Els museus dependents de la Diputació de València han tancat l’any 2017 amb 400.000 visitants. Entre els centres, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) torna a ser el motor dels espais que gestiona l’àrea de Cultura encapçalada per Xavier Rius, ja que durant el 2017 va acollir fins a 200.000 persones. Rere el MuVIM se situa la Beneficència, que entre les sales i les activitats ha conclòs l’any amb 127.807 visites, segons les dades a què ha tingut accés aquest diari.
Això no obstant, més enllà del nombre de visitants, els espais i museus de la Diputació de València han crescut en exposicions i activitats, com és el cas del Museu d’Etnologia, que de les 30 mostres que va programar en 2016 va passar a 36 en 2017 i dels 8 concerts que va oferir en el cicle Etnomusic en 2017 ha passat a programar-ne 12 per a aquest 2018. També ha augmentat els projectes que s’han dut arreu dels pobles de la demarcació, com destaca el diputat de Cultura Xavier Rius, qui assenyalava que encara que els tres museus de l’Àrea de Cultura es troben situats a la ciutat de València, “la vocació de projectar-se cap a fora és evident. L’extensió dels museus cap al territori és inequívocament més clara i sòlida que mai, perquè aquesta projecció compta ara amb major complicitat i participació dels pobles receptors”. Pel que fa al visitants, Rius va ressaltar que les xifres consolidades de 400.000 visitants han revertit la tendència “d’uns anys de declivi i pèrdua de visitants” ocasionada per un “excessiu control polític de les programacions a més de per altres raons derivats de la crisi econòmica”, va indicar el diputat.
Museu de Prehistòria: 6.000 visitants i 30.000 visites guiades
Pel que fa a les visites als museus del Centre Museístic de la Beneficència –on s’hi troben el de Prehistòria i el d’Etnologia–, cal incidir que comparteixen una entrada general única que permet l’accés a qualsevol sala, permanent o temporal. El còmput total d’entrades als dos museus suma 127.807 visites al llarg de 2017. Si a més afegim les activitats externes del Museu de Prehistòria (39.040 visites) i les del Museu d’Etnologia (30.350 visites), obtenim un impacte de públic de 194.397 persones que han gaudit de les exposicions o activitats dels dos museus, expliquen.
El Museu de Prehistòria de València, un centre dedicat a la presentació, la interpretació i la difusió d’importants materials arqueològics, es va fundar en 1927, juntament amb el Servei d’Investigació Arqueològica que ha bastit el seu corpus científic i acadèmic. L’any 1982 la Diputació crea també el Museu Valencià d’Etnologia, i juntament amb el primer es traslladen tots junts a l’enorme edifici de la Beneficència, al carrer de la Corona de València, restaurat poc després. Tot i això, cadascun dels museus –el de Prehistòria i el d’Etnologia– tenen direccions i programes diferents.
Sota la direcció d’Helena Bonet, el Museu de Prehistòria ha consolidat els programes per al públic familiar en cap de setmana, amb visites a la carta, tallers i biblioteca infantil, que tradicionalment es feien entre els dies laborables. Així, la diputació destaca que aquest fet respon a una aposta per la conciliació familiar, per activitats compartides entre pares i fills. Ara la programació s’estén pràcticament a qualsevol dia, i concentra en dissabte i diumenge molta més activitat orientada a visibilitzar el museu i les seues col·leccions.
Per altra banda, la procedència dels seus fons vénen de prospeccions i jaciments tan consolidats com la cova del Bolomor o l’agrupació de jaciments ibers amb els quals el museu treballa de manera coordinada amb els ajuntaments de cada zona. Així, la coneguda com a Ruta dels Ibers és un circuit format pels jaciments de la Bastida de les Alcusses a Moixent, el Puntal dels Llops a Olocau, Kelin a Caudete de la Fuentes o Castellar de la Meca a Aiora. També la Lloma de Betxí a Paterna o Sant Miquel a Llíria són altres indrets on es realitza activitat orientada al públic.
Altres activitats com la Iberfesta, una rememoració anual ludicofestiva al voltant del món dels ibers a Olocau ha propiciat 12.000 visites al jaciment del Puntal dels llops; també ha destacat aquest 2017, els 6.000 visitants comentades de la cova de Bolomor a Tavernes de la Valldigna. Tanmateix, el conjunt de jaciments dependents del museu han tingut un total de 30.000 visites guiades o comentades en els últims 12 mesos.
Pel que fa al Museu Valencià d’Etnologia, un espai dedicat a la recuperació de la memòria del nostre territori, es treballa en diferents vectors, com són la projecció de l’exposició permanent del museu, així com en un seguit d’exposicions temporals que poc després de ser mostrades a les sales de la Beneficència passaran, moltes d’elles, a formar part de la cartera d’exposicions itinerants en trànsit continu per tot el territori valencià, moltes vegades fins i tot fora de l’àmbit de la demarcació de València.
En bona mesura, el fet de comptar amb un equip professional dedicat concretament a moure exposicions per diversos municipis va permetre que s’aconseguiren muntar 30 exposicions a diferents pobles en 2016, mentre que en 2017 han sigut 36 el nombre de mostres itinerants en 2017.
Per altra banda, des del museu d’Etnologia es promou el festival Etnomusic que va programar 8 concerts en 2017 i passarà a 12 aquest any.
El MuVIM consolida els 200.000 visitants
El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat va encetar una nova etapa a finals del 2015 amb la direcció de Rafa Company, un període en què el museu ha pogut reobrir i actualitzar la sala permanent, que es trobava clausurada i amb una tecnologia que ha passat per complet de sistemes analògics a digitals. Malgrat els anys, l’exposició permanent continua mantenint un discurs propositiu envers la condició humana. La mostra reclama sempre l’atenció dels visitants més joves, no debades les visites a ‘L’aventura del pensament’ són una de les claus de volta de la didàctica del centre i, per exemple, en l’actual 2018 ja hi ha visites concertades a cinc mesos vista.
Per altra banda, els exercicis 2016 i 2017 han estat fonamentals per a assentar els públics i iniciar un període de col·laboració fluïda entre altres institucions, com ajuntaments i universitats. Així, en 2016 es va preparar el projecte ‘L’estètica republicana a València’, que juntament amb la resta d’activitats i mostres del museu, permeté retornar públics al centre, i superar, des de feia molts anys, la xifra de llarg els 200.000 visitants tant en 2016 com en 2017. Per al director del museu “actualment no estem treballant per a forçar l’increment dels visitants, sinó per a mantenir una programació de qualitat, estable i prou atractiva per a sorprendre en allò estètic i colpir en els valors socials. Eixe és el nostre horitzó immediat”, va indicar Company.
Dins del MuVIM s’ha realitzat durant aquest últim any dues activitats que giren al voltant del vitrall del vestíbul en dates assenyalades com el dia de la dona i el dia contra la violència masclista.
Finalment, un aspecte també de la nova etapa del MuVIM ha estat el de la seua projecció cap al territori, amb experiències com la col·laboració amb el municipi de Titaigües (els Serrans) per a promocionar la figura del botànic Simón de Rojas, o l’adaptació a format d’itinerància d’algunes de les exposicions més reeixides, com són la de ‘L’estètica de la República’ que en la seua versió itinerant ja ha visitat un total de 6 localitats i ja es treballa en altres destinacions. A més, la darrera exposició, ‘Jo sóc. Dones Rapades’, de la qual va donar compte aquest diari, és un recent projecte de gran implicació social i que contribueix, des de l’activisme artístic i performatiu a la recuperació de la memòria històrica i que, a més a més, s’està estudiant la possibilitat de fer itinerari.
