El XVI Congrés del PP celebrat a Fira València entre el 20 i el 22 de juny de 2008 va ser un més dels grans esdeveniments d’una època on tot el que succeïa al País Valencià havia de resultar extraordinari. La gestió política havia esdevingut un pur espectacle adreçat a la magnificència d’un president de la Generalitat convençut que encarnava “un nou Segle d’Or valencià”.
La segona majoria absoluta de Francisco Camps, aconseguida malgrat entrebancs tan incovenients com l’accident del metro del 3 de juliol de 2006, contrastava amb la segona derrota de Mariano Rajoy davant dels socialistes de José Luis Rodríguez Zapatero. Camps i el País Valencià s’havien consolidat com al gran baluard del poder popular i el cap del Consell ja es veia com el fidel delfí del fracassat i afeblit candidat gallec.
La flamant i ampliada fira de mostres havia de ser l’escenari perfecte per a la majestuosa representació on el líder local triomfant ofrenaria la seua lleialtat a l’assetjat perdedor de les Eleccions Generals celebrades 3 mesos abans.
Tot, escenografia i operació de salvament, va estar inclòs en el menú d’un sopar celebrat a València amb la presència de Camps; Ricardo Costa; el número 2 de Rajoy, Ángel Acebes; l’altre suport territorial del president del partit, Ramón Luis Valcárcel; el tresorer, Luis Bárcenas, i altres personatges secundaris.
Aquest és el conclave relatat ahir per Luis Bárcenas a la comissió de les Corts, on “va quedar clar” que el PPCV, que “havia demanat” celebrar el congrés a València es faria càrrec del local, mentre que el PP espanyol s’encarregaria de la resta.
“Era un moment convuls a dins del partit” i “alguna influència havia de tindre el joc de suports perquè el congrés es fera a València”, va apuntar l’extresorer, a qui no va estranyar que els seus companys valencians li proposaren deixar en mans d’Orange Market i Álvaro Pérez l’organització d’alguns dels esdeveniments paral·lels, com ara un castell de focs i “altres activitats lúdiques”.
Bárcenas descriu el PP com un partit descentralitzat, on la direcció del carrer de Génova de Madrid es limitava a prendre nota de la comptabilitat de les organitzacions territorials. Mentre ell “consolidava els comptes globals”, el PPCV i la resta de “regions” gaudien d’una completa “autonomia” financera.
Cada territori havia de buscar-se els recursos i l’única condició per a evitar qualsevol interferència de Madrid era que les despeses no superaren els ingressos. Quan Ricardo Costa va acudir a ell alarmat perquè el vicepresident del Consell, Víctor Campos, li havia ordenat, a instàncies de Francisco Camps i Juan Cotino, que liquidara les despeses electorals amb aportacions en B d’alguns empresaris, Bárcenas va considerar suficient advertir-lo que “no es podia fer així”.
El que després s’ha conegut com la trama de finançament il·legal del PPCV no va produir cap alarma en els permissius dirigents espanyols del PP, una reacció semblant a la demostrada quan el nom d’Alvaro Pérez va sorgir al sopar previ al congrés. Se suposava que Mariano Rajoy havia prohibit en 2004 que ningú al PP tornara a contractar amb Francsico Correa i el seu grup. Bárcenas es va encarregar de transmetre la taxativa ordre a tots els territoris. Però, 4 anys després, senzillament va suposar que Álvaro Pérez, reconeixible perquè “tenia un bigot destacable”, s’havia establit pel seu compte i ja no tindria relació amb Correa.
Els serveis econòmics del PP es van desentendre del pagament del lloguer. Ningú a Fira València va reclamar l’import de 560.000 euros, facturats sense pressupost previ ni cap contracte signat, ni al PPCV ni a la direcció espanyola del partit durant el temps que Bárcenas va continuar al front de la tresoreria de Génova, abans de caure com tants altres arrossegat per la macrocausa de Gürtel. Van haver de passar 5 anys i va caldre la defenestració de Camps perquè la institució es plantejara seriosament que havia de cobrar els serveis prestats al PP. L’ingrés dels 560.000 amb interessos va haver d’esperar altres 4 anys, amb un nou govern al País Valencià. El PP va pagar només quan els tribunals el van obligar.
