Els partits que formen l’Acord del Botànic –PSPV, Compromís i Podem– i Ciutadans han acordat aquest dimecres que la Presidència del Consell Jurídic Consultiu (CJC) siga triada pels seus membres no nats mitjançant una votació secreta i no que aquesta decisió siga presa pel president de la Generalitat com era fins ara.
Així ho han aprovat en la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les Corts en la qual s’han debatut les esmenes per a la modificació de la Llei de creació del Consell Jurídic Consultiu. Aquestos acords hauran de ser aprovats al ple de les Corts.
Així mateix, s’ha decidit que en la votació per a la Presidència d’aquest òrgan siga necessària una majoria absoluta i, en cas de no aconseguir-la, es realitzarà una segona votació d’entre les persones més votades, d’on s’escollirà la persona amb més vots. Si hi ha un empat, la presidència es triarà mitjançant un sorteig entre les persones que hagen obtingut més suports en la primera votació.
En cas d’absència o malaltia o de no produir-se l’elecció de la presidència per qualsevol causa, aquesta l’ostentarà de manera transitòria el membre del CJC més antic. Si hi haguera diverses persones en aquesta condició, serà la de major edat.
Així mateix, aquestes formacions han acordat que els sis membres d’aquest organisme siguen designats, dos pel Consell i quatre per les Corts, mitjançant un acord adoptat per majoria de tres cinquens dels seus membres i per un període de quatre anys renovables per altres quatre més.
L’elecció dels membres electes es realitzarà entre professionals i científics que s’hagen distingit en el camp del dret amb més de 15 anys d’exercici professional i que siguen reconeguts juristes amb experiència en assumptes d’estat o autonòmics.
Una altra de les modificacions pactades pels grups és que el CJC emetrà un dictamen amb caràcter facultatiu en tots aquells assumptes que li siguen sotmesos a consulta pel president de la Generalitat, pel Consell, algun conseller, les Corts, les entitats locals i les universitats.
En cas que la iniciativa siga efectuada per les Corts, haurà de ser per part de dos o més grups parlamentaris que representen la majoria absoluta en la càmera i versarà sobre les proposicions legislatives dels diferents grups, una vegada hagen sigut admeses a tràmit en la presa de consideració. El dictamen es limitarà a aspectes de tècnica jurídica o a la possible col·lisió amb altres normes d’àmbit autonòmic, estatal o europeu.
Debat
Durant el debat en comissió, els quatre grups han valorat el consens aconseguit i han recriminat al PPCV la seua actitud. Des de Cs, el diputat Toni Woodward ha destacat el consens aconseguit entre els quatre grups i ha admés que el seu partit ha hagut de baixar les seues posicions en honor d’arribar a acords. “Volíem intentar que no passara com amb la Llei de la Sindicatura de Comptes i donar el màxim possible perquè aquesta llei arribara a bon port”, ha ressaltat.
Per la seua banda, el síndic del PSPV, Manolo Mata, ha posat en valor el paper “transcendental” que exerceix aquest òrgan estatutari per als valencians, que, a més, “reforça l’autonomia valenciana” i ha considerat positiu que la designació de la presidència es duga a terme per part dels que formen part de l’ens.
No obstant açò, ha mostrat alguns “dubtes” respecte a limitar a 8 anys el mandat dels membres del CJC. Al seu judici, les rotacions poden ser “un greu error”, especialment en òrgans com el CJC, que realitzen una tasca específica i que han d’estar familiaritzats amb les problemàtiques. “A vegades, el temps incrementa la qualitat”, ha puntualitzat i ha assenyalat que, no obstant açò, el seu grup accepta la proposta.
Igualment, des del PPCV la diputada María José Ferrer de San Segundo ha considerat que un mandat de 8 anys “es queda curt” i han defensat les esmenes del seu grup perquè anaven en la línia de les recomanacions d’experts.
Des de Podemos, la seua portaveu adjunta, Fabiola Meco, ha lamentat que el PPCV “es quede en el racó de l’oposició” i que no s’haja sumat a l’acord. A més, ha destacat que aquesta reforma era “necessària” i que l’acord és “un gran avanç del parlamentarisme”.
