El valuosíssim i nombrosíssim patrimoni històric del País Valencià té el que podria denominar-se la seua “guàrdia de corps”. El Grup de Patrimoni Històric de la Policia de la Generalitat va començar a treballar a finals de gener 2014, està especialitzat en la protecció del patrimoni cultural i se centra en la prevenció, investigació i inspecció amb la finalitat de garantir els béns d’interés històric artístic i evitar robatoris o danys. Així mateix, també s’encarrega d’efectuar tasques de vigilància preventiva tant sobre el patrimoni històric, cultural i artístic del País Valencià com en els entorns amb Béns d’Interés Cultural (BIC).
A aquestos objectius es dedica “amb passió” el reduït equip que encapçala des de fa quatre anys Antonio López. Les limitacions de personal i de material, però, no han sigut obstacle perquè la unitat haja obtingut en 2017 uns resultats molt destacables pel que fa al nombre d’actuacions. Així, el Grup de Patrimoni Històric va intervindre en 2017 un total de 2.039 peces artístiques, en les 265 inspeccions efectuades al llarg de l’any i que es van saldar amb la identificació de 653 persones i la detenció d’onze, segons dades recollides en la memòria anual que va donar a conéixer el director general de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Ángel, fa unes setmanes.
“En quatre anys hem intervingut un total de 3.448 obres, de les quals 2.039 corresponen a l’últim any. Es tracta d’un augment de més d’un 600 per cent del nombre de peces intervingudes pel que fa a l’any 2016, en el qual es va aconseguir recuperar-ne 278. La traducció en diners en aquestos tres anys sobrepassa els 167 milions d’euros al preu que marcava el mercat”, explica López.
Els delictes contra el patrimoni històric i cultural ocupen el quart lloc de tots els que es cometen en relació al volum de capital que mouen, per darrere de les armes, les drogues i la prostitució
I és que com subratlla el màxim responsable de la custòdia policial del patrimoni, els delictes que atempten contra aquestos béns ocupen el quart lloc de tots els que es cometen en relació al volum de capital que mouen, per darrere de les armes, les drogues i la prostitució. “Dissortadament no hi ha massa consciència de la gravetat d’aquest tipus d’actuacions i, com que tampoc no generen alarma social, no són una prioritat per a les administracions”, lamenta López alhora que valora l’existència d’un grup com aquest al territori valencià així com l’aplicació del Pla de Protecció del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Educació, Investigació, Cultura i Esport i l’Agència dirigida per José María Ángel, que es va posar en marxa en 2016 per a la vigilància i protecció dels jaciments arqueològics, BiC i altres elements patrimonials.
“Es parla molt poc d’aquesta qüestió. Solament si hi ha una operació molt important aconsegueix un cert ressò als mitjans de comunicació. Quant als delictes contra la propietat intel·lectual o la indústria cultural, a la ciutadania sí que li arriba la qüestió de la pirateria, però en el tema de l’art, com que no s’ha creat pràcticament jurisprudència, hi ha molt de desconeixement”, afegeix Antonio López.
És precisament aquesta “tebiesa” de la Justícia, en opinió de l’agent de la Policia de la Generalitat, la que provoca que en la majoria dels casos les infraccions es resolguen amb una multa econòmica. “La pena més greu és per als atemptats contra els BIC, però en el cas de les falsificacions d’obres, que són els delictes més nombrosos, els jutges solen imposar una multa econòmica”, assevera López. Sols en cas de reiteració del delicte o en un cas molt alarmant els infractors acaben a la presó.
Un museu de falsificacions
Però, què passa amb les obres falses que s’intervenen? Doncs és l’autoritat judicial la que determina què ha de fer-se amb el patrimoni recuperat. “A poc a poc estem aconseguint que es retire de la circulació i que les peces falsificades s’identifiquen amb aquesta denominació. Són les dues demandes que fem als jutges: destrucció o que l’obra li siga tornada al legítim propietari prèviament marcada per l’anvers i el revers com a obra falsa”, expressa López, qui recorda que abans de començar a reclamar als jutges aquest tipus d’actuació, la laboriositat d’alguns atestats de mesos i mesos de treball quedava en lletra morta.
En molts casos, el patrimoni fals incautat passa a formar part de la Direcció General de la Policia a efectes de docència i amb la finalitat de poder-lo utilitzar en els cursos de formació. “És el mateix que es fa amb els bitllets falsos; com més els toques, més fàcil resulta diferenciar-los dels autèntics”, rebla López alhora que apunta al principal perill de tornar les falsificacions al mercat: la reincidència.
Antonio López: “Dissortadament, no hi ha massa consciència de la gravetat d’aquest tipus d’actuacions i, com que tampoc no generen alarma social, no són una prioritat per a les administracions”
En aquest sentit, el policia recorda el cas d’una escultura prou gran i sobre la qual el jutge no va atendre els requeriments policials de destrucció o de marcatge. El magistrat va decidir arxivar la causa perquè no hi veia delicte d’estafa ni contra la propietat intel·lectual i va retornar l’obra. “Als tres mesos, la mateixa persona la va tornar a posar a la venda en Mil Anuncios i vam procedir a la seua detenció. És com si els bitllets falsos tornaren a la circulació”, compara López.
Els exemples se succeeixen amb freqüència. Així, el Grup de Patrimoni de la Policia de la Generalitat va participar en una operació a Granada en la qual es van intervindre obres falses del prestigiós pintor cubà Wilfredo Lam, que es cotitzen per milers d’euros en el mercat de la compravenda d’obres d’art. L’equip de López també va intervindre en un altra operació en què hi havia obres de Picasso, entre les quals, Nusur divan, que ja havia sigut intervinguda uns anys abans per l’UCO, però com no va poder ser “expertitzada” com a falsa, un advocat va aconseguir que retornaren l’obra al propietari. “Els delinqüents van utilitzar l’acta de devolució de l’obra com a certificat de la seua autenticitat”, revela López
Vergonya a denunciar
Però, també existeix un altre motiu que complica la intervenció policial en el cas de les falsificacions i és que als estafats els fa moltíssima vergonya denunciar. “Costa molt reconéixer que t’han enganyat, sobretot si s’ha fet a través d’una suhbasta o d’una galeria”, assenyala López, qui recorda que la trentena d’obres falses del pintor alacantí Eusebio Sempere intervingudes en una operació l’any 2015 havien sigut comercialitzades per Subastas Segre a través de la seua web.
“Clar que perjudica la imatge i el prestigi d’aquestes empreses, però, com en qualsevol tipus de delicte, entre alguns dels treballadors acaba imposant-se el guany econòmic”, assevera. De fet, subratlla que en aquesta investigació un dels empleats, que finalment es va negar a declarar, va advertir els responsables de la mercantil que no es tractava dels originals. “És que les galeries guanyen un percentatge amb les falsificacions. Són molts els compradors que s’inicien en aquest món adquirint obres a les subhastes, confiant de bona fe en què actuaran de manera ètica i després es troben amb l’estafa. Dissortadament, totes les setmanes intervenim obres en aquest mercat”, insisteix el policia.
Per això, és tan important, en opinió de López, la modificació que es va introduir en l’article 270 del Codi Penal, ja que ara la redacció recull “qui es beneficie directament o indirectament”. “I això vol dir que també afecta les cases de subhastes i les galeries, ja que es reconeix la seua responsabilitat penal. Això no obstant, fins al moment no hem tingut molts casos amb imputacions”, reconeix el policia.
Però no sols els particulars resulten estafats. Els principals museus també són víctimes dels delinqüents de guant blanc, els quals en alguna ocasió compten presumptament amb la col·laboració dels seus responsables. Cal recordar que aquesta mateixa setmana s’han conegut nous aspectes de la investigació sobre la gestió de l’IVAM durant la direcció de Consuelo Císcar. “En la majoria dels museus, inclús en els més prestigiosos, podem trobar obres falses. I en les exposicions i en els catàlegs… Hi ha gent molt hàbil col·locant aquestes còpies i una vegada aconsegueixen que s’exhibisca en un lloc de renom, ja els serveix de certificat per a continuar amb l’estratègia”, adverteix el policia.
Així mateix, també estan els autèntics experts que travessen un moment econòmic complicat i que accepten fer certificacions d’obres falses a canvi d’una bona retribució pecuniària. “A més a més, en la majoria de les ocasions queden exempts de responsabilitat penal perquè firmen tot matisant que sota el seu punt de vista l’obra pot atribuir-se, però mai de manera concloent”, indica López.
Els piteros o la destrucció dels jaciments
Però no sols la intervenció d’obres falsificades centra els esforços de l’equip dirigit per Antonio López. El grup també s’encarrega de la protecció del nombrosíssim patrimoni arquitectònic que es distribueix de nord a sud del País Valencià. Segons consta en la memòria de 2017, les forces de seguretat van detindre tres persones per delictes contra el patrimoni històric i furt, ja que van espoliar diversos jaciments arqueològics de la comarca de la Serrania. En l’escorcoll domiciliari es van intervindre 1.378 objectes, entre els quals destacava un bocal de cavall romà. El valor dels danys en el jaciment La Cua II va ascendir a 10.528 euros.
“La protecció d’aquest patrimoni és molt complicada, atés que és nombrosíssima i no sempre disposa de les mesures necessàries per a evitar-ne l’espoli. Coneixem els esforços que fan els ajuntaments per atendre aquesta obligació però no sempre s’aconsegueix la seua salvaguarda”, expressa Antonio López, qui ha sigut reclamat en nombroses ocasions per a paralitzar alguna obra que posava en perill béns històrics. Això no obstant, no sols és vulnerable el patrimoni de les zones de l’interior. “En els centres històrics de les ciutats és habitual veure formigoneres al costat de les obres per si cal tapar alguna troballa”,expressa.
“Les destrosses en jaciments, castells, cases o muralles són molt greus i els detectoristes o pitoristes, com els denominem en l’argot policial, perpetren autèntics atemptats contra el patrimoni. Per exemple, per a aconseguir la ceràmica o la moneda detectada trenquen tot el que hi ha al seu costat, sense atendre cap tipus de metodologia arqueològica”, lamenta López, sempre assistit per experts i tècnics de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. L’agent destaca el treball de col·laboració dels experts amb el Grup de Patrimoni i dels joves que s’estan preparant per a ser bons perits, com ara alguns alumnes de Belles Arts.
“Ara bé, hi ha altres que aprofiten els seus coneixements per a fer tot el contrari”, expressa en relació a un afer protagonitzat per un grup de piteros, entre els quals hi ha via un estudiant d’Història de l’Art. La colla enregistrava les seues “actuacions” i les pujava a Youtube i fins i tot un d’ells preguntava als professors per la datació de les monedes que havia obtingut de manera il·legal.
