La d’ahir va ser una inauguració peculiar. El Museu de la Universitat de València: Història Natural és una nova instal·lació de la Universitat de València que naix amb la idea de reunir en un únic espai els elements més rellevants de les seues 32 col·leccions científiques (veure la fotogaleria). Ara bé, ni l’edifici ni els fons exposats són nous. Tampoc es tractava de la inauguració d’un museu acabat, sinó, com es va insistir diverses vegades als mitjans de comunicació, d'”una primera frase que s’ampliarà posteriorment”. Però ni una cosa ni l’altra fan menys valuós aquest museu.
L’antiga cafeteria del Campus de Burjassot ha estat convertida ara en el M(UV)HN –la manera breu de referir-se a aquest centre. L’espai s’ha condicionat per a oferir a la societat “l’ingent” patrimoni cultural i científic de la Universitat de València. Això sí, només se n’ofereix una mostra xicoteta, perquè el fons d’aquesta institució fundada en 1499 és molt gran. En la inauguració també es va remarcar que no s’estava assistint a “la creació” d’un museu, sinó a “un renaixement”. Així ho va definir el degà de la Facultat de Ciències Biològiques, Javier Lluch. Es tracta de la nova vida del Gabinet o Museu d’Història Natural que el 12 de maig de 1932 moria víctima de les flames. Aquell museu estava situat a l’actual Centre Cultural La Nau i se’l considerava el segon centre patrimonial i científic de tot l’Estat, només per darrere del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid. Per això, el rector Esteban Morcillo va assegurar que l’actual M(UV)HN “està en un bon punt de partida”.
Al rescat de les col·leccions
L’incendi va acabar amb bona part de les col·leccions i els fons geològics i paleontològics es van perdre. Però també es van poder rescatar alguns exemplars zoològics i botànics que la Universitat de València havia anat recopilant al llarg de cinc segles. El secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, va contar que ell ha vist “fotografies dels estudiants d’aquell moment amb el rector Peset tractant de salvar els materials”. També va parlar d’aquest episodi la directora del M(UV)HN, la paleontòloga Anna Garcia Forner, que va explicar que els alumnes van haver de trencar vitrines i finestres i llançar els exemplars per aquestes per a poder salvar-los de les flames. Aproximadament un 80% de tot el que es va recuperar està ara al museu de Burjassot.
Diferents departaments de la Universitat de València van custodiar, cuidar i ampliar el fons de l’entitat. Bona part s’hi trobava al Museu de Geologia, a la Facultat de Biologia, que en 1996 va ser reconegut com a museu per la Generalitat Valenciana. Girona va agrair que la Universitat de València “haja tingut gent que ha sabut fer col·leccions” i va assegurar que per a la Generalitat “és un honor que aquest museu estiga en la nostra xarxa”. A més, va vaticinar que serà “un museu referencial per a tots els valencians i valencianes”. En la mateixa línia es va expressar el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, qui va destacar el fet que “el patrimoni de la Universitat de València siga el patrimoni de la societat valenciana”. A més, va afirmar que “tenim un centre pedagògic i un centre de referència en la formació del professorat de secundària”. També va destacar com aquest museu ha permés visibilitzar “l’aposta de la Universitat per la vertebració del territori, la modernització i la transferència de coneixement”.
Viure el passat amb la realitat virtual
El museu no compleix només una funció expositiva, sinó que també hi ha la recerca i la docència. Així, en una superfície de més de 900 m2 dividits en dues plantes hi ha tres espais on es presenten les exposicions permanents i especialitzades, quatre laboratoris i les zones de dipòsit o magatzem dels fons no exposats. Els tres espais d’exposició són el hall, l’ala esquerra, que acull la sala de zoologia, i l’ala dreta, dedicada a la geologia i la paleontologia. En entrar al museu, una de les seues peces emblemàtiques dóna la benvinguda als visitants; es tracta de la reconstrucció d’un pterosaure. La Universitat de València conserva restes originals d’aquest gran vertebrat que sobrevolava el nostre territori en l’era mesozoica i a partir d’aquestes n’ha fet la reconstrucció i ha modelat l’esquelet. A més, gràcies a aplicacions de realitat augmentada i de realitat virtual, el públic pot observar com era aquest rèptil que va conviure amb els dinosaures i com volava. Amb l’ajuda d’un telèfon intel·ligent o d’unes ulleres de realitat virtual es pot reviure la reconstrucció de l’animal fase per fase: l’esquelet, la musculatura, la pell i l’aspecte extern. Una vegada ha tornat a la vida, el rèptil emprén el vol i ix del museu per a integrar-se amb el seu hàbitat mesozoic.
Una altra de les peces emblemàtiques del museu és el meteorit batejat oficialment com a “València”. Aquest és un dels escassos meteorits de l’estat espanyol autentificat en els últims cent anys, però l’incendi de 1932 va cremar tots els documents històrics que podrien haver llançat llum sobre la ubicació exacta i la data de la seua caiguda. Aquesta peça única de patrimoni científic i geològic es pot veure actualment en una sala del museu destinada especialment per a la seua observació.
Des del museu també destaquen les col·leccions de fòssils, la col·lecció d’instruments científics de finals del segle XIX, la col·lecció d’aus taxidermitzades o les petjades de tortuga primitiva del Triàsic Superior que va descobrir un equip de paleontòlegs de la Universitat de València a Domenyo, Quesa i Cortes de Pallars. També hi ha un exemplar de foca monjo, un animal ja desaparegut de les costes valencianes, però que en 1938 encara hi vivia.
En aquest museu té un lloc privilegiat el Còdex Pomar, un dels 226 manuscrits que conforma la biblioteca del duc de Calàbria. Aquest document va ser encarregat per Felip II i ara es pot observar al hall del M(UV)HN.
Un museu per a tothom
Les col·leccions de les dues ales del museu s’exhibeixen dins de les vitrines originals rescatades de l’incendi i posteriorment restaurades i condicionades. Animals taxidermitzats, esquelets, fòssils i minerals tornen a ocupar el mobiliari que un dia van haver d’abandonar. “Estem compartint patrimoni”, va afirmar la directora.
Garcia també va explicar que han dissenyat un museu “per a tot tipus de persones i per a poder viure tot tipus de sensacions”. Amb això es referia a l’aplicació dedicada al pterosaure –ptrerosaVR–, però també a Cultura Accessible, una aplicació dissenyada especialment perquè les persones amb diversitat funcional visual o auditiva puguen gaudir plenament de la visita al museu. Es tracta d’un projecte pioner que destaca “pels seus continguts de caràcter inclusiu i per utilitzar balises que s’aproximen per proximitat”, descriuen des de la universitat. Els continguts de les audioguies i de les descripcions en llengua de signes no són definitius, sinó que aniran evolucionant a partir de les experiències dels visitants.
El primer de la sèrie
El nom del museu té dues parts: “Museu de la Universitat de València” i “Història Natural”. És així perquè es preveu que hi haja altres museus de la Universitat de València. Per tant, la primera part del nom es mantindria com a marca i la segona seria pròpia de cada museu. Per exemple, s’ha avançat que la Nau acollirà el Museu d’Arqueologia.
El M(UV)HN ha sigut posat en marxa per la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura i ha comptat amb el patrocini de Presidència de la Generalitat, Presidència de la Diputació de València i la Conselleria d’Educació i amb la col·laboració de la Fundació General de la Universitat de València.
