Ausiàs March i els seus Dictats ja formen part de l’univers iconogràfic de la prestigiosa editorial espanyola, Ediciones Cátedra. Els 129 poemes del cavaller valencià s’han traduït al castellà i, a més, els 10.000 versos s’han acompanyat d’explicacions expertes per a fer comprensible la lírica del poeta. El llibre, de 1.144 pàgines i guarnit amb la característica portada negra, s’integra dins de l’exclusiva col·lecció Lletres Hispàniques i es converteix així en la primera publicació de l’editorial d’un autor valencià que no escriu en castellà.
Dictats. Obra completa d’Ausiàs March és un projecte que ha encapçalat l’expert en la poesia del valencià, Robert Archer, i compta amb les traduccions de Marion Coderch i José María Micó. Cátedra, junt amb la Institució Alfons el Magnànim, ha comptat també amb la col·laboració de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA de la Universitat d’Alacant que dirigeix Vicent Martines. La peculiaritat de l’àlbum rau en el fet que apareixen els 129 poemes en la seua llengua original, acompanyats per la traducció i l’explicació perquè els lectors puguen entendre el llenguatge de March i gaudir de la musicalitat dels versos, va explicar el professor de la King’s College de Londres. A més, el llibre voluminós inclou comentaris i anotacions textuals i referencials així com un estudi introductori sobre l’obra d’Ausiàs March.
March va ser el “gran renovellador del llenguatge poètic en l’àmbit ibèric”, va destacar Archer, qui no va renunciar a lloar, durant la presentació del volum aquest dimecres a la Diputació de València, l’obra de “la principal veu de la poesia medieval”. Un poeta que va influir directament, va explicar l’expert, en Garcilaso de la Vega, Juan de Mena, Quevedo o Santa Teresa de Jesús, autors que ja formaven part de la icònica col·lecció de Lletres Hispàniques de l’editorial vinculada al Grup Anaya.
Cátedra ocupa el número u del rànquing d’editorials que més impacte tenen en l’univers de la literatura castellana, segons apunta el CSIC, va recordar el director d’IVITRA, Vicent Martines. El detall fa que la inclusió de l’obra poètica en la editorial espanyola ajude a “l’exportació cultural amb un alt valor afegit” del cavaller medieval valencià.
Desconegut també a València
Archer va recordar que tots els “grans poetes transcorren les fronteres geopolítiques” i, per exemple, va ressaltar que la poesia de March s’ha traduït a 20 llengües. Malgrat això, ni la seua obra ni la seua figura gaudeix del reconeixement que mereix. Ni tan sols entre la societat valenciana, com va assenyalar el professor, qui va lamentar que tampoc el “tristament destruït Palau del Reial, on va viure March”, no és recordat.
El volum que dimecres es va presentar pretén rescabalar aquest oblit del poeta “arrabassador” que va significar un “so nou en l’època” medieval i que va ser prestigiat fins que Garcilaso de la Vega el “va eclipsar” a la península Ibérica. Ara, sis segles després del seu naixement, la traducció dels versos s’adrecen a tots aquells que puguen tindre dificultat en llegir en el català antic en què s’expressava March, qui es va reeixir com a gran mestre del “llenguatge literari del segle XV”, va explicar Robert Archer.
El món castellanoparlant podrà descobrir un poeta desconegut, fins i tot al seu país. Dictats d’Ausiàs March “també servirà perquè el coneguen els valencians, perquè per a molts d’ells només és el nom d’una avinguda”, es va lamentar el britànic.
Dificultats i complexitats marchianes
Ausiàs March “no és fàcil”. La seua poesia cal entendre-la amb la visió d’un cavaller valencià del segle XV, vinculat amb l’aristocràcia i el poder. Les vicissituds i el model de llengua el fan un autor complex. Tanmateix, malgrat les dificultats, “paga la pena fer l’esforç”, va explicar Robert Archer davant la pregunta d’aquest diari al voltant de la desconeixença del poeta.
Als obstacles anteriors cal sumar el grau variable d’implicació o de predisposició dels docents a l’hora d’afegir versos de March en les lectures dels alumnes. Tot i això, March no és autor per a discents imberbes perquè alguns poemes “no es poden explicar als menuts perquè són misògins i impresentables”. En aquest sentit, també la directora de Cátedra, Josune García, va apuntat que els textos de l’Edat mitjana són “complicats” per a ser tractats a les aules.
L’absència del poeta medieval a les aules va ser un fet que va posar damunt de la taula el diputat de Cultura, Xavier Rius, qui va reconéixer que el seu pas per l’escola va ser d’espatlles a la literatura autòctona. Com Rius, molts altres valencians han acabat els ensenyaments obligatoris sense haver vist una frase de March o Martorell, en canvi sí que n’han pogut llegir o tindre referències de textos castellans de la mateixa època, va apuntar el diputat. Davant això, Archer va afegir que a hores d’ara “s’està corregint el desconeixement de March, però cal anar de mica en mica”.
Això no obstant, el professor de la King’s Collage va demanar que seria bo que els valencians començaren a “enorgullir-se un mica més del fet que March i la seua obra tingueren lloc a València”. “No va passar a Barcelona”, va afegir.
