A la Taula per la Partida ho tenen molt clar: sense agricultors no seria possible la pervivència d’un patrimoni paisatgístic, cultural, econòmic i social mil·lenari com és l’horta. És per això que des de fa quatre anys la Taula col·labora amb aquest col·lectiu que durant dècades ha treballat i cuidat les terres d’una de les zones d’agricultura viva i productiva que envolten la ciutat de València i de la qual ha pres nom la plataforma: la Partida de Dalt, un espai que comprén parcel·les del barri de Campanar, Benimàmet i Beniferri. Regada per les tres sèquies mares de l’horta de València, Rascanya, Mestalla i Tormos, aquest terreny abasteix una cinquantena d’hectàrees de cultiu i gaudeix d’una ubicació estratègica, ja que se situa al final del Parc Capçalera i serveix com a connector verd amb el Parc Natural del Túria.
En el seu objectiu de valorar una forma de viure i garantir-ne el seu futur, l’última iniciativa que ha plantejat la Taula és la campanya ‘Massa per a la carabassa’, una proposta per al foment del consum local i els productes de la Partida de Dalt, mitjançant la identificació de les fruites i hortalisses que els llauradors de la zona venen directament a verdureries o restaurants. “La temporada passada els llauradors van haver de xarugar més de 20 fanecades de ceba quan estaven a punt de collir-les perquè els les pagaven a huit cèntims el quilo. Amb eixos preus és impossible la seua pervivència i el que nosaltres intentem és que la gent més pròxima conega aquests productes de qualitat i els compre al preu que correspon”, explica Josep Benlloch, president de l’Associació de Veïns de Campanar.
L’entitat és un dels motors que junt amb l’estudi de sociologia especialitzat en participació ciutadana, La Dula, Les Espigoladores –col·lectiu que treballa per la recuperació de la memòria oral de les dones de l’horta–, la Fundació per la Justícia, Per l’Horta, el Col·lectiu del Pouet, l’Assemblea de de Joves i l’Associació de veïns de Benimàmet formen part d’aquesta plataforma que va nàixer en resposta al Pla General d’Ordenació Urbana de l’aleshores ajuntament presidit per Rita Barberá. Un projecte que tractava, una vegada més, d’afavorir l’expansió urbanística requalificant part del terreny de no urbà a residencial i que pemetia la construcció d’una infraestructura viària de quatre carrils per un dels extrems de la Partida. “Ens volien alicatar l’horta. Clar i ras”, defineix Benlloch.
Josep Benlloch: “Si aconseguim que l’activitat agrària torne a assentar-se dins de la població i a ser valorada ens sentirem molt satisfets. I això passa necessàriament perquè la gent puga viure de l’horta amb dignitat”
I és que des de l’associació es mostren molt crítics amb la manca de sensibilitat, quan no de menyspreu, palesada per una gran part de la societat cap als que han fet possible, malgrat tots els entrebancs possibles, el manteniment de l’horta com a espai productiu, dinàmic i viu. “En les últimes dècades amb el procés d’urbantizació salvatge, semblava que l’únic possible era la fugida de l’horta i que qui no ho feia és que era un simple, que no tenia llums per a vendre el seu terreny i construir-hi una finca. Si aconseguim que l’activitat agrària torne a asseure’s dins de la població i torne a ser valorada ens sentirem molt satisfets. I això passa necessàriament perquè la gent puga viure de l’horta amb dignitat”, emfasitza Benlloch, per a subratllar la importància de la campanya que s’engegarà en uns dies i que ha sigut acollida de manera entusiasta per part dels comerços i dels llauradors, els més “reticents”.
La proposta també compta amb el suport de l’Ajuntament a través de la Regidoria de Participació Ciutadana i Acció Veïnal. “Sortosament tenim la complicitat del consistori que és molt sensible al tema del producte de quilòmetre cero, també la Conselleria de Sanitat ha apostat pels menjadors saludables i cada vegada hi ha més projectes que aposten per un consum crític i responsable, i estaria bé que tots confluïren en un mateix horitzó”, expressa Pep Benlloch, alhora que assenyala que el model impulsat per Campanar a la Partida agrada a l’equip de govern encapçalat per Joan Ribó.
Així mateix, el representant veïnal destaca els beneficis d’una iniciativa que permet reduir les distàncies dels aliments i avançar cap a una alimentació més sostenible i de menor impacte ambiental; garanteix una major frescor i qualitat dels aliments; redueix els intermediaris; contribueix al desenvolupament local i al manteniment de la xarxa comercial i hostalera dels barri i, sobretot “es milloren les condicions econòmiques dels llauradors”.
Guanyar la Partida
Precisament l’acostament de la gent de la Taula –aliens de forma majoritària a les tasques de conreu, però vinculats per lligams familiars o de treball al “poble” de Campanar– als agricultors no ha sigut fàcil. “Durant molts anys els llauradors s’han sentit abandonats i menystinguts i s’havia creat una espècie de barrera entre ells i la societat”, expressa Benlloch, qui valora l’esforç fet per moltes entitats i organitzacions ambientalistes que treballen en la preservació de l’horta, però que en la seua opinió, i sobretot de La Dula, ha descuidat la part més important: els agricultors. “Lluís i Mireia, de La Dula, tenien molt clar que els llauradors no vindrien a les nostres assemblees, així que van plantejar l’estratègia a l’inrevés. Van ser ells els que es van acostar als llocs on esmorzaven i, a poc a poc, van anar guanyant-se la seua confiança, es van oferir a recollir les seues reivindicacions i a fer de ‘mediadors’ amb les administracions”, explica Pep Benlloch.
Lluís Benlloch: “Ha sigut un procés ancorat en la realitat dels llauradors i molt interessant perquè s’han adonat que no veníem a evangelitzar-los”
“Ha sigut un procés ancorat en la seua realitat, d’anar a esmorzar a les nou i mitja o les deu per a parlar de problemàtiques, per a recollir-les i actuar un poc d’intermediaris amb els tècnics de l’administració local. I, sobretot, ha sigut molt interessant perquè els llauradors s’han adonat que no veníem a evangelitzar-los en res del que és l’horta, que ells són els que millor la coneixen i tenen les seues formes, que creuen correctes i que nosaltres no transformaren. Nosaltres no els direm si l’agricultura ecològica és millor, això ha de ser un plantejament d’ells a mitjan termini. En definitiva, el que pretenem és treballar junt amb ells per a cuidar el que tenen i que el seu treball siga, d’una banda, més còmode i, d’una altra, més respectat i més ben rebut”, declarava Lluís Benlloch a la revista Concreta.
El resultat d’aquest procés d’aproximació ha donat xicotets fruits que són els que animen els impulsors de la Partida a mantindre la il·lusió i la confiança en el futur d’aquesta extensió. Així, van aconseguir que se senyalitzara el camí vell de Paterna, indicant als turismes l’ús del vial per part de vehicles agrícoles. També s’ha instal·lat un semàfor per a poder accedir-hi a l’horta amb plena seguretat i s’ha demanat, i està concedida, la instal·lació d’un dipòsit d’aigua perquè els llauradors puguen utilitzar-la en les feines de sulfatació i no haver de recórrer a la de les sèquies. Així mateix, s’ha demanat un punt de reciclatge per als productes químics i un altre de reciclatge vegetal per a quan arranquen els conreus.
La següent línia de col·laboració passa per millorar la seguretat en aquest espai. En aquest sentit s’han reforçat les relacions amb la Policia Local, s’ha establert un sistema de vigilància, s’ha elaborat un mapa de totes les parcel·les identificant els propietaris i un contacte amb ells per advertir-los de qualsevol incidència i s’han matingut contactes amb la policia espanyola perquè també s’incloga la Partida en les seues rondes de vigilància. “Ens queden moltes coses perquè l’administració és molt lenta, però el canvi en les relacions amb l’Ajuntament ha sigut més que notable”, fa Pep. “Estem en un moment en què el vent pot ser favorable, en el qual les administracions han demostrat amb algunes decisions ja concretes que tenen sensiblitat, però els temps de l’admisnistració i dels que es perceben per part dels llauradors, són completament diferents i ahí tenim un risc important”, subratllava Lluís Benlloch.
Un nou perill
De fet la Taula va ser una de les entitats que va presentar al·legacions contra la Llei de l’Horta en considerar que la Partida mereixia la màxima protecció. “Vam anar a la comissió de les Corts a explicar el nostre posicionament i vam aconseguir el màxim grau de protecció per als terrenys. També demanàvem més representació dels llauradors en l’òrgan gestor de l’Horta perquè pensem que molts d’ells no estan representats en cap lloc, ni per la sèquia ni en els sindicats. Ara el que necessitem és que s’aplique”, demana el president de l’Associació de Veïns, qui adverteix de l’últim perill que ha vingut a assetjar aquest espai del qual viuen una vintena de llauradors, relativament joves i que es poden emmarcar més o menys dins de l’etiqueta “convencional”, a parer dels sociòleg.
L’Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (Emshi) té previst instal·lar una gran canonada d’aigua potable que va des de la N-220 fins a Mislata i València. El disseny del traçat afecta un bon nombre de parcel·les –calculen unes 237– i la duració de les obres, prevista en 18 mesos, paralitzaria massa temps les collites. A la Taula, són conscients que la infraestructura és necessària per a la gestió de les aigües d’ambdues poblacions i per això sol·liciten que es replantege el projecte i es tinga en compte les aportacions dels llauradors, com ara fer uns tasts previs de tots els camps i l’extracció i recol·locació de les terres extretes.
I és que com recorden a la Taula, la Partida és molt més que un paisatge agrícola productiu. “Quan nosaltres parlem de la Partida de Dalt no parlem sols dels aspectes agrícoles, sinó també de coses com ara la cultura de l’aigua: ací es conserven partidors de llengües que són d’origen àrab, alqueries i molins com el dels Frares, datat al segle XIII, que conserva un fresc que representa la batalla que van lliurar les tropes de Felip IV en 1640 a la ciutat francesa de Salses al Roselló. Per tant, quan demanem la protecció d’aquest espai també estem demanat la protecció del seu patrimoni arquitectònic i artístic”, expressa Pep, qui confirma que el subdirector general de Patrimoni ha visitat junt amb els tècnics el Molí dels Frares.
Així mateix, des de l’Associació de Veïns de Campanar es recorda la importància d’aquetes hectàrees com a cinturó verd de la ciutat. “Poques ciutats del món poden gaudir d’un pulmó verd com el que disposa València”, subratlla Josep Benlloch.
De l’especulació a la turistificació o tematització de l’horta
Salvada, almenys temporalment, de l’especulació immobiliària i urbanística, sorgeixen noves amenaces que poden posar en perill la pervivència de la producció agrícola de la Partida. És per això que des de la Taula consideren com a inqüestionable que es prioritze l’ús agrícola dels terrenys enfront d’altres. “El Pla d’Acció Territorial de l’Horta conserva quasi tota l’Horta, és a dir que pel que fa a la conservació i protecció té un paper molt important, però alhora permet molts usos i té un enfocament turístic i social destacat. Per això les al·legacions de l’Associació de Veïns de Castellars, les de Campanar, les de la Taula i del col·lectiu per l’Horta estaven encaminades a dir: ‘Molt bé el Pla, però a veure si passem del problema de l’especulació al problema de la turistificació, a la tematització de l’horta'”, adverteix el sociòleg des de Concreta.
