L’economia valenciana s’està recuperant-se de la crisi econòmica a poc a poc. Les dades macroeconòmiques mostren que els anys més durs han quedat arrere. Un símptoma de la millora és la reducció d’un 25% del dèficit de la Generalitat. La inversió estrangera en els sectors productius s’ha incrementat més d’un 500% en un any i les exportacions van augmentar un 2,4% en 2017. A més a més, les entitats financeres preveuen un creixement de l’economia valenciana per als propers anys superior al 2%. Alhora els membres del Consell proclamen que l’economia valenciana creix per dalt de la mitjana estatal.
No obstant això, tindre un model productiu precari, basat en el sector serveis, amb altes taxes de temporalitat, salaris baixos, un 16% d’aturats i un important volum d’economia submergida té conseqüències. Una d’elles és que la renda per habitant anual dels valencians és quasi 3.000 euros inferior a la mitjana de l’Estat. Aquesta situació, crònica des dels anys 90, no evita que l’estat espanyol continue tractant el País Valencià com una autonomia rica pel que fa al finançament. Aquestes dues característiques donen com a resultat que la recuperació econòmica abans esmentada no es faça palesa per a les capes mitjanes i baixes de la societat.
El Producte Interior Brut per capita mitjà és de 22.055 euros anuals. Aquesta xifra situa el territori valencià en l’onzena posició de 19 –les 17 autonomies i les dues ciutats autònomes– en el rànquing. Per darrere només es troben Extremadura (17.262 euros), Melilla (17.945 euros), Andalusia (18.470 euros), Ceuta (19.524 euros), Castella-la Manxa (19.681 euros), Canàries (20.425 euros), Múrcia (20.585 euros) i Astúries (22.046 euros). Aquestes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren una caiguda general del PIB per habitant valencià fins al 2014, any que va començar una recuperació insuficient per a situar el País Valencià en la mitjana estatal, que era en 2017 de 24.999 euros.
Segons les mateixes dades, el País Valencià està per baix de la mitjana estatal des de 1995. Tampoc arribava a la mitjana de la Unió Europea en el període 2001-2007, quan el PIB per capita de l’estat espanyol era superior al comunitari. La contínua pèrdua de posicions respecte a la resta d’autonomies s’explica pel model productiu valencià, basat en sectors amb salaris baixos i que generen poc valor afegit, una circumstància que es va agreujar durant la crisi.
Una vegada encetada la recuperació econòmica, l’ocupació torna a créixer en els mateixos sectors que abans de la crisi: la construcció i l’hostaleria. Es tracta d’àmbits lligats al turisme, amb salaris baixos, alta temporalitat i precarietat com a característiques principals. “Per a pal·liar aquesta situació és necessari que estudiosos i institucions treballen per a canviar el model productiu i virar cap a activitats de major valor afegit i de major qualificació”, explica el catedràtic d’Anàlisi Econòmic a la Universitat de València, Francisco José Goerlich, autor del llibre El empobrecimiento valenciano.
Un territori pobre que paga com a ric
L’empobriment respecte a la resta d’autonomies es veu agreujat per l’infrafinançament de la Generalitat, que impedeix al consell oferir serveis bàsics de qualitat a la ciutadania. Això també dificulta la lluita contra les desigualtats socials. Segons les dades del Consell, la despesa per habitant de la Generalitat va ser de 237 euros menys que la mitjana de la resta de l’Estat i 839 euros menys que l’autonomia millor finançada. De suma de l’infrafinaçament i la infrainversió resulta que el País Valencià té una mancança financera de 1.600 milions d’euros.
