La Capella de la Comunió de l’Església de Sant Nicolau a València ja llueix la seua millor cara després que hagen finalitzat les obres de restauració. La Unitat de Pintura de Cavallet i Retaule de l’Institut de Restauració del Patrimoni (IRP) de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha estat treballant sobre quatre llenços del centre religiós, mentre que un altre equip ha fet el mateix sobre les pintures murals, els daurats, estucs i sòcols ceràmics de l’habitacle.
D’aquesta manera, l’equip liderat per Vicent Guerola ha rejovenit un dels llenços de Sant Bartomeu, del qual s’ha descobert que era de gran format; un de Sant Joan; un de Sant Francesc Xavier, de xicotet format, i un que recrea una al·legoria de la Glorificació de Santa Llúcia, que havia restat en l’anonimat fins a aquest dimecres, ja que Pilar Roig, qui encapçala un dels dos equips de l’IRP, va revelar que la pintura sobre la santa és obra de Luís Antonio Planes (1742-1821). Roig va recordar que el pintor valencià és l’autor de les pintures al fresc de les voltes de l’església de la Cartoixa de Porta Coeli, la cúpula i petxines del cambril de la Nostra Senyora de Gràcia a Altura o les pintures murals de la capella de la Comunió a la parròquia de Sant Pere Apòstol de Bunyol, entre d’altres. A més a més, Planes va ser director de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València.
La feina dels dos equips, el liderat per Guerola i l’encapçalat per Roig, va ser la de combatre les humitats, escletxes i embossaments, va explicar la catedràtica i investigadora del Departament de conservació i Restauració de Béns Culturals de la UPV, Pilar Roig. Pel que fa a la ceràmica, en alguns casos s’ha substituït per peces idèntiques fetes ex novo però que compten amb una marca perquè el visitant puga identificar-les, va indicar la investigadora, que ja va coordinar la intervenció pictòrica sobre l’anomenada Capella Sixtina Valenciana.
5,5 milions d’inversió
El projecte de recuperació de l’Església de Sant Nicolau de València va nàixer quasi paral·lelament a la Fundació Hortensia Herrero, segons va assenyalar Elena Tejedor, directora de la fundació. El projecte, amb l’obertura de la Capella de la Comunió a visitants i feligresos, “el donem per conclòs” i el qualifiquem com “un gran cicle de la Fundació”, va remarcar Tejedor.
L’Església de Sant Nicolau és, a hores d’ara, “un focus d’atracció turístic”, va ressaltar Elena Tejedor davant les xifres de visitants amb què va tancar la parròquia l’any 2017. La considerada com a Capella Sixtina Valenciana va aconseguir atraure 300.000 persones interessades per les seues voltes, tornades a il·luminar gràcies, en bona mesura, als 5,5 milions d’euros que la Fundació Hortensia Herrero ha invertit en les fases de restauració del temple, encara que la recuperació de la capella ha suposat una inversió d’un milió d’euros.
A més, Elena Tejedor va anunciar que la fundació està consolidant nous projectes de mecenatge, com ara la compra de dues peces de Manolo Valdés que es quedaran a Castelló i a Alacant. Es tracta de les obres Mariposas i Mariposa que, de la mateixa manera que La pamela va ser ubicada definitivament a la Marina de València, continuaran a les dues ciutats valencianes. A més a més, la Fundació Hortensia Herrero treballa amb un nou projecte museístic que tindrà lloc a la Ciutat de les Arts i les Ciències, però del qual, de moment, no se’n coneixen més detalls.
Agermanament amb Sant Nicolau de Bari
El proper any la parròquia que dirigeix el capellà Antonio Corbí farà una peregrinació a la ciutat italiana de Bari. El motiu no és un altre que tancar un agermanament entre l’església dedicada a Sant Nicolau a la vila de la regió de Pulla i la dedicada a la ciutat de València. Aquesta, com va avançar Corbí, estarà encapçalada per l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares.
