Un 20,64% de les llars de València estan per davall del llindar de pobresa i un 7,58% de les llars, en situació de pobresa severa. A més, un 26,7% de la ciutat està en l’espai social de vulnerabilitat. Aquestes són algunes de les conclusions del treball dirigit pel professor de Sociologia de la Universitat de València Raúl Lorente i encarregat per l’ajuntament de la ciutat a l’equip de recerca Xarxa Inclou, del qual també formen part Verónica Ramírez, Víctor F. Climent, Anna Giulia Ingellis i Adoración Guamán.
Divendres 23 de febrer es va presentar a l’edifici de Tabacalera l’informe liderat pel professor Lorente amb les conclusions més rellevants obtingudes d’una enquesta a la població de la ciutat, acompanyada d’una anàlisi territorial dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS). L’informe forma part del projecte de recerca Diagnòstic Social de la Ciutat de València 2017.
Més de 1.600 persones van completar qüestionaris sobre la seua situació i la de les seues famílies, així que el treball recull dades de més de 4.200 persones, “una mostra representativa per a les onze zones de la ciutat on estan situats els diferents centres municipals de serveis socials”.
Saber què ocorre a la ciutat
L’enquesta buscava les característiques de la població, les necessitats socials existents i quins nous col·lectius vulnerables hi ha a la societat. A més, es va indagar en el mesurament de la pobresa i l’exclusió social i en la forma en què les persones organitzen les seues vides per a fer front a les necessitats i per a resoldre els seus problemes.
La responsable municipal de Serveis Socials, la regidora Consol Castillo, va remarcar durant la presentació que “no és possible planificar bé si no es compta amb dades objectives, veraces i actualitzades de la realitat sobre la qual es desitja intervindre”. “Les polítiques socials que necessita la ciutadania han d’estar basades en la resolució dels seus problemes i en la defensa dels seus drets”, va afegir.
L’última vegada que es va desenvolupar una investigació específica d’aquestes característiques va ser en 2004, asseguren des de l’Ajuntament. “Des de la Regidoria de Serveis Socials hem tingut clar des del principi que volíem desenvolupar polítiques vertaderament ajustades a la gent i que, per tant, havíem de conéixer què ocorre a la nostra ciutat”, va destacar la regidora.
L’espai social de vulnerabilitat implica que, si es prolonguen els efectes de la crisi en la vida de les persones i si es continuara amb les retallades en polítiques socials aplicades des de fa dècades, es poden deteriorar les condicions de vida fins a situar-se per davall dels llindars de pobresa o de pobresa extrema.
L’estudi ha conclós que les llars “altament feminitzades”, amb menors de 16 anys, amb algun membre nascut a l’estranger, amb persones malaltes o amb persones a l’atur presenten més probabilitats de sofrir exclusió social i pobresa.
Dones amb treballs precaris i amb menors al càrrec
El primer dels trets que en els quals “incideix especialment en el risc de pobresa monetària” és que la llar estiga “altament feminitzada”. Aquesta situació fa especial referència a les llars monomarentals i de dones majors que depenen de pensions no contributives –és a dir, persones grans o amb discapacitat–o a les famílies on les dones exerceixen el paper de cap de família i es troben vinculades de manera precària al mercat de treball.
Un altre tret detectat és que hi haja menors de 16 anys a càrrec seu. Aquesta condició encara agreuja més la situació en el cas de llars monomarentals, llars amb dos o més menors al càrrec i llars en què els adults responsables es troben en precarietat laboral o a l’atur.
Però no només és preocupant la situació dels menors de 16 anys. De fet, l’informe posa especial èmfasi en els joves d’entre 17 i 25 anys i planteja “la necessitat d’una intervenció immediata a càrrec de les entitats públiques”. El treball conclou que les llars amb integrants menors i joves a la ciutat de València es troben en una situació de major vulnerabilitat. El professor Lorente assenyala que aquest és “un important repte, sobretot si tenim en compte la tendència demogràfica de la ciutat cap a l’envelliment, la qual cosa planteja la urgència i la necessitat del disseny de polítiques integrals que superen el marc d’acció de la Regidoria de Benestar”.
Un altre motiu de “fragilitat” és que les llars estiguen integrades per alguna persona estrangera. La probabilitat que hi haja “mancances materials greus” augmenta quantes més persones nascudes a l’estranger hi haja a la llar.
També té relació amb la vulnerabilitat de la llar la presència d’algun familiar amb problemes de salut. Tot i això, en aquest cas no està clar quina és la causa i quina la conseqüència.
Cronificació de la desocupació
Segons la recerca liderada per Lorente, un 24,4% dels habitants de València estan desocupats. Els investigadors destaquen que aquesta dada “adquireix una dimensió encara més inquietant quan es comprova que la mitjana de temps en situació de desocupació, segons la informació que es va obtindre amb l’enquesta, és de 30 mesos i la mitjana total, de 18 mesos”.
El 50% de la població en situació de desocupació es troba així des de fa un any i mig, com a mínim, fet que posa de manifest una forta tendència a la cronificació de la desocupació.
Un mapa desigual
L’estudi també palesa la intensa desigualtat en els ingressos de les llars valencianes. Amb una mitjana d’ingressos de 1.672 euros al mes, el 10% de les llars disposa de menys de 646 euros, mentre que un altre 10% percep entre 3.000 i 6.000 euros al mes. La diferència és de nou vegades entre els extrems dels ingressos calculats. A més, el 5% de llars més pobres de la ciutat tenen uns ingressos mensuals inferiors a 451 euros i el 25% de les llars disposen com a màxim de 1.000 euros al mes.
Mentre que hi ha un 40% de la població de València que només acumula un 20% dels ingressos totals, hi ha un altre 20% de la població que gaudeix del 40% dels ingressos. A més, el 10% de la població més rica concentra a les seues mans un 23% dels ingressos totals.
Ciutat Vella i Benimaclet, molt més riques
La desigualtat en els ingressos s’expressa de manera clara a les llars de les diferents àrees dels CMSS. Les àrees de Ciutat Vella i Benimaclet presenten una mitjana d’ingressos molt per sobre de la mitjana de la ciutat i amb una dispersió menor. Per contra, les llars de les àrees de Salvador Allende (districtes de Saïdia, Rascanya i Poblats del Nord), Quatre Carreres, Sant Marcel·lí i Trafalgar tenen ingressos mitjans inferiors a la mitjana, és a dir, tenen rendes més baixes. En un punt intermedi es troben les llars de les àrees de Natzaret, Campanar, Patraix, Malva-rosa i l’Olivereta.
La taxa de risc de pobresa de les llars de la ciutat s’ha classificat en tres graus d’intensitat. Un 20,64% de les llars –67.360 llars o 163.428 habitants– està per davall del llindar de pobresa. Un 7,58% de les llars – 24.725 llars o 59.986 habitants– està en situació de pobresa severa. La proporció de llars en l’espai social de vulnerabilitat és del 26,7% per a la ciutat, un poc més d’una quarta part de les llars, cosa que es tradueix en 87.023 llars o 211.133 persones.
Cases amb goteres i humitats
Fins a huit àrees de València tenen una proporció de llars en l’espai social de vulnerabilitat per damunt de la mitjana de la ciutat. Es tracta de Salvador Allende (42% de llars), Quatre Carreres (34,2%), Sant Marcel·lí (34,2%), Campanar (29,6%), Patraix (28,6%), Trafalgar (28,6%) i l’Olivereta (28,5%). Per a millorar l’actuació dels Serveis Socials Municipals, els investigadors han dividit la ciutat en tres tipologies: Àrees d’Acció Urgent, Àrees en Procés de Deterioració i Àrees d’Acció de Reforç.
Les Àrees d’Acció Urgent –CMSS de Salvador Allende, Quatre Carreres, Campanar i Trafalgar– tenen una major taxa d’atur i una elevada proporció de la seua població treballant en ocupacions precàries. A més, tenen una població jove, amb altes taxes de natalitat respecte a l’observada a la ciutat, i un menor índex d’envelliment, per la qual cosa donen “el perfil especialment preocupant de la pobresa: la pobresa infantil i juvenil”.
En les Àrees en Procés de Deterioració –l’Olivereta, Patraix, Malva-rosa, Natzaret i Sant Marcel·lí–s’observen nivells superiors a la mitjana de la ciutat en alguns dels indicadors de risc de pobresa i exclusió social que, si es prolongaren els efectes de la crisi i no s’implementaren polítiques i programes orientats a mitigar-los, podrien agreujar les situacions que ja es viuen en aquestes llars.
Ací es donen certes variacions en els indicadors de benestar que requereixen especial observació en cada cas, com és Natzaret, on s’observa una major percepció de deterioració en les condicions de l’habitatge, amb la presència de goteres o humitats, o de problemes en l’entorn de l’habitatge, com en les àrees de la Malva-rosa i l’Olivereta. Per tant, assenyala l’informe, “en aquestes àrees és necessari establir línies de treball prioritàries orientades a atendre, a més del nivell de deterioració material que s’observa, problemàtiques específiques que afecten les condicions de vida de la població en cadascuna d’elles”.
Del paper a l’acció
En les Àrees d’Acció de Reforç –Benimaclet i Ciutat Vella– els investigadors recomanen “l’aplicació de polítiques i programes concrets orientats a reforçar l’atenció a usuaris a partir de perfils concrets: persones majors, dependents, immigrants i joves”.
Una vegada acabada la recerca, la regidoria completarà l’estudi amb una acció de tipus participatiu que els permeta arreplegar qualitativament les valoracions de les situacions actuals i les propostes dels grups que més coneixen les necessitats de les persones, com ara les entitats que treballen en l’àmbit social i els professionals del camp dels serveis socials.
“Tenim previst dissenyar un pla de Serveis Socials per a la ciutat, pla que no ha existit abans i que resulta imprescindible per a ordenar la política social que desitgem implantar. Ens permetrà a curt i mitjà termini repensar l’estructura i l’organització dels serveis socials municipals i avançar en la línia del benestar social ajustat a la realitat”, va concloure Castillo.
