions d’euros, l’any 2017 van assolir la xifra de 212,56 milions.
En total, el valor de les exportacions ha augmentat un 72,8% des de l’any 2000, segons s’extrau del darrer informe de l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi, elaborat mitjançant les dades de l’ICEX. Una xifra, però, que queda molt lluny del creixement de les empreses que es dediquen a comercialitzar els vins valencians a l’estranger. Així doncs, mentre les empreses exportadores s’han multiplicat per cinc, la facturació per la venda de vi no ha arribat ni a duplicar-se.
Vins barats i a granel
El que tampoc ha crescut al mateix ritme que la creació d’empreses és el guany de les societats que es dediquen a l’exportació. De fet, la mitjana del valor de les vendes internacionals per celler l’any 2000 era d’1,7 milions d’euros anuals i en l’actualitat aquesta xifra no arriba als 380.000 euros. Això suposa una davallada del 67,8% en 18 anys, si bé cal tindre en compte que ara hi ha cinc vegades més mercantils.
Al marge de l’augment d’empreses dedicades a vendre vi valencià a l’estranger, aquesta pèrdua d’ingressos s’explica també pel baix preu del vi valencià. Aquest producte es ven a una mitjana de 81 cèntims per litre. Amb aquest preu se situa el tercer per la cua, superant només Extremadura i Castella-la Manxa, que venen el litre a uns 55 cèntims. No obstant això, els preus dels vins d’aquestes tres autonomies han augmentat per dalt de la mitjana estatal. En el cas valencià, el valor de les exportacions està creixent sostingudament des de 2014 i, en comparació amb 2015, han augmentat un 16%, però continua molt lluny de les principals autonomies vitivinícoles.
Una de les causes del baix preu del vi valencià és el pes que encara té la seua comercialització a granel. Aquest tipus de vi té molt poc valor afegit i per això des del sector animen els productors a potenciar l’embotellament. També enòlegs i consultors insisteixen a donar prioritat a la qualitat i no a la quantitat, per a així dotar de prestigi el vi i augmentar el seu valor.
A més a més, les exportacions vitivinícoles del conjunt de l’Estat van batre rècords històrics en 2017, amb uns ingressos de 3.186 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 8,9% respecte a l’exercici anterior. En volum, es van situar en 2.852 milions de litres en 2017, un 3,2% més que l’any anterior. En concret, les vendes exteriors espanyoles s’estan enfocant progressivament cap als productes amb major valor afegit, com són vins tranquils amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) i caves.
És precisament al voltant del cava on se centra la polèmica actual. Seguint les recomanacions del Consell Regulador DOP Cava, el departament que dirigeix Isabel García Tejerina va limitar a 172,2 hectàrees l’increment de superfície de vinyer amb destinació a cava en desembre. Davant aquest anunci, els agricultors valencians es van sentir perjudicats i van considerar que les hectàrees disponibles per a plantar cava “es quedaven curtes”.
Finalment, el Ministeri d’Agricultura va recular i va augmentar les hectàrees disponibles. No obstant això, els agricultors valencians continuen sentint-se perjudicats respecte, per exemple, als catalans, ja que aquesta reducció d’hectàrees disponibles per a cava els perjudica a l’hora de fer virar el seu producte actual cap a un altre amb més valor afegit.
