‘La Serrania’ torna a tindre damunt de la taula un nou impuls per a instar la Generalitat a recuperar el topònim propi amb el qual se senten identificats. La denominació dels Serrans és un nom “amb què els seus habitants mai s’han sentit còmodes”, apunten des del Centre d’Estudis de la Serrania (CELS), per això, s’ha fet arribar una petició als municipis i les dues mancomunitats perquè aproven una moció als plens que done suport al canvi toponímic. Si el posicionament dels consistoris és favorable, es traslladarà a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) perquè puga alçar la sol·licitud a la Generalitat.
El CELS va enviar un escrit aquest dimarts als 18 consistoris de la comarca i les dues mancomunitats on se’ls demana que aborden en els plens una moció a favor de recuperar el topònim de la ‘Serranía’ per a denominar els Serrans, nom actual que es va assignar al territori en el segle XX. L’adhesió dels pobles ha de facultar l’AVL perquè, a través de la secció de Toponímia, puga elevar un estudi a la Generalitat, una investigació que, segons apunta el president del centre d’estudis, Ezequiel Castellano, ja està elaborat i se sosté en reculls bibliogràfics on apareix la denominació històrica. L’AVL està disposada a iniciar el procés, assegura Castellano, però “demana que la petició arribe des d’instàncies públiques, perquè el CELS és una entitat privada”.
Davant l’AVL el centre d’estudis ha defensat la necessitat de recuperar un patrimoni lingüístic, cultural i patrimonial que “ens és propi i que el pas del temps ha intentat desdibuixar, ja que des dels temps del predicador Vicent Ferrer –ja des del segle XV–, aquestes terres eren considerades com ‘la Serrania valenciana’, però que el non nat mapa polític del País Valencià va instaurar el topònim ‘els Serrans’ per a una regió en la qual els seus habitants mai s’han sentit còmodes”, explicaven dimarts en un comunicat. I és que els Serrans per a denominar la comarca “és un nom inventat per Sanchis Guarner“, afegeix el president del CELS.
Als pobladors de la “Serrania se’ns discrimina de la resta de comarques (l’Horta, la Safor, Camp de Túria, la Plana, l’Alcalatén, el Maestrat…) per utilitzar el gentilici dels seus pobladors i no per l’orografia del terreny”, explica el CELS. “Cap comarca rep el nom així, és a dir, no hi ha una ‘els Hortelans’, ‘els Riberencs’ o ‘els Portuaris”. Però més enllà dels avals històrics de l’ús toponímic, actualment hi ha proves de la vigència de “la Serrania”, expliquen des del CELS, perquè una de les dues mancomunitats és de la Serrania, denominació que també empren el circuit BTT, hotels i cases rurals existents en tota la comarca, organitzacions ecologistes, associacions, grups i entitats de caràcter cultural, econòmic i polític, que proven la vigència d’aquesta, tot açò sense explicar les nombroses publicacions universitàries, treballs de finalització de grau i tesis doctorals existents, argumenta el centre d’estudis.
Des del CELS, després de 26 anys reivindicant el canvi toponímic, es busquen adhesions municipals perquè tinguen a bé fer arribar a la Comissió de Toponímia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua un acord plenari perquè aquesta trasllade l’estudi amb la finalitat d’instar el govern valencià a donar els passos per a la reinstauració del topònim comarcal “Serranía del Turia (en castellà), Serrania del Túria (en valencià), nom amb el qual sempre ens hem sentit identificades totes les persones que vivim i treballem en aquest territori”, afegeixen.
Buscar sensibilitats
Des del Centre d’Estudis s’espera que la gent i sobretot els ajuntaments “siguen sensibles” al procés que ara s’inicia per a buscar adhesions. Això no obstant, Castellano ressalta que la comarca realment “són dos comarques en una”, cosa que li atorga certes peculiaritats, com ara la inclinació envers allò que denominen com “el Regne” per a referir-se a València. Hi ha una “Serrania” des de Xulilla fins a Alpont i una altra que és “menys Túria” per la part del Villar i Figueroles i, a més, una part baixa on es troben Pedralba, Bugarra i Xestalgar.
El CELS “està en desacord que hi haja dos mancomunitats”, sosté Castellano, ja que “ha d’haver una amb dos seus”. Tot i això, des del centre d’estudi celebren algunes decisions locals de recuperar el patrimoni tradicional i treballen perquè des de l’Administració valenciana es dote la comarca de serveis com, per exemple, els bibliobus, que posarà en marxa la direcció general de Cultura i Patrimoni per a suplir la manca de biblioteques, ja que només es compta amb aules de lectura. De la mateixa manera, des de fa mesos es treballa en l’elaboració de l’Atlas del xurro, que es presentarà entre març i abril.
Tanmateix, eixa diversitat de la zona deixa la porta oberta al fet que la proposta puga no prosperar des dels consistoris, ja que hi ha poblacions on la qüestió toponímica no és una prioritat.
Els Serrans, cosa de la ciutat
“Els de la Serrania ens considerem que som de la Serrania”, afirma Alicia Pérez, alcaldessa del Partit Popular de la localitat d’Alpont. Al seu parer, no hi ha lloc a la discussió pel que fa a l’opinió, sentiment i ús quotidià del topònim, és més, “això dels Serrans ens ho han posat des de València”, retreu.
Això no obstant, l’alcaldessa assegura que no els ha arribat al consistori la petició del CELS i la qüestió de recuperar el topònim “no s’ha tractat a l’ajuntament”, assegura. Tanmateix, manté que l’ús de la ‘Serrania’ és habitual, ara bé, sosté que cal mantindre certa distància entre l’ús col·loquial i la proposició d’oficialitzar el nom històric que s’empra a la població.
Titaigües demana consens
Per la seua part, Ramiro Ribera, alcalde de Titaigües pel PSPV, agafa la proposta amb interés però demana consens per a debatre si convé recuperar el topònim de Serrania o el de Serrania del Túria, “que va ser una proposta apareguda en un moment concret per a crear una marca turística”, explica l’alcalde.
Això no obstant, Ribera també referma l’ús assidu de la denominació històrica i la petició sol·licitada pel CELS es tractarà al ple del consistori. Tanmateix, demana, d’altra banda, més consens “perquè si hi ha una idea, caldrà conservar-la”, ja que la proposta de comarcalització “ha alçat algunes ampolles”, afegeix.
