La defensa del marit de la Infanta Cristina, Iñaki Urdangarín, ha sol·licitat aquest dimecres la lliure absolució del seu client en el cas Nóos, pel qual va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó per set delictes diferents en relació amb les activitats de l’organització sense ànim de lucre a les Illes Balears.
Entre altres arguments, ha assenyalat que si va haver-hi influència de la Casa Real en els contractes subscrits per la seua fundació amb l’Administració autonòmica, aquesta seria, en tot cas, “impune per atípica”, és a dir, que no seria delicte. “Amb tot el respecte per a aquest tribunal, els demane, fixen-se quina temeritat, que absolguen el senyor Iñaki Urdangarin, que, a dia de hui, ja ve condemnat per part de la societat i determinats mitjans de comunicació”, ha assenyalat l’advocat Mario Pascual davant els cinc magistrats que integren la sala de cassació.
Urdangarín va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó, set anys i un mes d’inhabilitació especial i multa de 512.533,68 euros per un delicte continuat de prevaricació en concurs amb un de falsedat en document públic i de malversació (dos anys i huit mesos de presó), un de frau a l’Administració pública (set mesos), un de tràfic d’influències (un any) i dos delictes contra la Hisenda Pública (un any cadascun) i la responsabilitat civil.
La pena imposada va ser, no obstant açò, bastant inferior als 19 anys de presó que demanava per a ell inicialment la Fiscalia, ja que el tribunal de Palma el va absoldre dels delictes de blanqueig de capitals i estafa i de diversos delictes de falsedat en documents, tràfic d’influències, prevaricació, malversació i frau en relació amb activitats a les Illes Balears, el País Valencià i Madrid i va tenir en compte circumstàncies atenuants de reparació del dany.
La fiscal demana més pena
Per altra banda, la fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Garrido, ha defensat aquest dimecres un increment de les penes imposades per l’Audiència Provincial de Palma de Mallorca per al marit de la Infanta Cristina, Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres, ja que els considera “motor de tota la seqüència” dels delictes comesos mitjançant l’Institut Nóos. Per al primer ha sol·licitat que s’incremente la condemna inicial de 6 anys i 3 mesos de presó fins als 10 anys.
En una intervenció de caràcter molt tècnic, la representant del Ministeri Públic ha defensat en la vista pública celebrada en l’alt tribunal l’aplicació de tipus agreujats a les penes inicialment imposades per a tots dos i per a l’expresident balear Jaume Matas pels delictes de malversació de cabals públics, ja que es tracta d’un “delicte bilateral” en el qual és necessari el concurs de totes les parts. “En l’administració pública no pot fer-se tot el que un vulga, no regeix el principi d’autonomia de la voluntat”, ha assenyalat la fiscal per a justificar la comissió també dels delictes de prevaricació.
Tant la Fiscalia com la representant de l’Advocacia de l’Estat han sol·licitat al Suprem un nou càlcul del dany patrimonial produït pels condemnats i que, per a açò, s’aplique la jurisprudència de la Sala fixada d’acord amb la sentència dictada en 1992 en el cas de la ‘colza’.
En el recurs presentat davant el Suprem, Urdangarin també rebutja la quantificació de les quantitats presumptament sostretes que fa la Fiscalia, però, al contrari del que fan la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, la seua defensa rebutja que tant ell com el seu exsoci Diego Torres van incomplir les exigències legals que s’incloïen en els contractes que van signar amb l’Institut Balear de Turisme per a la celebració de l’Illes Balears Fòrum en 2005 i 2006, pels quals van cobrar uns 2 milions d’euros.
Respecte dels fets comesos per Urdangarin i el seu soci al País Valencià, que no van ser presos en consideració per l’Audiència de Palma, la Fiscalia demana que també es consideren per a les condemnes, ja que són “cronològicament paral·lels” i amb idèntic desenvolupament als fòrums esportius organitzats a les Illes per Nóos, una organització que suposadament va nàixer per a impulsar l’esport a les Illes i no tenia ànim de lucre.
Molt al contrari, en totes les seues operacions va existir una “omissió absoluta d’un procediment administratiu” que hauria situat la seua actuació en igualtat de condicions a les d’altres organitzacions en el mercat segons la fiscal, que ha afegit que la conclusió és que es van fer “tres contractes falsos” les despeses dels quals no es van justificar “en res”.
Els magistrats Manuel Marchena, Miguel Colmenero, Andrés Martínez Arrieta, Antonio del Moral i Juan Ramón Berdugo signaran la sentència de cassació que podria revisar la dictada el 17 de febrer de 2017 per l’Audiència Provincial de Palma de Mallorca.
Aquesta resolució que va rebaixar notablement les penes que demanava la Fiscalia als principals acusats en aquest procediment, que es va originar com a peça separada del cas Palma Arena per les activitats delictives que va realitzar l’exduc amb el seu exsoci Diego Torres mitjançant l’institut Nóos, qui se suposava que realitzava la seua tasca sense ànim de lucre.
