Una bona dosi de diplomàcia i un seguit de circumstàncies van servir perquè els 226 còdex que conformen la biblioteca del duc de Calàbria no acabaren, com ha succeït a tots els països europeus, a la Biblioteca Nacional d’Espanya. Els manuscrits van arribar a la Biblioteca de la Universitat de València al voltant de 1836, poc després, en 1837, s’inaugurava la biblioteca pública de la institució acadèmica, que compta en l’actualitat amb més de 100.000 llibres que, en alguns casos, sumen més de 500 anys d’antiguitat. Són autèntics tresors, tant pel que contenen com pel que representen, ja que entre ells hi ha una de les tres còpies originals que es conserven del Tirant lo Blanch (les altres es troben a Nova York i a Londres); l’únic exemplar de l’Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria, que és el primer incunable imprés a la península Ibèrica; la Biblia glosata et postillata que Benet XIII va regalar a Sant Vicent Ferrer; el Psalterium alias laudatorium de Francesc Eiximenis, o el Còdex Pomar, encarregat per Felip II i que aquest dijous es traslladarà al nou Museu d’Història Natural de la Universitat de València.
Els incunables, junt amb manuscrits que van formar “una autèntica biblioteca d’Estat” que va començar a confeccionar Alfons el Magnànim, van destacar les comissàries, ixen dels prestatges per a posar-se a la vista del públic (fotogaleria). El Servei de Biblioteques i Documentació i el Vicerectorat de Cultura i Igualtat organitzen l’exposició ‘Descobrim tresors: manuscrits i incunables’, una mostra cronològica d’algunes d’aquestes “joies” i “rareses” bibliogràfiques que es pot veure a la Sala Duc de Calàbria fins el 15 d’abril.
Comissariada per Elisa Millás i Margarita Escriche, l’exposició recorre els manuscrits que van pertànyer al duc de Calàbria, començant pel volum més antic que conserva la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, Enarrationes in psalmos (segle XII) fins a arribar als incunables (textos impresos no manuscrits anteriors al 1500) on des de l’Epistolae ad familiares –també de la col·lecció del duc de Calàbria– de 1467 s’arriba a La nau dels necis de 1499, procedent del llegat del marqués de Dosaigües, Giner de Perellós.
La mediació amb Madrid
Els 226 manuscrits de la col·lecció del duc de Calàbria van arribar a la Universitat de València en el moment de la desamortització. Durant el segle XIX es van recuperar els béns que estaven en “mans mortes”, és a dir, propietats que, segons la terminologia utilitzada en l’època, pertanyien a l’Església. El botí, però, “s’havia d’enviar a l’estat”, apunta la directora de l’actual Biblioteca Històrica de la Universitat de València, Victoria Garcia Esteve. Tanmateix, Francisco Villalba, aleshores rector de l’Estudi General, va mediar amb Madrid.
“La Biblioteca de la Universitat de València també era biblioteca provincial, de manera que el rector de la Universitat de València es va adreçar al ministre, a qui li va dir que, ja que la biblioteca també és pública, és el lloc idoni per a conservar aquests llibres”, va explicar a aquest diari la directora Garcia Esteve.
La mediació del rector amb Madrid per a conservar el patrimoni al territori valencià va tindre èxit i, si més no, representa un cas únic en aquestos casos, ja que “a la resta de països les col·leccions reials han anat a parar a les capitals, però aquesta en concret era la col·lecció dels reis aragonesos, que es conservaven al Monestir de Sant Miquel dels Reis. És a dir, que la proximitat geogràfica també va jugar a favor” perquè els manuscrits es quedaran a València, afegeix la directora.
El catàleg signat per Margarita Escriche i Elisa Millás ressalta que són llibres de luxe, en vitel·la, de magnífica cal·ligrafia, amb una rica decoració en la qual abunden l’or i els motius renaixentistes i que conserven les enquadernacions originals.
Els “tresors més valuosos”
L’exposició rememora els inicis de la biblioteca universitària, un naixement que es remunta al 1785 i a la donació de Francesc Pérez Bayer, que va truncar una bomba durant la invasió napoleònica. Posteriorment arribarien les incorporacions arran de les expropiacions dels béns eclesiàstics i donacions de particulars relacionats amb la institució, com ara els rectors Vicent Blasco i Onofre Soler, el jurista Francesc Borrull, Giner de Perellós, Marià Liñán, Domingo Mascarós i Vicente Hernández Máñez. Al remat, la mostra posa a l’abast de la ciutadania els “tresors més valuosos”, va destacar durant la presentació a la premsa aquest dimarts el vicerector de cultura i Igualtat, Antonio Ariño.
El visitant podrà veure a pocs centímetres obres que fa més de quatre anys que no s’exposaven, com és el cas del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, que estava en “repós” per les pautes de conservació recomanades des d’instàncies internacionals. En bona mesura són peces úniques en el món d’un valor econòmic incalculable. En tot cas, l’única referència quantitativa la dóna la casa d’assegurances, que fixa una indemnització de “milions d’euros” de compensació a la Universitat si obres com la novel·la cavalleresca del segle d’or desaparegueren per furt.
L’exposició, a més a més, compta amb una rèplica de la premsa de Gutenberg, tot aprofitant que enguany es celebra el 550é aniversari de la mort de l’inventor de la impremta. En ella, un mestre impressor ajudarà a imprimir els visitants la primera plana de l’incunable del Tirant lo Blanch.
