L’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps torna a la primera línia informativa per les declaracions que en seu judicial han fet l’exsecretari del PPCV Ricardo Costa i l’empresari d’Orange Market Álvaro Pérez ‘El Bigotes’, que l’assenyalen com a responsable directe del finançament il·legal dels populars valencians a través de la trama Gürtel.
Així, Costa ha especificat que les campanyes electorals de 2007 i 2008 del PPCV es finançaren en part amb “aportacions en efectiu d’empresaris que tenien adjudicacions amb el govern valencià” i que aquest sistema de finançament va ser establert per Camps com a líder del partit.
Camps és a dia de hui membre nat del Consell Jurídic Consultiu (CJC), l’organisme públic que assessora tant la Generalitat com les administracions locals en matèria jurídica. Camps forma part d’aquesta institució estatutària des del moment que va dimitir de president de la Generalitat pel ‘cas dels vestits’, en 2011, derivat de la branca principal del cas Gürtel. Automàticament, segons es recull en l’Estatut d’Expresidents de la Generalitat, els qui han exercit el càrrec de cap del Consell tenen dret a ser membres nats d’aquesta institució.
Per a desenvolupar aquest càrrec consultiu, Francisco Camps cobra anualment 58.000 euros bruts, és a dir, uns 4.100 euros al mes, en 14 pagues. Aquests diners no són els únics que costa Camps a les arques públiques valencianes, ja que per la seua condició d’expresident porta aparellada la possibilitat de comptar amb una oficina integrada per una secretària personal que cobra vora 49.000 euros a l’any i un xofer que rep 35.000 anuals. Tots dos són càrrecs de lliure designació. Així, Camps, com a expresident de la Generalitat Valenciana, i el personal al seu càrrec costen als valencians 142.000 euros a l’any.
Tots aquests beneficis, a més d’un despatx propi a la seu del CJC, estan recollits a l’Estatut d’Expresidents, per la qual cosa és legítim que Camps puga seguir gaudint d’aquests fins al 2026, que serà quan s’acomplisquen els 15 anys fixats per aquest mateix document com a període durant el qual es pot seguir exercint el càrrec.
Tot i que camps fa ús de les prerrogatives recollides en la llei, després de les declaracions de Costa i altres capitosts de la trama Gürtel, Podem, Compromís, PSPV i Ciutadans han reclamat la renúncia de l’expresident com a membre del CJC. Així, aquest dimecres, els quatre grups i també el PPCV han signat la proposició no de llei presentada per Compromís que permetrà aquest dijous debatre en el ple de les Corts sobre la conveniència que camps abandone el CJC.
Els quatre grups ja han demanat aquest dimecres que Camps faça un pas enrere i, per la seua banda, el PPCV ha considerat que la dimissió de Camps del CJC és “una decisió exclusivament personal”.
L’Estatut dels Expresidents no inclou en cap dels seus articles ni disposicions ni ninguna referència a les raons per les quals alguns dels seus membres haurien d’abandonar l’esmentat organisme. Aleshores, l’única manera possible que Camps deixe de ser membre del CJC és per iniciativa pròpia.
Més fronts judicials oberts
Tot i que el cas Gürtel pot acabar assenyalant-lo com a màxim responsable del finançament irregular del PPCV, la preocupació judicial per a Camps és el cas Valmor. Aquesta causa judicial oberta per presumptes irregularitats en l’organització del Gran Premi de Fórmula 1 celebrat a València és la que pot acabar amb l’expresident al banc dels acusats.
Aquest mateix dimecres el jutjat encarregat d’aquesta causa ha rebutjat el recurs interposat per l’excap del Consell per a intentar evitar declarar com a imputat.
Els fets investigats corresponen a la negociació prèvia del contracte de la Fórmula 1, la signatura i participació del Circuit del Motor, el pagament del cànon per a acollir el Gran Premi de Fórmula 1 i l’aval i la compra de Valmor per part del govern valencià. Així, se l’acusa dels delictes de malversació de cabals públics i prevaricació administrativa.
