L’extresorer del PP Luis Bárcenas ha ratificat aquest dimarts davant el jutge que l’exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa, el va avisar que la formació política havia donat instruccions de girar factures falses a empresaris perquè sufragaren els costos de les campanyes de les eleccions municipals i autonòmiques de 2007.
Bárcenas ha declarat com a testimoni en el judici pel presumpte finançament il·legal del PPCV en el qual s’analitza com el partit liderat aleshores per Francisco Camps va pagar els esdeveniments contractats amb l’empresa de la trama Gürtel, Orange Market.
A preguntes de la fiscal Myriam Segura, Bárcenas, que en 2007 i fins a juny de 2008 era gerent del PP, ha confirmat que es va reunir amb Costa a causa de l’absència de l’aleshores tresorer Álvaro Lapuerta i que el polític valencià li va comunicar que estava “preocupat” perquè l’exvicepresident regional Víctor Campos el va informar de les instruccions donades per Camps i l’expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino sobre “tenir relacions amb els empresaris que financen al partit” mostrant-li sobres amb diners en efectiu.
“No recorde el detall exacte, recorde el fet”, ha començat dient Bárcenas. “No sé, si parlem d’assignar factures a determinades empreses perquè es feren càrrec de despeses del partit, li vaig traslladar que estava terminantment prohibit”, ha relatat.
“No es van complir les instruccions”
Bárcenas ha assegurat que després va informar Lapuerta d’aquesta conversa i ha concretat que aquest li va dir que “parlaria amb València per a dir-los que açò estava prohibit”. “Jo m’imagine que parlaria” amb els responsables del partit regional, però “sembla ser que no es van complir les instruccions”.
En un altre moment de la declaració, Bárcenas ha explicat al jutge com es finançaven les campanyes electorals. Ha apuntat que ell era administrador de les campanyes de 2007, mentre que en les de 2008 ho va ser el seu successor Cristóbal Páez –també citat a declarar com a testimoni–. En aquest sentit, ha indicat que ell controlava les despeses dels comicis municipals, ja que la seu nacional remetia uns fons a les seus provincials per a organitzar els actes electorals.
No obstant açò, ha subratllat que “hi havia una instrucció precisa que els únics fons que es podien utilitzar en campanya eren eixos, qualsevol despesa no controlada podia suposar superar els límits de despeses”. Així mateix, ha constatat que existia un manual de campanya en el qual figuraven “molt clarament” aquestes indicacions sobre el fet que no estava permés aportar “fons propis”.
Autonomia per a organitzar actes
Pel que fa a les campanyes autonòmiques, ha afirmat que era cada comunitat la que contractava els serveis que necessitaven perquè tenien “autonomia per a organitzar els actes”, excepte si participava el candidat a la presidència del Govern, ja que, aleshores, s’encarregava de tot la seu nacional.
Encara així, ha precisat que “hi havia una part de la contractació que es feia de forma generalitzada” des de la seu del carrer Gènova de Madrid per a optimitzar els costos, però després es demanava als proveïdors que “fraccionaren” la factura imputant a cada seu provincial l’import que corresponia a cadascun d’ells.
