El Síndic de Greuges, José Cholbi, ha considerat “inadmissible” que el 35 per cent de les denúncies més greus de locals d’oci hagen prescrit durant els últims tres anys. En aquest sentit, ha ressaltat que “es genera una situació d’impunitat injustificable” i ha assenyalat que “l’infractor no té interés a complir la llei perquè, senzillament, no passa res”.
Cholbi ha fet pública la resolució d’una investigació d’ofici sobre contaminació acústica a la ciutat de València en la qual analitza “de forma detallada” els principals problemes de la capital valenciana respecte al botellón, l’oci nocturn i la col·locació de terrasses –taules i cadires– en la via pública, segons ha informat la institució que dirigeix en un comunicat.
Així, ha detallat que d’aquest estudi “es desprén que entre un 30 i un 40 per cent de les infraccions greus o molt greus de locals d’oci a València prescriuen o han prescrit durant els últims tres anys”, al mateix temps que ha indicat que, “d’acord amb la legislació vigent, seria l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat la competent per a sancionar aquest tipus d’infracció –greu o molt greu–”.
El Síndic de Greuges ha apuntat que, “no obstant açò, la falta de mitjans autonòmics per a tramitar els expedients, no solament de València sinó de tota la Comunitat Valenciana, està provocant la prescripció d’un alt percentatge d’infraccions”. José Cholbi ha manifestat que d’aquesta manera “es genera una situació d’impunitat injustificable que agreuja encara més la contaminació acústica existent”.
“L’infractor no té interés a complir la llei perquè, senzillament, no passa res”, ha asseverat Cholbi, que ha recordat la sentència dictada pel Tribunal d’Estrasburg el 16 de gener de 2018 en la qual es diu que “les lleis per a protegir els drets garantits no serveixen de res si no s’apliquen correctament, igual que un sistema sancionador no és suficient si no s’aplica en temps i de manera eficaç”.
Amb la finalitat d'”esmenar aquesta situació i evitar que seguisquen prescrivint aquestes infraccions greus o molt greus”, el Síndic de Greuges proposa dues solucions. D’una banda, atribuir la competència sancionadora als ajuntaments, “tal com ve reclamant l’Ajuntament de València des de fa anys –una mesura que podria ser viable almenys en els municipis de gran població, ha considerat–, i, d’una altra, “incrementar notablement els mitjans econòmics, tècnics i personals de l’administració autonòmica per a poder dur a terme aquesta tasca de forma eficaç”.
Taules i cadires
Cholbi ha apuntat que “la proliferació de taules i cadires en la via pública és tan elevada que els veïns no solament es queixen de les molèsties acústiques que generen les terrasses fins a altes hores de la matinada, sinó que hi ha zones on amb prou feines es pot transitar pels carrers”.
“Són habituals els incompliments consistents a col·locar taules i cadires sense autorització o sense respectar el nombre màxim de les permeses. El soroll ambiental que es genera amb l’acumulació de moltes terrasses en una mateixa zona multiplica exponencialment les molèsties acústiques”, ha plantejat.
En conseqüència, el Síndic de Greuges ha demanat a l’Ajuntament de València que incremente “el control i la vigilància sobre les terrasses perquè complisquen amb les llicències concedides”. Així mateix, ha considerat “adequat deixar de concedir noves autoritzacions o l’ampliació de les atorgades en aquelles zones on existisca saturació acústica”.
José Cholbi ha recordat que sobre les Zones Acústicament Saturades (ZAS), l’Ajuntament de València li va comunicar “que en els últims anys s’han declarat tres” i que “una altra quarta està en camí”. No obstant açò, el Síndic de Greuges ha subratllat que “els fets demostren que les mesures adoptades en aquestes zones no estan funcionant correctament”, ja que “els veïns segueixen sense poder exercir el seu dret al descans nocturn”.
Per açò, Cholbi ha instat “a adoptar mesures més eficaces en totes les ZAS, així com en les zones que en l’actualitat es troben en tramitació”.
Nombre de llicències i permisos
El Síndic de Greuges ha agregat que “els veïns afectats també es queixen de la falta d’informació municipal en relació amb les dades sobre terrasses i establiments autoritzats” i demanen saber “quantes terrasses hi ha legals i si estan complint amb les condicions de les llicències”.
Cholbi ha recomanat tant a l’Ajuntament de València com a l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat que constituïsca un Observatori del Soroll en el qual participen tècnics municipals i autonòmics, representants de les Forces i Cossos de Seguretat i de les associacions veïnals i d’hostaleria en les zones afectades amb la finalitat d’intercanviar “informació actualitzada sobre la situació real existent en cada zona i les mesures necessàries a adoptar a cada moment”.
D’altra banda, el Síndic de Greuges parla del “augment de la pràctica del botellón“. “El consum d’alcohol en la via pública segueix creixent de forma alarmant, especialment, entre els més joves”, ha afirmat José Cholbi, que ha dit que és “un problema que preocupa” a la institució que dirigeix “no solament per les molèsties generades de contaminació acústica sinó també per la percepció de normalitat d’aquest consum entre els joves”.
El Síndic de Greuges adverteix que “l’augment de sancions imposades no ha aconseguit frenar el consum d’alcohol al carrer”, per la qual cosa insisteix en “la necessitat de promoure campanyes i programes d’educació, sensibilització i prevenció del consum de l’alcohol adreçats especialment als adolescents i joves”. “Cal seguir insistint en la conscienciació sobre els riscos i efectes negatius per a la salut que suposa el consum de l’alcohol”, ha ressaltat .
