La planta baixa de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) es consolida amb una tercera pota imprescindible per a entendre les avantguardes del segle XX i la història de l’art actual. Junt amb la permanent (Galeria 2) dedicada a l’escultura abstracta de Juli González i la retrospectiva de Joan Miró (Galeria 1), el centre expositiu mostra des d’aquest dimarts, 13 de març, fins al 26 d’agost, l’univers constructivista i de Realisme soviètic d’Aleksandr Ródtxenko.
El director de l’IVAM, José Miguel García Cortés, va destacar la coincidència en el temps i en l’espai del museu d’aquests tres pesos pesats, que en el cas del rus respon a una retrospectiva de les seues creacions en el camp de la fotografia i els fotomuntatges, passant des del Constructivisme fins al Realisme soviètic al qual va haver d’adaptar-se. Comissariada per Joan Ramón Escrivà i Irene Bonilla, ‘Cas d’estudi. Ródtxenko’ presenta quatre espais que inicien el recorregut en 1921, quan l’artista abraçava el Constructivisme i col·laborava en el disseny de la portada de Pro eto; en la revista impulsada per Stalin, URSS en construcció, i les portades de la publicació impulsada pel Front Esquerra de les Arts, LEF. L’última part, titulada ‘Un futur en construcció’, desplaça el visitant al vestíbul de la biblioteca, on 50 exemplars procedents dels fons de l’IVAM mostren les “joies” del disseny soviètic en les edicions de llibres realitzades per El Lisitski, Gustav Klucis, els germans Vladímir i Geórqui Sténberg, Kasimir Malevish, Solomon Telingater i figures clau en el desenvolupament de l’avantguarda russa com Natalia Gontxarova, Várvara Stepánova, Natalia Pinus, Valentina Kulagina i Liubov Popova, va destacar Irene Bonilla, qui junt amb Escrivà comissaria la part bibliogràfica de l’exposició.
Ara fa 97 anys que va aparéixer el corrent constructivista, un moviment en què Ródtxenko va tindre un paper destacat, va explicar el comissari de l’exposició. Després de la Revolució d’Octubre, la pintura de cavallet havia sigut infamada per representar un art aparellat a la burgesia. És aleshores quan s’introdueix un nou paradigma que pretén donar resposta a la qüestió “què és l’artista?”, va raonar Escrivà. Perseguint la resposta, Ródtxenko va treballar la fotografia i el fotomuntatge com es pot veure en la portada i les il·lustracions que acompanyen el poemari de Vladímir Maiakovski.
Stalin va requerir la col·laboració de l’artista per a impulsar la publicació URSS en construcció. Va ser llavors el moment en què Ródtxenko va haver d’adaptar-se estèticament al Realisme soviètic que la dictadura requeria per a traslladar al món el bon moment pel qual passava el país davant d’una “fam” generalitzada a bona part del món, va indicar Joan Ramón Escrivà. Era l’hora de les “ficcions” amb què es justificava la propaganda política del règim estalinista a través, en aquest cas, de la publicació de la qual s’exposen a l’IVAM alguns exemples.
URSS en construcció, malgrat la qualitat artística, no deixa de ser això, propaganda política. Tot i això, va puntualitzar Escrivà, “és cert que hi va haver un gran creixement –era l’època dels plans quinquennals impulsats pel Partit Comunista de la URSS–, però, després, es va saber el cost real que va suposar allò”. Ródtxenko va haver d’adoptar els postulats polítics i artístics del Realisme soviètic i no va viure exempt d’atacs d’altres artistes, fins i tot del col·lectiu aplegat al voltant de la publicació LEF, on el mateix artista va participar. La “gran quantitat” d’agressions, va apuntar el comissari, li va ocasionar diversos quadres depressius i, en l’àmbit laboral, va afegir Escrivà, “en els anys 30 va deixar de ser fotògraf per a rebre el rol de fotoperiodista”, una mostra que la llibertat artística que professava havia de quedar acomodada dins dels dogmes de l’URSS amb una nomenclatura que acotara el seu paper en les publicacions
Possiblement a Ródtxenko no li va quedar cap altra opció que trobar un punt de maridatge, des d’un punt de vista artístic, entre el Constructivisme i la resposta al Realisme soviètic establit. Després de la porga efectuada per Stalin i el govern soviètic “o t’adaptaves o t’eliminaven”, va postil·lar García Cortés. En qualsevol cas, va afegir Joan Román Escrivà, no van restar escrits de l’artista on explicara fins a quin grau el seu modelatge cap a les polítiques culturals impulsades per Stalin van ser forçades i necessàries per a mantindre’s en actiu, però tant el Ródtxenko com altres artistes van haver d’evolucionar des d’una fotografia experimental cap a una fotografia documental per a elaborar fotoreportatges, va explicar Escrivà.
Ródtxenko va fer gala d’un “art compromés” políticament, al servei de l’art i de la propaganda de l’URSS. La definició “no tenia una connotació dolenta com la podria tindre ara”, va apuntar el director de l’IVAM, com tampoc no tenia mala premsa que les obres compliren amb els preceptes o estrictament amb la propaganda política. En aquest sentit, García Cortés va comparar l’artista rus amb Josep Renau, com a dos exponents d’artistes compromesos amb el seu temps la qualitat artística dels quals, passat el temps, “continuen tenint interés artístic”.
Roig, blanc i negre
L’última part de l’exposició es troba a la sala de la Biblioteca de l’IVAM, ornamentada amb els colors del Realisme soviètic: el roig, el blanc i el negre, va destacar la comissaria Irene Bonilla. Sota el títol ‘Un futur en construcció’, el vestíbul mostra 50 peces dels fons del museu que posen de relleu el “moment d’esplendor” del Realisme soviètic.
El llibre soviètic deixa de ser un instrument de lectura habitual. En aquest sentit, Bonilla va recordar les paraules de El Lissitski, qui va advertir que els llibres són objecte d’investigació, s’obrin i, per tant, canvia la manera de llegir-los; no són només per a llegir, sinó també per a veure’ls. Això va anar precedit per una aposta per la il·lustració amb fotomuntatges per a les portades i uns fulls desplegables en què els lectors reben més enllà de la informació escrita els impactes visuals. Des d’aleshores, va emftitzar Bonilla, “els llibres ja no tornaren a ser iguals i deixaren de ser lineals”.
