Un centenar de persones van assistir a l’acte de presentació del Manifest de Per l’Horta a Castellar que reivindica que la Llei de l’Horta ha de servir per a protegir les terres de cultiu, millorar la seua gestió i crear instruments de comercialització, com una marca de qualitat, a més de protegir el territori i possibilitar el relleu generacional. El text s’enviarà a les Corts i està disponible a la plataforma change.org per a recollir el suport de la ciutadania.
Així, es va comptar amb la presència dels diputats de les Corts Valencianes de Podem i Compromís Graciela Ferrer, Beatriu Gascó i Antonio Montiel; la diputada del Congrés Rosanna Pastor, i la regidora d’Agricultura i pobles de València, Consol Castillo. Els col·lectius locals d’Esquerra Unida, Podem i Esquerra Republicana del País Valencià s’han adherit al manifest. També hi van assistir representants de la Unió de Llauradors i Ramaders, la Fundació Assut i Ecollaures, a més d’Associacions de Veïns i un nombrós grup de llauradors joves, membres de Per l’Horta, que van participar en el debat.
El Manifest de Per l’Horta recorda que l’origen de l’actual projecte de llei és la Iniciativa Legislativa Popular Per l’Horta, que va recollir 118.000 signatures a favor d’una llei de defensa de l’horta l’any 2001. En aquest sentit, reclama l’aprovació de la llei de manera immediata, ja que s’ha de protegir i fomentar tant l’activitat agrària com el territori: “L’horta no té futur sense llauradors que la treballen, per això precisament necessitem una llei que garantisca la pervivència de l’espai agrari”, afirma el manifest, que reclama el suport de tots els partits a la Llei de l’Horta que ara s’està tramitant.
A més, apunta quatre arguments en defensa de la Llei: la seguretat jurídica de les explotacions agràries, la creació d’una marca de qualitat per als productes de l’Horta de València, l’aprovació d’un pla agrari i la creació d’un ens gestor. Instruments que han de servir per a millorar la situació de l’agricultura a l’horta.
Seguretat jurídica i comercialització, les claus
En paraules d’Enric Navarro, agricultor de l’empresa Terra i Xufa, l’aportació bàsica de la nova Llei és la seguretat jurídica: “Les empreses que s’instal·len a un polígon no han de patir perquè les obliguen a anar-se’n, a l’horta sempre estem patint per si fan un PAI o una carretera sobre el nostre camp”. La Llei ve acompanyada d’un Pla d’Acció Territorial que garantirà la protecció de gran part de l’horta existent, per damunt dels plans generals de cada municipi. Navarro també va apuntar la importància que els llauradors disposen d’instruments per a comercialitzar els seus productes i va destacar la reactivació de la Tira de Contar a Mercavalència, on els productors venen directament a les botigues o als mateixos mercats municipals. A més, va recordar que ja en els anys 90 els consumidors valencians es mostraven disposats a pagar més pels productes de l’Horta de València: “Fa vint anys que esperem una marca de qualitat identificativa”.
“Els propers quinze anys seran clau”, va remarcar Navarro, ja que cal passar el relleu generacional a un sector agrari ara molt envellit. En aquest punt va fer una crida als llauradors “que no vulguen abaixar la persiana” perquè aposten per mantenir viva l’agricultura.
El pla agrari és “imprescindible”
Josep Gavaldà, membre de Per l’Horta, va coincidir en les crítiques que han fet les organitzacions agràries, Unió de Llauradors i AVA reclamant que la Conselleria d’Agricultura presente ja el pla agrari que complemente la Llei i que ha d’implicar ajudes per al sector. Aquest instrument és el complement indispensable a la Llei i el Pla d’Acció Territorial, ja que “sense llauradors el futur de l’horta no serà possible”.
De la mateixa manera, l’ens gestor haurà de disposar d’una representació de les entitats agràries, però també de la societat civil per tal que s’escolten totes les veus: governants, productors i consumidors. En suma, tot i que el PATH presenta aspectes millorables, ara és imprescindible impulsar instruments que permeten la protecció de l’horta.
