Sense un candidat clar ni un programa definit més enllà del recurs a l’anticatalanisme tradicional, Ciutadans travessa la segona part de la legislatura valenciana costera avall i amb l’esperança posada en el sorpasso al PPCV. Al venturós horitzó electoral s’albira el somni d’una majoria conservadora que els atorgara les claus del Palau de la Generalitat.
La visita del seu líder al País Valencià és la d’un polític confiat en la seua bona estrella i que viu un moment dolç. Tot i l’arriscada posició de crossa principal del govern de Rajoy, els espectaculars resultats obtinguts a Catalunya i la sagnia del PP amb la corrupció i una recuperació econòmica que no l’acaba d’afavorir, tothom ha situat Ciutadans com a l’alternativa moderna i, ara sí, real per al votant de dretes fins ara fidel a la formació de Manuel Fraga i José María Aznar.
Com en altres moments de la història, Ciutadans ha captat, com ja va fer la UCD d’Adolfo Suárez i Fernando Abril Martorell, que el País Valencià pot ser la clau de volta cap on pot recolzar el sempre inestable equilibri de poders partidaris i territorials que constitueixen l’estat espanyol.
Com en 1978, els dirigents valencians reclamen més autogovern i la dreta respon amb l’alerta d’un suposat contagi de les tendències polítiques que es manifesten a Catalunya. Aquest és el principal missatge de Ciutadans des que va escapçar el seu grup parlamentari a les Corts, amb l’eixida dels 4 diputats encapçalats per Alexis Marí.
El missatge llançat per Albert Rivera a Castelló va ser ben explícit: “Tenim i teniu aquells que es disfressen d’eixa sopa de lletres de partits que es diu Compromís per a ocultar el nacionalisme. Els hem vist en manifestacions a favor de la independència de Catalunya, amb banderes separatistes, defensar la imposició lingüística enfront de la convivència lingüística i els està caent la careta”.
No és que el País Valencià puga convertir-se en una segona Catalunya, sinó que, a parer de Rivera, això ja està succeint. La millor medicina contra “el tripartit nacionalista” és Ciutadans i per això “estan tan nerviosos”, va assegurar el líder taronja durant un acte davant de 600 militants i simpatitzants a la capital de la Plana.
La lluita pel territori simbòlic es va completar ahir amb la presència de Rivera en la primera jornada de la València en Falles. El polític barceloní va fer ahir una exitosa incursió on fa uns pocs anys regnaven Rita Barberà, Francisco Camps i Mariano Rajoy, La comissió de Convent de Jerusalem i el balcó de l’Ajuntament van caure en les seues mans sense resistència per incompareixença del rival.
Ni Rajoy ni cap altre dirigent destacat del PP espanyol té previst assistir a les Falles. Però, a més, tampoc s’espera l’assistència dels dos líders de l’esquerra espanyola: Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. La discreta visita d’ahir de l’aspirant perdedor en les primàries de Podem, Íñigo Errejón, ni tan sols va matisar el protagonisme de Rivera pel que fa a polítics espanyols.
A Convent de Jerusalem, Rivera va exalçar l’espanyolitat de les Falles: “Cal donar suport a aquest tipus de festes, que representen un valor patrimonial cultural increïble per a Espanya. No són sols de la Comunitat, sinó que són festes que sentim pròpies tots els espanyols”.
La margarida de l’avançament electoral
La pugna per la primacia de la dreta podria mobilitzar els votants d’aquesta tendència ideològica i perjudicar les aspiracions de l’esquerra. Amb aquesta hipòtesi treballen els estrategs de Ximo Puig. Si fóra certa, seria convenient un avançament de les eleccions a les Corts Valencianes previstes per a maig o juny de l’any que ve.
La pugna PPCV-Ciutadans és inevitable en l’escenari valencià però, pel que fa als cartells, es limitaria a la pugna entre Isabel Bonig i el candidat designat per Rivera. La lluita, però, es pot exacerbar si es descorre tot el teló espanyol alhora i els contrincants són el líder taronja i Mariano Rajoy.
En certa manera, això ja es produiria si les eleccions a les Corts coincidiren, com està previst, amb les Municipals, atés que es podrien interpretar com una primera ronda de les Generals. Hi ha la possibilitat, a més, que Rajoy decidira avançar a última hora les Generals per al mateix dia o en una data pròxima. El temor és que el debat polític espanyol eclipse, com ha ocorregut tradicionalment, la dinàmica valenciana.
Per aquesta i altres raons, Ximo Puig és un ferm partidari de separar els comicis autonòmics dels altres. Això mai s’ha produït, tot i que és una possibilitat des de la reforma de l’Estatut de 2006. Tot i que és una prerrogativa presidencial, Puig hauria de pactar-la amb els socis de Compromís i arribar a una entesa amb Podem, la tercera pota del canvi polític de 2015.
