Des d’aquest dijous coincideixen a la Nau de la Universitat de València dos projectes artístics que entren per la vista i per l’oïda a través del color del pintor Rafael Armengol i el so que ha marcat les quatre dècades d’història del festival Ensems. ‘El joc del color’, de l’artista de Benimodo, i ‘Tal com sona. Ensems, 40 anys (1979-2018)’, conviuen a escassos metres: la primera exposició rep els visitants al claustre, mentre que la segona invita a recordar la història del certamen a la Sala Oberta del centre cultural.
La intervenció creada ex professo per Armengol permet apropar-se als colors primaris amb què treballa l’artista: roig, verd i blau. Set vitralls de metacrilat pengen des de la primera planta fins al terra, mentre que, en la part superior, hi ha tres mosaics amb peces de fusta que fan servir la llum natural com a catalitzador i provoquen en l’ull la reconstrucció del Jove amb mandolina de Giovanni Tiepolo. Els tres panells superiors on l’artista treballa la difracció dels colors a partir de la imatge que projecten els mitjans de comunicació de massa, sobretot, fent una picada d’ull a la televisió, va puntualitzar el comissari de la instal·lació, Martí Domínguez, forcen la vista a trobar la perspectiva per a completar la imatge perseguida.
“Sempre m’ha agradat jugar amb la llum”, explicava aquest dijous Armengol durant la presentació de la instal·lació. Eixa llum es converteix en un color que interactua amb la matèria colorejada, afegia sobre una obra que vista o bé des de la llunyania o bé a través d’una pantalla de mòbil es completa amb més precisió i facilitat que si es contempla a curta distància. L’efecte, però, és conseqüència de la física de l’ull, afegia el vicerector de Cultura de la UV, Antonio Ariño. En aquest sentit, va apuntar que un ull que no compte amb els mecanismes de la còrnia humana –Ariño va posar l’exemple d’un gos o una abella– no seria capaç de completar la imatge perseguida.
‘El joc del color’ és una continuació de ‘Parelles de Tiepolo’, l’exposició que actualment es troba a la sala Martínez Guerricabeita de la Nau. La instal·lació es completa amb dos llençols de grans dimensions i un vídeo explicatiu de la teoria del color i la seua aplicació pictòrica en l’obra d’Armengol a càrrec del mateix artista i del comissari de l’obra. A més, la instal·lació proposa una interacció visual amb l’escultura de Joan Lluís Vives que presideix el bell mig del claustre de l’Estudi General. La mostra es podrà visitar fins al 20 de maig.
Ensems, un abans i un després
La sala Oberta de la Nau acull també des d’aquest dijous una mostra retrospectiva sobre el festival de música actual, Ensems, que el passat dimarts va començar al Trinquet de Pelayo la seua 40a edició amb l’estrena de la primera composició per a percussió i pilotaires.
Hi ha un abans i un després en la història del festival. Un Ensems nascut a l’auspici del grup Actum encapçalat pel músic experimental Llorenç Barber i un altre Ensems després que l’Administració agafara les regnes del certamen dedicat a les músiques d’avantguarda, van explicar els comissaris de la mostra ‘Tal com sona. Ensems, 40 anys (1970-2018)’, Jorge Rodríguez i Toni Picazo.
A través de partitures, programes de mà, fotografies i cartells procedents de diverses institucions i col·leccions privades que hi han col·laborat s’han reconstruït els 40 anys d’Ensems, un festival que va tindre diferents èpoques, des de la creació gràcies a Actum al relleu agafat per la desapareguda d’Associació de Compositors Contemporanis Valencians i fins a l’actual etapa d’impuls públic a través de l’Institut Valencià de Cultura. L’exposició es podrà visitar fins al 6 de maig.
