El passat mes de juliol de 2017, la relació entre Yaron Traub i l’Orquestra de Valencia arribava a la seua fi. Havien sigut 12 anys d’un matrimoni que mai va arribar a gaudir de la joia que l’israelià haguera desitjat. El contracte del mestre Traub es va esgotar i la nova direcció del Palau de la Música tenia altres plans per al pòdium de l’auditori que passaven per no renovar i triar un nou director, un procés que es va resoldre amb el nomenament de Ramón Tebar el mateix mes en què el lligam de Traub amb l’OV acabava. No era només una decisió de la Presidència de l’auditori i de la Direcció del Palau, sinó que, entre altres motius, l’opinió de bona part dels músics de l’orquestra expressada a través d’una enquesta constatava que volien un recanvi en el pòdium.
Tanmateix, en un exercici entre l’agraïment pels serveis prestats i per les necessitats de l’agenda de l’orquestra i el nou titular –Ramón Tebar va assumir el càrrec mentre mantenia altres titularitats–, el Palau va signar un contracte amb Traub que finalitza el proper 30 de juliol i amb què la relació entre el mestre i l’auditori és reduïa a 6 concerts. Ara bé, Traub passava de ser titular a ser director associat, una denominació i un vincle que no el convencen perquè no són el futur que preveia com va remarcar en les últimes rodes de premsa quan sempre emfatitzava el seu desig de continuar i seure’s a negociar l’avenir fins l’últim instant.
La dotzena d’anys al capdavant de la formació municipal van ser suficients perquè Yaron Traub acabara movent-se com un peix a l’aigua dins de l’auditori. Hàbil per a capejar els encontres amb l’aleshores director del Palau, Ramón Almazán, destre per a mesurar les afinitats i simpaties amb una presidència –la de Mairén Beneyto– més preocupada per la premsa i la seua imatge com a política que per la qualitat de l’Orquestra, la reiteració dels repertoris o la renovació dels espectadors.
Traub també va saber establir una relació amb els mitjans de comunicació basada en la retroalimentació. Els feia servir com una maniobra de pressió que aquest dimarts va tornar a utilitzar quan va enviar un comunicat per a dir que renunciava al seu paper de director associat de l’OV sense haver informat abans els responsables del Palau.
Posteriorment, des de l’auditori van emetre un comunicat agraint la “professionalitat, la implicació i el seu treball artístic i musical que ha desenvolupat en la nostra Orquestra, tant com a titular com en aquesta última etapa”, indicava Glòria Tello. La regidora de Cultura destacava hores més tard, a través de Facebook, un “reconeixement a la seua entrega” i ressaltava “l’elegància en les formes i la seua professionalitat”. Tello li recordava que “sempre tindrà les portes del Palau obertes”.
Per la seua banda, el director del Palau, Vicent Ros, va afegir que “aquesta sempre serà la seua casa i comptarem amb ell per a pròximes temporades”. Això no obstant, l’auditori deixava clar en la nota que Traub no va esperar a negociar el seu futur i, abans de sospesar qualsevol possibilitat de continuïtat –es manejaven diverses dates per a la propera temporada–, va fer servir la premsa com a antuvi per a forçar la maquinària. De fet, des del Palau se li va fer saber fa unes setmanes, quan va acudir a dirigir un dels concerts, la intenció d’asseure’s a valorar algunes dates per a la temporada 2018-2019. Traub va emplaçar la reunió a aquesta setmana, quan tornava a l’auditori per a fer els assajos del concert extraordinari del 2 de febrer, però, tot i que des de l’auditori apunten que es trobaran aquest dimecres per a tractar les opcions, sobre la reunió sobrevola la decisió anunciada a la premsa de no seguir com a segon plat.
Durant la temporada 2017-2018 en cada concert un mestre es posa al capdavant de la formació. Tot i això, Ramón Tebar és el director titular –en desembre va debutar en el càrrec i en febrer dirigirà el segon i últim concert d’enguany– mentre que el paper de Traub, qui d’entre tots els convidats és qui més participacions tenia programades, és el d’una mena de director assistent, un paper secundari respecte al titular que el mestre israelià no està disposat a perpetuar.
Es va anunciar que Traub dirigiria la gira per la Xina que s’havia de fer entre finals de gener i febrer, i que finalment s’ha ajornat. I, Vicent Ros va assegurar, durant una entrevista a aquest diari, que la gira es faria “sí o sí”, però deixava oberta la possibilitat que el director no fóra el mestre israelià.
Una agenda internacional
L’any 2005, l’OV havia de substituir l’extitular Miguel Ángel Gómez Martínez i va fer diversos concerts per a provar directors. Llavors, Traub arribava a la ciutat del Túria per a substituir el director Ole Christian Ruun, que era el mestre anunciat, però una malaltia el va apartar del pòdium. El mestre israelià, que havia dirigit anteriorment dues vegades l’orquestra, aterrava avalat per ser el fill del concertino de la Filharmònica d’Israel, Chaim Traub, i per ser assistent de Daniel Barenboim i James Levine. El director argentinoisraelià ha jugat un paper important en la continuïtat del mestre Traub al capdavant de l’orquestra. Les temporades en què Traub havia de renovar un contracte, el pianista i director Daniel Barenboim –amb una agenda internacional atapeïda– apareixia per València a fer concerts o recitals. L’últim any de Traub va actuar al Palau fins a en dues ocasions.
La crítica, però, era complaent i en poques ocasions l’assenyalava com un director que mai va saber eixir de la lectura de quatre compositors postromàntics. Ningú gosava retreure que l’Orquestra de València no programava la música del període clàssic o la contemporània més enllà del Schönberg postromàntic, i molt menys la d’autors valencians vius. Es va guanyar el reduït circuit de música clàssica de la ciutat, els músics de la formació simfònica, Beneyto i Almazán, que acceptaven pagar 13.000 euros per concert, més 12.400 euros en concepte de desplaçaments, perquè Traub no vivia a València, ja que residia amb vistes a la mar d’Altea.
Aquells temps beneplàcits van acabar en 2016, quan la majoria dels professors de l’orquestra van plasmar en un enquesta interna el desig de canvi. Orquestra i director van conviure més d’un any junts, conscient que els faristols no el volien, una relació que es deixava notar en les prestacions artístiques que oferia l’OV concert rere concert, amb instruments apàtics, lectures sense arguments i repertoris que es repetien per enèsima vegada en dotze anys a l’auditori municipal.
Traub es va desvincular del Palau a través de la premsa, sense tindre cura dels detalls amb aquella que considera “la seua casa”, assegurant que és incompatible dirigir l’OV ocasionalment amb els projectes i l’agenda internacional de concerts que ara maneja. Una agenda internacional que fa pocs mesos no tenia i que ara li impossibiliten mantindre el paper de director assessor. Unes dates que ningú no coneix perquè la seua pàgina web no s’actualitza des de la temporada 2016/2017. Curiós si més no quan en 2012 es pot llegir que va dirigir a Puerto Rico, Mèxic i Hamburg.
