Qui li anava a dir a València que, quatre dècades després, un modest festival de músiques rares i fetes als marges dels cànons de la sublimitat postromàntica continuaria celebrant-se a la ciutat del Túria. Però, sí, l’Ensems, que va nàixer en 1978 de la mà del músic experimental Llorenç Barber, va cremar edicions fins a convertir-se en el més longeu i veterà de l’Estat. “Si jo hui estic ací és gràcies al fet que hi ha hagut 39, 38 i 37 Ensems”, va dir aquest dimarts Voro García durant la presentació de la 40a edició del certamen de músiques actuals i art sonor.
El festival Ensems ha viscut diferents etapes i s’ha organitzat sota diferents models. Fet a territori de províncies, com ho veuen des de Madrid atés que des d’instàncies com l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música no han mostrat cap gest diferencial davant l’efemèride –Ensems ha concorregut, com una edició més, a la línia d’ajudes del ministeri–, el certamen va sumar dies i propostes sonores. Tanmateix, aquestes sonoritats, que estiraven els límits de les estètiques de finals del segle XX també acabaren per abandonar-se i es van convertir en recitals de músiques d’acadèmia que sonen dins d’allò políticament correcte, arraconant la part experimental, la religió fluxus i la meca de Darmstadt. Joan Cerveró, que va dimitir en 2014 després d’haver ostentat la direcció d’Ensems quasi durant dues dècades, denunciava aleshores falta de suport de la Generalitat. Va agafar les regnes César Cano en 2015, qui comptava amb un contracte per a un any. Per això, en 2016, amb un canvi polític a les institucions, Leonardo Marqués i els funcionaris de l’Institut Valencià de la Música es van fer càrrec de la programació del festival en 2017. Ensems s’havia convertit en un cicle d’una durada trimestral, un format al qual s’ha renunciat en aquesta edició, amb Voro García com a responsable artístic.
Els ‘Camins de l’escolta’, que és el lema d’aquesta edició, es concentra en tres setmanes (del 10 al 29 d’abril). Es condensa per a evitar la dispersió d’edicions anteriors dels concerts i defugir la salutació puntual dels creadors i intèrprets. García no vol un concert cada tres dies, acabar, saludar i marxar. Amb l’aglutinació es fomentarà “la convivència i l’intercanvi d’experiències amb els músics” i “estem presents a tota la ciutat”, va explicar el director artístic. Això no obstant, el compositor i director artístic va reclamar la necessitat de crear un cicle de noves músiques alternatiu al festival.
L’Ensems de l’I+D+I
Aquesta és l’edició que recupera espais que feia una dècada que s’havien abandonat, se sumen de nous i es pren el carrer, un fet que ja s’havia donat en altres anys. Ensems tindrà lloc a la sala Rodrigo, García Navarro i atri dels bambús del Palau de la Música; al Centre del Carme; a la Nau de la Universitat de València; al Teatre Rialto; a Bombas Gens i al trinquet de Pelayo. A més, ix al carrer per a anunciar-se a la ciutadania, va explicar García, i per a manifestar-se a les places com la del Patriarca.
L’Ensems dels 40 anys és el de la programació “amb el ventall més ampli d’estètiques”, va destacar Voro García. És, en resum, una aposta per “l’I+D+I del so” perquè s’ha tractat d’integrar propostes sonores de tota mena, des de les músiques de les primeres avantguardes europees fins a la música popular, van explicar Voro García i Marga Landete, directora de Música i Cultura popular de l’Institut Valencià de Cultura.
“No és un festival de música contemporània, sinó de propostes sonores”, va respondre el fins a 2017 responsable d’altre festival de noves músiques, la Mostra Sonora de Sueca, d’on el compositor ha exportat al festival de València “il·lusió” i “insistència en la importància de la participació i la pedagogia”. Ensems deixa l’apel·latiu de ‘Festival de música contemporània’ per a combatre el rebuig del públic i dels músics, que són els primers a manifestar la por cap a allò desconegut, va indicar García. “No em val allò que el públic és el problema”, va seguir. Per això, per primera vegada, el festival de música ha conjuminat dins d’una programació “professional” i amb un caràcter internacional –el 33% aproximadament de les propostes són valencianes– projectes nascuts als tres conservatoris superiors de música i de la Federació de bandes, que han de veure el festival “com casa seua”, va apuntar el responsable artístic.
Santos, Zappa, Romitelli i Stockhausen
Aquest dimarts no es va revelar tota la programació. De moment s’han anunciat algunes de les propostes i homenatges que es retran des del festival, com ara al músic vinarosenc, Carles Santos que va morir el mateix dia, però 25 anys després que un altre revolucionari, Frank Zappa, a qui també se li farà un reconeixement amb una taula redona i un concert a càrrec del quintet de metalls, Spanish Brass.
La primera setmana estarà dedicada a les propostes pedagògiques, on es vol fer una aproximació al públic infantil i als instituts. Hi haurà una exposició commemorativa de les quatre dècades d’Ensems, comissariada per Toni Picazo a la Nau de la Universitat de València. Entre les novetats, destaca la participació de la Jove orquestra de la Generalitat Valenciana i el concert dins de la temporada d’abonament de l’Orquestra de València (OV) amb direcció de Pablo Rus, on per primera vegada la formació simfònica es barrejarà amb una instal·lació sonora del valencià José Antonio Orts (es tracta d’un dels 8 encàrrecs d’aquesta edició) amb un programa completat per concerts on els solistes de l’OV seran els protagonistes. La segona instal·lació sonora l’acollirà el Centre del Carme que servirà com a homenatge, junt amb el Tocatico Tocatà per a nadons al Teatre Rialto, a Carles Santos.
La Banda Municipal de València torna al festival després de l’èxit recollit en el seu debut en la passada edició. Enguany ho fa amb una obra d’encàrrec al valencià José Vicente Fuentes Castilla i un programa “inèdit” per a la formació bandística amb obres d’Eduard Montesinos, Vicent Egea i Enrique Sanz-Burguete.
Pel que fa als ensembles, la programació té un marcat tarannà europeu i ofereix propostes sonores que van des de l’especulació del so fins a la música teatralitzada o performativa de la mà de grups com Ascolta Ensemble i Ensemble Phace, que retrà homenatge al compositor italià Fausto Romitelli. L’Ensems ha guardat lloc per als emergents, com Sonido Extremo i els valencians de Synergein Project, mentre que Alberto Bernal presentarà la peça 300 kg de música, en la qual el grup de percussionistes ReConvert i Bernal exploraran la capacitat sonora d’un cotxe.
Ensems també recordarà Karlheinz Stockhausen amb la seua obra Mikrophonie a través del projecte ‘Els 1001 sons de la paella’, que presentarà el grup Drummimg a Bonbas Gens i el Centre del Carme, on se substituirà el Tam original de la peça per una gran paella de 2 metres de diàmetre.
En clau femenina, destaca el concert de la pianista Lluïsa Espigolé, la instal·lació sonora d’Ana Parra i Josué Moreno i el whorkshop de composició d’Elena Mendoza. El festival ha encarregat dos composicions a les creadores Núria Giménez i Raquel García-Tomás. La presència de dones al programa és important, amb més d’un 40% de presència en totes les activitats. La inauguració del festival tindrà lloc el dia 10 d’abril amb l’estrena de l’obra Trinquetíssim, del compositor valencià Jesús Salvador Chapi, del grup Amores, al trinquet de Pelayo.
El festival està organitzat per Cultura de la Generalitat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, junt amb l’Ajuntament de València i el palau de la Música de València. A més, compta amb la col·laboració de l’INAEM, Bankia, la Universitat de València, el Centre del Carme de Cultura Contemporània, Clemente Pianos, l’Instituto Superior de Enseñanzas Artísticas Comunitat Valenciana (ISEACV) i Polimusica. Finalment, s’està “negociant” amb l’SGAE per a mantenir la col·laboració que l’entitat de gestió de drets havia sostingut amb Ensems durant els últims anys.
