Si el passat mes de juliol de 2017 feien el salt al món digital les rutes literàries al voltant de dotze escriptors valencians, recopilades i posades a l’abast dels internautes, aquest mes de març de 2018, la Direcció General del Llibre junt amb la Fundació pel Foment del Llibre i la Lectura (FULL) han posat en marxa la primera pàgina web de tot l’Estat on es mostren tots els professionals que es dediquen a l’animació lectora al País Valencià.
La web, que rep el nom de ‘Catàleg de serveis, recurs i activitats de la lectura i foment lector’, es va presentar aquesta passada setmana dins de les jornades de Foment Lector 2018 que es van celebrar a La Nau de la Universitat de València. Es tracta, doncs, d’una plataforma digital, una mena d’aparador virtual on es mostren els projectes i activitats relacionades amb l’animació a la lectura. D’aquesta manera, qualsevol iniciativa provinent des d’una biblioteca o un centre educatiu pot consultar un ample llistat de professionals que ofereixen els seus espectacles amb aquesta finalitat. Des de contacontes, teatre i titelles, rutes literàries, tallers, recitals i concerts, exposicions, gestió de projectes fins a trobades amb els autors són els recursos que es mostren a l’abast d’un sol clic.
L’eina també serveix per a compartir experiències que ja s’han posat en marxa en altres llocs i poden dur-se a terme en una biblioteca, una llibreria o la seu d’una associació que vulga fomentar la lectura, explicava la presidenta del Gremi d’Editors del País Valencià i membre del Patronat de FULL, Dolors Pedrós. El catàleg està obert a tothom que es dedique a aquesta tasca i qualsevol que vulga contractar el serveis d’algun dels professionals del sector pot accedir a les dades de contacte i comprovar l’oferta i possibilitats. De fet, recordava Pedrós, el projecte, que un primer moment havia de rebre el suport del Ministeri de Cultura i que finalment ha estat impulsat des de FULL amb el suport de la Generalitat dins del Pla de Foment a la Lectura, va rebre el primer interessat des de l’Argentina. En aquest sentit, la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, explicava que la web és una “eina fonamental de treball per a programar espectacles i activitats lectores”, que a més a més és “nova perquè mai abans s’havia aglutinat tanta informació de manera tan ordenada”.
Cada proposta inclou les dades tècniques dels professionals que la realitzen, el públic al qual està destinada, imatges i audiovisuals sobre el desenvolupament de l’activitat, la durada, l’idioma i el preu. El ‘Catàleg de foment lector’ que ha elaborat la Fundació pel Llibre i la Lectura forma part d’una de les accions que recull el pla Llegim, Llegim, Llegim que desenvolupa la Generalitat amb l’objectiu de revertir els baixos índexs al País Valencià.
El sector necessita un milió d’euros
La darrera convocatòria d’ajudes a l’edició i publicació de llibres està dotada amb un pressupost de 424.773 euros, dels quals el 60% es destina als títols escrits en valencià. A més a més, hi ha una altra mena de subvencions com l’adreçada a la internacionalització, principalment pensada per a participar amb una dotació de 20.000 euros en la fira de Bolonya, on, aquest 2018, cinc editorials valencianes mostraran les seues novetats, segons es va saber aquesta passada setmana.
A grans trets, del govern del Botànic, respecte als executius del PPCV, es pot dir que “han impulsat molt el sector”, va afirmar Dolors Pedrós. Malgrat tot, les necessitats econòmiques que continua posat el sector damunt de la taula dels dirigents polítics continua sent la mateixa: un milió d’euros, “perquè no estem en les xifres que deuríem”, va sostindre la responsable d’Edicions 96. L’increment pressupostari ha passat del 10% al 40% en tres anys, un augment “que es nota molt” i es “veuen els resultats”.
Més enllà de les ajudes econòmiques, allò que cal implementar és el simposi al voltant del llibre i la lectura perquè s’incloga també formació sobre l’animació lectora en l’ensenyament perquè els alumnes coneguen els drets d’autoria i el món dels autors, va explicar Pedrós.
La societat, d’esquena a la lectura
Al País Valencià hi ha 2.271.544 de persones inscrites a les biblioteques, segons les últimes dades corresponents a 2016 que va publicar el passat dimecres l’Institut Nacional d’Estadística. Les biblioteques valencianes tenien aleshores 2.034.048 subscripcions periòdiques, mentre que, pel que fa a llibres i documents, es pot accedir a 1.093.811 llibres electrònics, 32.369 manuscrits i 93.714 documents variats, segons la classificació que ofereix l’INE. La despesa pública total per a adquirir novetats va ascendir als 14.347.635 euros en 2016.
Tot i això, en les dades de 2016 respecte a l’any 2014, en què es va fer el mateix estudi, s’observa que el País Valencià, d’entre els territoris de l’Estat, va ser el que més centres va perdre, ja que 35 biblioteques van abaixar la persiana aquell any.
Per una altra banda, els índex de lectura valencians són dels més baixos d’Europa, entre un 40% i un 42% llegeixen i, d’aquests, entre un 2% i un 3% ho fan en llengua pròpia. “Tenim una societat que no ho reclama”, va advertir Pedrós. És a dir, que hi ha un nombrós segment de població que pot viure sense comprar o obrir un llibre, que representa a més del 50% de la societat valenciana. Gent a la qual l’oferta editorial no li preocupa però que, d’alguna manera o altra, manifesta que llegeix alguna cosa encara que no compre llibres. L’editora recorda una qüestió que el vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antonio Ariño, ha llançat diverses vegades: “Què llegeix qui no llegeix res?”. “Llegeixen xarxes socials”, diuen per resposta. El problema és que “llegeixen allò que considerem que no és lectura” i, per tant, el handicap és com seduir la gent que “no té ni tan sols interés”, es planteja Pedrós.
Per a això, els “models d’èxit” al voltant del foment de la lectura que ja es poden consultar en el catàleg allotjat a la web són fonamentals per a aplicar-los al País Valencià. Pedrós considerava que aquests exemples que han funcionat a altres territoris ací no han tingut lloc i, a més, apuntava a la responsabilitat dels mitjans de comunicació que, o bé no atenen a la cultura local o bé passen la notícia cultural a “l’últim raconet” de la programació”. Al territori valencià “hi ha material, però no se’l reconeix”, es lamentava.
D’ací que siga “urgent” valorar els professionals de la cultura, però, per a això, reconeixia que calien diners, com ara aquell objectiu irrenunciable d’1 milió d’euros.
Un estudi a peu de carrer
Des de l’Estat es fan estudis sobre els hàbits lectors, però davant l’abast, la mostra que es pren del País Valencià és reduïda. Això fa que no es compte amb una anàlisi ajustada a la realitat lectora del territori. A més, les darreres enquestes en aquest sentit tenen més de set anys. Per això, des del Gremi d’Editors del País Valencià i la Fundació pel Foment del Llibre i la Lectura s’ha promogut la realització d’un estudi a peu de carrer per a tindre unes dades més fiables abans de les eleccions de 2019.
La recerca es concretarà en un mapa de llibreries i un altre d’editorials, a més dels percentatges concrets dels índex lectors dels valencians. L’enquesta aprofitarà per a saber per què no es llegeix en llengua pròpia o quines dificultats troben els usuaris per a adquirir títols en valencià, ja que s’inclouran aquesta mena de preguntes, qüestions que l’estudi estatal no contempla ni en les quals para esment.
