L’any passat unes quantes persones de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV) van tindre la idea d’unir la tecnologia, la innovació i la ciència de dades amb les Falles. Així va nàixer la primera Falla Immaterial, una falla construïda a partir dels missatges de la gent en les xarxes socials. “Es tractava ‘d’escoltar’ el que la gent parlava sobre les falles i plasmar-ho”, va explicar Emilio Soria en la presentació de la II Falla Immaterial, que va tindre lloc aquest dimarts al Centre Cultural La Nau. Soria, director del màster en Ciència de Dades de la Universitat de València, va assegurar que “estem bastant contents de la repercussió que vam tindre en 2017”. Per això, ara van per la segona edició.
En la presentació de la II Falla Immaterial també hi era Francisco Grimaldo, subdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València. Com va dir Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la mateixa universitat, “l’enginyeria pot transcendir els esquemes estrets en què la circumscrivim”. Grimaldo va explicar que ells construeixen falles “a partir dels missatges que la gent llança en les xarxes socials”. Però, a diferència de l’any passat, enguany és una sola falla la que recull emoticones, paraules, fotografies, etiquetes… “Aquest monument no té una forma fixa definida, sinó que canvia per a mostrar l’actualitat i fer-se ressò d’allò que parlem i ens interessa”. Concretament, aquesta falla “dinàmica” s’actualitza cada 10 minuts amb nous continguts. A més, mentre que el projecte de 2017 se centrava en l’estudi dels missatges enviats de manera aïllada, ara l’interés es concentra a estudiar les relacions que es generen amb l’activitat a les xarxes socials. “És un estudi del que diem, però també de com ens relacionem”, va concretar Grimaldo. La Falla Immaterial es pot visitar al web www.fallaimmaterial.com.
Seguint amb les novetats respecte de l’any passat, si bé en 2017 eren els usuaris de les xarxes socials qui havien d’enviar els missatges amb l’etiqueta #FallaImmaterial, ara és “l’artista faller” –un bot o assistent virtual– qui fa una “escolta social” de tot allò que es diu sobre el món de les falles a les xarxes i fa una captura de les tendències i patrons de comportament. “L’any passat hi havia un biaix, perquè només escoltava el que li déiem. Enguany ens escolta sempre, segueix etiquetes, perfils fallers… I també va detectant noves etiquetes i noves paraules i les comença a seguir –va exposar Grimaldo–. Per tant, no sabem on anirà a parar, com acabarà”. “Aquestes tecnologies van canviant amb les persones”, va afegir Ariño.
La Falla ens vigila
La Falla Immaterial és una manera de projectar i divulgar les aplicacions de l’enginyeria i la ciència de dades a la societat, però també és una ferramenta d’investigació social, ja que recull una gran quantitat de dades sobre com ens relacionem, quines expressions emprem, com relacionem la paraula falla amb altres termes o qui són els usuaris d’influència. L’anàlisi i visualització de les mencions, els “m’agrada”, les piulades i les repiulades serveixen per a detectar líders o influencers. A més, també es poden estudiar les xarxes que es generen entorn d’aquests perfils.
Al lloc web de la falla també hi ha un “mapa de calor” (heatmap), on es mostra de manera dinàmica l’activitat dels perfils de les associacions falleres, agrupacions i juntes locals. Els diferents colors mostren els nivells d’intensitat de l’activitat. Aquest mapa es va generar el dia de la inauguració de l’exposició del Ninot i s’aturarà el 19 de març.
Grimaldo va reconéixer que la finalitat de la Falla Immaterial és “estudiar” què diu la gent i com ho diu, però amb l’afegit de la diversió. Per això, enguany, a més de “plantar” la falla, també s’entreguen uns premis: l’Allioli, el Xarito i el Dotor. Justament durant la presentació el regidor Pere Fuset tenia el segon premi Allioli i la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, el segon premi Xarito. Aquests dos premis reconeixen “qui més es repeteix” (més repiulades) i “la més popular” (més “m’agrada”). El premi Dotor és per a l’usuari que té més mencions. Per això el ganxo d’enguany és “Guanya premis i marca tendència aquestes Falles!”.
El mestre faller i la comissió
La Falla Immaterial està impulsada des del Campus de Burjassot-Paterna per l’ETSE-UV i es construeix mitjançant algoritmes automàtics d’anàlisi de dades que arriben des de la web i el mòbil. L’equip de desenvolupament d’aquesta falla està format per Francisco Grimaldo i Emilio Soria en la direcció, Emilia López, Eusebio Marqués i Juanjo Garcés en l’anàlisi de dades, Daniel García en la programació i Alejandro Casasús en el disseny.
El muntatge de la falla és participatiu entre les agrupacions falleres, les juntes locals i totes aquelles persones que parlen d’aquesta festa en les xarxes socials. El monument es construeix amb els seus pensaments i sentiments. El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, va destacar que la Falla Immaterial té “la comissió fallera més multitudinària, amb més de 2.000 persones”. De fet, l’any passat es van plantar aproximadament 1.500 falles “immaterials” i es van publicar més de 12.000 vídeos de la cremà. Fuset va animar a “començar la plantà“. “En aquest cas, que feu els vostres tuits”, va afegir.
El 19 de març els monuments fallers deixaran d’actualitzar-se i prendran la seua forma definitiva perquè puguen ser descarregats i impresos en un full de paper des de qualsevol impressora i cremats per les persones que ho desitgen. A més, un foc virtual convertirà en cendres la Falla Immaterial. Aquesta cremà es podrà veure a la web i als perfils socials de la falla.
Fins que arribe eixe dia, la Falla Immaterial acompanyarà la seua presència virtual amb una presència física. L’EMT de València difondrà el projecte mitjançant la seua flota d’autobusos i un equip d’animació de carrer estarà present en les mascletades per a realitzar accions de dinamització i convidar la gent a participar en el projecte.
Una festa viva
Fuset va contar que de falles interactives i dinàmiques “n’hi ha hagut moltes en la història; de fet, al segle XIX alguns ninots tenien moviment”. Ara, en el segle XXI, s’hi incorpora la ciència de dades. “Acabarem parlant de l’Internet de les Falles”, va bromejar en al·lusió a l’Internet de les Coses. El regidor també va remarcar que “era una assignatura pendent que les universitats estigueren en el món de les falles” i va recordar que “la Universitat Politècnica està buscant nous materials i la Universitat de València una falla immaterial”.
“Les Falles són més que una festa, és un fenomen social i cultural”, va afirmar Fuset. En aquesta línia, Ariño va indicar que “una festa canvia mentre viu; quan mor és quan ja no canvia res”. El vicerector de Cultura, a més, va destacar que la Falla Immaterial és sinònim de la “democratització de la festa, perquè tothom pot tindre una falla, encara que siga immaterial”. Immaterial de moment, perquè segons va anunciar Grimaldo, “tenim la voluntat de materialitzar-nos en un monument”.
