El País Valencià, “com a conseqüència de les insuficiències financeres que de forma crònica ha patit derivades del sistema de finançament autonòmic”, encapçala el rànquing de deute sobre els ingressos corrents. Així ho assegura la Generalitat en un comunicat a partir dels resultats del quart número de Papers de Finançament, elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) en col·laboració amb la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic. El document mostra que l’infrafinançament provoca que el pes del deute sobre els ingressos anuals del País Valencià arribe al 327,7%, molt per sobre de la mitjana, que està en 192,1%, i superant en més de dos-cents punts la comunitat amb menor deute, que és el País Basc (103,9%).
L’estudi analitza les últimes dades d’endeutament de les comunitats a partir dels indicadors més freqüents, com la ràtio deute/habitant, en la qual el País Valencià ocupa, amb 9.004 euros, el segon lloc en el rànquing autonòmic, per sota de Catalunya (10.175 euros). No obstant això, en relacionar l’endeutament amb la renda (PIB) de les diferents autonomies, que és la referència que maneja el Banc d’Espanya, el País Valencià passa a ocupar el primer lloc, amb el 40,9% del PIB en el tercer trimestre de 2017, ja que té un nivell de riquesa per sota de la mitjana.
“La Comunitat Valenciana és la més endeutada en relació tant al PIB com als seus ingressos corrents i es deu fonamentalment al fet que aquests últims són molt inferiors a la mitjana del conjunt de les comunitats autònomes des de fa dècades. Per aquesta raó, malgrat gastar menys, pateix majors dèficits i acumula major endeutament”, assevera l’estudi de forma taxativa.
El document acredita així mateix que “l’actual deute de les comunitats autònomes és el resultat de les insuficiències financeres patides, especialment en el cas valencià”. En concret, subratlla que “l’increment del deute públic de les comunitats de règim comú des de 2009 (174.068 milions) no té el seu origen en un excés de despesa sinó en una insuficiència d’ingressos per a mantenir la despesa per unitat de necessitat inicial, que s’eleva a 176.656 milions”.
Nascuts amb un deute sota el braç
La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha lamentat que els valencians “som els que menys rebem, els que menys gastem i, paradoxalment, els que més endeutats estem”. “Els fills i filles dels valencians naixem amb un deute sota el braç i els nostres pares i mares ens deixen en herència un deute creixent i causat per un sistema de finançament injust i desequilibrat”, ha censurat.
Per a Mira, “així és molt difícil poder impulsar polítiques que milloren la riquesa, el benestar i la competitivitat dels nostres sectors productius si patim un sistema d’infrafinançament i d’infrainversions perquè el senyor Rajoy no compleix la seua paraula i canvia les regles de joc”.
María José Mira ha subratllat que els valencians “patim un model pervers que ens impedeix, malgrat ser referents en sectors internacionals com la indústria o determinats serveis i fins i tot tenint l’oportunitat de ser pioners en l’optimització de finançament europeu, poder créixer i desenvolupar-nos en igualtat de condicions que la resta d’espanyols”.
“En qualsevol cas, hem demostrat a Rajoy que som capaços de gestionar els nostres escassos recursos i de salvar projectes com la Ciutat de la Llum o el Parc Sagunt. Hem demostrat que podem millorar la qualitat de vida dels valencians i les valencianes. Esperem que el Govern del PP s’adone d’una vegada que la Comunitat Valenciana existeix i que la governem no ens donarem per vençuts. Exigim la restitució dels drets dels cinc milions d’espanyols que vivim ací”.
