Un 30,32% dels consumidors no es refia dels productes transgènics perquè no els dóna “confiança ni seguretat” i un 22,62% no els dóna suport perquè “no tenim suficient informació sobre els seus efectes en humans”. A més, un 17,19% no sap què són els aliments transgènics. En total, un 70,13% de les persones preguntades en l’Enquesta d’Hàbits de Compra i Consum de 2017 desconfia dels productes transgènics o els desconeixen. L’altre 29,86% es repartiria entre els consumidors que defensen els transgènics “perquè són un avanç que abarateix costos i preus” (3,62%), les persones que consideren que “és un mal menor si volem produir aliments per a tothom en un futur” (3,62%) i les que consideren que “tot o quasi tot conté algun tipus de transgènic de manera directa o indirecta” (22,62%).
L’Enquesta d’Hàbits de Compra i Consum de 2017, elaborada per la mesa de participació d’Associacions de Consumidors i presentada aquest dilluns, conclou que “persisteix la desconfiança respecte dels transgènics i la falta de claredat en el seu concepte”. Els responsables de l’informe lamenten que “segueix sent un àmbit que el consumidor desconeix, i sobretot desconfia, malgrat que està perfectament regulat”. Tot i això, destaquen que creix el nombre de consumidors que demanen més informació sobre transgènics. “Això indica que el consumidor s’interessa, és més responsable i demana informació sobre qüestions importants i que desconeix”.
Pel que fa als canals preferits per a accedir a la informació sobre els aspectes nutricionals dels aliments i hàbits saludables, són els mitjans de comunicació i els especialistes, com ara metges o científics. Tot i això, en l’informe es destaca la davallada que han experimentat els mitjans de comunicació, “possiblement per l’aparició de pseudoexperts en diversos canals”. Per contra, ha augmentat la informació “captada” a través de cursos, l’administració i associacions de consumidors.
Malgrat tot, la mesa de participació assegura que “ens trobem amb un consumidor crític però poc format”, ja que els transgènics són coneguts per una gran majoria dels enquestats. En canvi, es detecta “un profund desconeixement” sobre termes com “aliments irradiats”, “sobirania alimentària”, “petjada ecològica” o “consum col·laboratiu”. Per això consideren que cal més “pedagogia” perquè els consumidors coneguen el seu significat i “la repercussió en les seues decisions de compra”.
