L’any 2001 naixia Per l’Horta, un moviment social en defensa del territori i catalitzador de les accions encaminades a assolir els objectius que es proposaven en la primera Iniciativa Legislativa Popular per la protecció de l’Horta de València. La ILP (iniciativa legislativa popular) en defensa del cinturó verd, també de 2001, va aconseguir 118.000 signatures. Però el govern de la Generalitat no la va admetre a tràmit. La comissió promotora de la iniciativa va denunciar l’aleshores president, Eduardo Zaplana, de “menysprear la voluntat de 118.000 valencians”.
17 anys després les seues reivindicacions han arribat al govern i a les Corts, però ja en forma de llei. En gener un manifest de Per l’Horta recordava que la nova normativa era fruit de la llavor que es va sembrar amb la seua ILP i per això es reclamava l’aprovació de la llei de manera immediata. “L’horta no té futur sense llauradors que la treballen, per això precisament necessitem una llei que garantisca la pervivència de l’espai agrari”, afirmava el manifest, que reclamava el suport de tots els partits a la Llei de l’Horta que encara s’estava tramitant.
Però ni el PP de Zaplana els va fer cas en 2001 ni el de Bonig en 2018. Tampoc Ciutadans va votar a favor de la Llei de l’Horta. Aquest dijous el ple de les Corts aprovava la normativa impulsada per la Conselleria d’Habitatge gràcies als vots, només, dels membres del Botànic. La gent de Per l’Horta es mostrava satisfeta amb el resultat: “Vam nàixer amb la ILP per a aconseguir una llei de protecció i dinamització de l’Horta de València. Hui, 17 anys després, aquesta llei es farà realitat”. També recordaven com en 2001 la mesa de les Corts “controlada pel PP va impedir que la ILP es tramitara” i que amb l’aprovació de la llei es respon “aquella demanda ciutadana”. I llançaven una pulla al PP: “Cal que tots els partits facen el possible per a avançar en la protecció i dinamització de l’horta, perquè això també serà bo per als seus votants”, es pot llegir al Twitter de Per l’Horta.
El valor dels agricultors i agricultores
La Llei de l’Horta vol definir el cinturó verd de València com a espai emblemàtic i amb valors dignes de protecció, així com garantir una conservació activa dels sòls de l’horta i els seus múltiples valors. També pretén establir un marc general de règim d’usos i activitats compatibles amb la protecció dels valors de l’Horta de València i afavorir la creació d’un òrgan de gestió adequat que impulse i gestione l’activitat econòmica a l’Horta de València, promoga el coneixement dels seus valors per a la ciutadania i vetle per recuperar-la.
Aquesta llei serà aplicable a l’espai de domini dels regadius històrics de les séquies del Tribunal de les Aigües de l’Horta de València, la Reial Séquia de Montcada, el Canal del Túria, Francs, Marjals i Extremals i les hortes de les poblacions de Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja. A més, es considera que l’Horta de València es caracteritza per les persones que s’hi dediquen a l’agricultura de forma professional, les comunitats de reg, el sòl d’alta capacitat agrològica, el patrimoni hidràulic i l’aigua, el patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnològic, el patrimoni natural, la xarxa de camins i sendes històriques, l’estructura, l’activitat agrària i qualsevol altre element de caràcter material i immaterial que fomente els senyals d’identitat i el sentiment de pertinença.
Posar fre a l’ús industrial
La llei preveu la formulació per part de la Generalitat d’un pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València. Aquest instrument d’ordenació supramunicipal definirà la infraestructura verda d’aquest espai, així com la regulació dels usos i les activitats a desenvolupar-hi, els criteris d’integració de les infraestructures que s’hi implanten, les línies bàsiques d’actuacions en les distintes àrees que el pla formule i els indicadors per al seguiment i avaluació del pla.
La llei recull que l’ús global predominant és l’agropecuari, si bé admet la compatibilitat d’altres usos complementaris o dinamitzadors d’aquest. Això sí, es prohibeix tot desenvolupament urbanístic d’ús industrial que no estiga expressament contemplat pel pla d’acció territorial. A més, amb la nova llei es fomenta la reconversió i el canvi d’ús de les àrees industrials contigües amb terrenys d’horta a usos residencials, terciaris o dotacionals.
Un consorci adscrit a Agricultura
La nova normativa proposa la creació del Consell de l’Horta de València. En aquest consorci, que estarà adscrit a la Conselleria d’Agricultura i Desenvolupament Rural, hi participaran les administracions públiques involucrades en la dinamització de l’horta, així com “els actors socials, econòmics i ambientals que tenen la legitimació necessària per a formar part d’aquest ens”. Algunes de les funcions que tindrà el consell seran la gestió dels fons que s’assignen per a garantir la pervivència de l’horta i els seus valors; la promoció, comercialització i diferenciació dels productes de l’horta, o la gestió del mercat de terres.
A més, aquest ens i la conselleria corresponent elaboraran un pla de desenvolupament agrari que haurà de ser aprovat pel Consell. Aquest pla tindrà com a principals línies estratègiques la millora de les estructures agràries i la professionalització de les explotacions, el relleu generacional dels professionals agraris, la incentivació de les produccions de qualitat, la millora dels canals de comercialització, la recuperació i cultiu en terres abandonades o infrautilitzades.
Evitar que s’abandone el camp
La llei també inclou fórmules per a donar ús al sòl agrari infrautilitzat, és a dir, els sòls en degradació i sense treballs de manteniment de la vegetació, els sòls amb males pràctiques agràries que posen en perill les parcel·les contigües i els sòls que no han tingut activitat agrària durant dos anys consecutius, excepte que hi haja una justificació agronòmica o mediambiental.
El Consell podrà tramitar un expedient i declarar un sòl infrautilitzat. Si en el termini d’un any des d’aquesta declaració es manté aquesta circumstància, el sòl passarà a formar part d’un inventari creat amb aquesta finalitat. Encara hi haurà un altre any perquè la persona titular puga decidir si aplica mesures correctores, si cedeix temporalment la finca en favor d’un tercer o si s’incorpora la parcel·la al mecanisme d’intermediació gestionat pel Consell de l’Horta o a la iniciativa de gestió comú que sol·licite el titular per a facilitar la gestió del seu ús.
La Llei de l’Horta, aplicable a un àmbit territorial molt concret, es complementarà amb la futura Llei d’Estructures Agràries. Divendres passat, 16 de febrer, el Consell va aprovar el projecte de llei que “enfortirà el nostre sector agrícola”. Les principals novetats d’aquesta norma són la creació de la figura de l’agent dinamitzador, la creació d’una xarxa de terres i la gestió comuna de parcel·les.
Què opinen els llauradors
Per a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), la Llei de l’Horta “continua sense oferir garanties als productors agraris i segueix resultant massa intervencionista en la seua concepció, al mateix temps que deixa sense resoldre moltes incògnites en aspectes bàsics que concerneixen la gestió de les explotacions”. Per a ells, la norma també inclou “no poques restriccions i limitacions per a l’activitat agrícola i, en aquest sentit, té una voluntat excessivament intervencionista en atorgar-se competències en la gestió de les parcel·les que haurien de correspondre completament als agricultors”. No obstant això, l’organització reconeix que el document definitiu inclou “alguns dels canvis reclamats” per AVA-ASAJA. El primer esborrany que es va presentar va motivar “dures i fonamentades crítiques per part d’aquesta entitat”, que fins i tot va reclamar la intervenció de Ximo Puig “perquè reconduïra una situació que estava causant un profund malestar entre els agricultors de l’Horta”. Precisament un dels punts conflictius era la catalogació dels sòls com a infrautilitzats i les possibles excepcions. Per exemple, la pèrdua de rendibilitat.
També la Unió de Llauradors va demanar que la llei tinguera en compte la falta de rendibilitat de les explotacions agràries com a excepció. Aquesta organització considera que la llei aprovada aquest dijous per les Corts “és un bon punt de partida per a garantir una activitat agrària professional i rendible amb llauradors” i afirmen que “conté la major part de les aportacions efectuades per aquesta organització professional agrària”. La Unió s’ha reunit al llarg de les últimes setmanes amb tots els grups parlamentaris “per a introduir millores en la Llei de l’Horta en benefici dels llauradors i de la societat valenciana en general i amb el clar objectiu que la normativa s’aprovara amb el màxim consens possible”. En una nota de premsa, aquesta organització lamenta que “finalment per interessos aliens al sector agrari no haja sigut així i el Partit Popular i Ciutadans hagen votat en contra”. La Unió insta tots els agents implicats a treballar conjuntament en benefici dels llauradors de l’Horta i demana a aquells que pretenguen posar “posar bastons a les rodes” que siguen coherents i no participen en el Consell de l’Horta si no és per a sumar.
