El pasdoble-marxa Rotllo i Canya de Josep García i Gómez és a la Magdalena el que València, aquella cançó que va nàixer de la sarsuela La bien amada, és a les Falles. Els compositors d’ambdues peces són morts: el castellonenc va expirar en 1958, mentre que l’almerienc va morir en 1960. Tots dos van conéixer en vida l’èxit de les seues respectives creacions i van ser conscients que les seues senzilles melodies, amb lletres populars, sonarien i despertarien l’admiració dels oients. Tant Rotllo i Canya com València són músiques obligades, no es poden destriar de les dues respectives festes populars. Són la banda sonora obligada de les dues ciutats, fins al punt que poden arribar a sonar en més de 200 ocasions en un sol acte de la Magdalena o de les Falles.
Rotllo i Canya i València són com els eterns hits d’estiu que sonen en primavera de manera massiva i que generen ingressos a través dels seus respectius drets d’autors. En el cas del pasdoble de Padilla, que s’interpreta reiteradament durant l’ofrena executat per cadascuna de les bandes que acompanyen les 391 comissions falleres que pertanyen a la Junta Central Fallera (JCF), és justament aquest ens, presidit pel regidor de Cultura festiva, Pere Fuset, l’encarregat de pagar el cànon a la Societat Generals d’Autors i Editors (SGAE) per la música que sona en les Falles. Però, mentre que la JCF paga a l’SGAE una xifra pactada a través d’un conveni entre l’Ajuntament i el col·lectiu de creadors que ascendeix a 80.000 euros en aquest 2018, segons apunta l’entitat de recaptació de drets d’autors, el Patronat Municipal de la Festa de Castelló, que organitza la Magdalena, reconeix que no compten amb cap conveni amb aquestos per a recaptar els drets legals de la música que s’interpreta en les festes. Això no obstant, des de l’SGAE afegeixen que es controlen els repertoris però sense seguir els procediments que supervisen les Falles. En certa manera, el preu que paga Castelló de la Plana pels pasdobles més populars queda a la bona voluntat de les gaiates.
La Magdalena, que arrancava aquest dissabte 3 de març i que seguirà fins a l’11 d’aquest mes, compta amb un dia significatiu per al Rotllo i Canya. Diumenge, després de la Romeria de les Canyes, té lloc la desfilada, on les 19 gaiates recorren la ciutat des del carrer Sant Roc fins a l’avinguda rei en Jaume; junt amb elles, posen la música del Rotllo i Canya les 19 agrupacions musicals que interpreten sense interrupció la marxa de García i Gómez. No es pot fer un càlcul exacte, però, segons alguns músics consultats per aquest diari, apunten que la música del mestre Josep García pot tocar-se al voltant de 15 vegades per banda. Això fa que Rotllo i Canya esdevinga durant la cercavila un fil musical de més de dues hores, més altres vegades al llarg de la setmana magdalenera en què sonarà el pasdoble.
Un fet similar ocorre amb l’ofrena de les Falles de València. Un acte de dos dies on participen 391 comissions falleres que, malgrat la discussió al voltant de la idoneïtat o no de deixar d’interpretar València del mestre Padilla mentre les falles entren a la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats, demanen, per seguir amb la tradició, que les respectives bandes de música que les acompanyen executen les notes d’aquella cançó creada ad hoc per a la cantant Merceditas Serós perquè aquesta debutara amb èxit al teatre Olympia de París.
L’SGAE ingressarà aquest any 80.000 euros –en 2017 la xifra eren 55.000 euros– per drets d’autor de la música que executen les bandes i les revetlles que organitzen les comissions falleres als cassals, a més, l’acord també inclou els drets intel·lectuals del teatre que interpreten les falles. Pel que fa a la música, l’entitat envia un inspector que s’ubica en punts estratègics de la cercavila i pren nota de les peces i obres que s’interpreten durant l’ofrena.
L’entitat de gestió de drets treballa amb l’Ajuntament de València a través d’un conveni per a recaptar els drets dels creadors i també manté un acord similar amb la UNDEF (Unión Nacional de Entidades Festeras), una federació on estan integrades les poblacions que celebren les festes de Moros i Cristians. Tanmateix, reconeix que no existeix cap entesa amb els organitzadors de la Magdalena, una realitat que des del Patronat Municipal de les Festes de Castelló de la Plana reconeixen. Afirmen a aquest diari no pagar “cap dret d’autor” per l’execució de la música que sona en la Magdalena.
70 anys de drets d’autor
La normativa que estableix el marc dels drets d’autor és el Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, és a dir, la Llei de Propietat Intelectual que ha rebut modificacions en algun dels articulats en els darrers anys per a adaptar-se als nous formats de reproducció i els guanys i beneficis que se’n deriven.
Això no obstant, pel que fa a la durada dels drets d’autor, el capítol I, article 26 diu que els drets d’explotació de l’obra duraran tota la vida de l’autor i 70 anys després de la seua mort o declaració de traspàs. Encara i tot, la Disposició transitòria quarta, que parla dels autors morts abans del 7 de desembre de 1987, afegeix que els drets d’explotació de les obres creades per autors morts abans d’aquesta data tindran la durada pel que fa a aquestos drets, que recull la Llei de 10 de gener de 1879 sobre Propietat Intel·lectual, és a dir, de 10 anys més, que s’han de sumar als setanta que assegura l’actual legislació.
Tant Padilla com García Gómez, autors de València i Rotllo i Canya, haurien d’estar cobrant, a través dels seus hereus –cal recordar que en el cas del compositor andalús els royalties els té un advocat i no els familiars– tant si s’atén a l’article 26 (ja que el compositor de València va morir en 1960 i, per tant, fa 58 anys del traspàs i Josep García va expirar en 1958, és a dir, fa 60 anys) com si s’agafa el compte a través de la disposició transitòria, que augmenta els anys de drets d’autoria fins als 80 anys.
Els 80.000 euros que pagarà la JCF a l’SGAE per tota la música i teatres de les Falles poden semblar pocs si es recorda que durant el llunyà 1924 José Padilla va guanyar 25 milions de francs a París en un any, després de vendre mig milió de còpies de la primera edició de València que es va fer a França. Tenint en compte que cada any, només en l’Ofrena, s’interpreta 391 vegades, la xifra ingressada per l’entitat de gestió és ben baixa. Malgrat tot, encara és més elevada que el preu que pagarà la Fundació que organitza la Magdalena per un dels pasdobles més popular, Rotllo i Canya. A més, tampoc no abonaran cap factura per les moltíssimes músiques festeres de compositors vius que segurament sonaran abans d’entonar el Magdalena Vítol.
