Diari La Veu del País Valencià
Rafael Blasco, a judici pel frau de l’hospital d’Haití i de les subvencions a ONG

El jutjat d’instrucció número 21 de València ha obert judici oral a l’exconseller de Solidaritat Rafael Blasco i altres 23 persones acusades d’irregularitats en subvencions a ONG i en la construcció d’un hospital a Haití que no va arribar a dur-se a terme.

La decisió, comunicada pel Tribunal Superior de Justícia, es produeix després que, a la fi de gener, la secció segona de l’Audiència confirmara el processament dels acusats amb la incorporació a la causa de tres persones més, entre elles, Fernando Darder, president de l’ONG Esperanza Sin Fronteras.

Es tracta de dos peces del conegut com a cas Cooperació instruïdes fins fa 6 mesos pel jutjat d’instrucció número 21 de València per delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.

El judici oral s’obri contra Blasco, actualment condemnat per un frau d’ajudes al Tercer Món en la primera de les peces del cas; l’excúpula en la Conselleria (l’exsecretària general, Tina Sanjuán; l’exdirector general, Josep María Felip i l’excap d’àrea de Solidaritat, Marc Llinares), i els empresaris Augusto César Tauroni (condemnat en el primer judici) i Arturo Tauroni.

A Rafael Blasco se li atribueixen els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i associació il·lícita o, alternativament, organització criminal. En la resolució, el jutjat ratifica mesures ja adoptades per a assegurar les responsabilitat pecuniàries que puguen imposar-se i que en Blasco es fixen en 8,2 milions d’euros.

Penes de presó

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita 16 anys de presó per a Blasco i 4.639.840 euros de responsabilitat civil a favor de la Generalitat. No obstant açò, la pena més elevada que sol·licita el fiscal és per a Augusto César Tauroni, per a qui reclama 21 anys i mig. També demana que se li fixe una multa de 3.136.800 euros i el decomís dels seus dos apartaments de Miami i un iot, a més dels diners dels comptes als Estats Units de diferents societats per un delicte de blanqueig de capitals.

Aquestes dos peces es van obrir per presumptes irregularitats en la concessió d’ajudes als països del Tercer Món. Una d’elles, per les subvencions concedides a diferents ONG en els anys 2009, 2010 i 2011 i, l’altra, pel desviament de fons per a la construcció d’un hospital a Haití.

Comparteix

Icona de pantalla completa