Societat Civil Catalana detecta l'ou de la serp independentista al País Valencià

El president de la plataforma espanyolista, José Rosiñol, se suma a PPCV i Ciutadans en l'alerta contra "la repetició mimètica del que va succeir fa anys a Catalunya"
/ València
16 gener 2018 01:00h
Ximo Puig lliura el premi Broseta al president de SCC, José Rosiñol.

Per si les admonicions de Ciutadans i el PPCV no havien alertat encara els valencians del perill de reproducció a la seua terra del procés independentista, Societat Civil Catalana (SCC) els ho va recordar ahir. A parer del seu president, José Rosiñol, encara es tracta d'un fenomen "incipient" –a diferència de les Illes Balears–, però és evident que al País Valencià "es repeteix mimèticament el que va passar fa uns anys a Catalunya".

Rosiñol no va detallar quan, com el Perú de Vargas Llosa, es va "fotre" Catalunya; si l'endemà de l'11 de setembre de 1714, amb la publicació de l'Oda a la pàtria d'Aribau, o amb la proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys. Cal acudir a les hemeroteques per a assabentar-se que SCC posa el cronòmetre en el "pujolisme", és a dir, en el moment que Catalunya va recuperar el seu autogovern i es va proposar redreçar-se com a país.

La inconcreció de Rosiñol es va estendre a la identificació de les vies per on s'està estenent la mimesi independentista. Preguntat per si s'estava referint al propi govern i les seues polítiques, el líder social unionista va tirar mà del protocol per a evitar pronunciar-se. Tot i això, ja havia llançat la pedra, i en la Presidència de la Generalitat havien sentit el colp.

"Error no forçat"

Les crítiques del dirigent de Compromís i secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, a l'hospitalitat de Ximo Puig envers SCC no es trobaven ahir tan lluny de la percepció del mateix president i el seu equip. El polític nacionalista havia qualificat l'acte amb el símil tenístic d'"error no forçat", donant a entendre que podria haver-se evitat fer servir el Palau de la Generalitat en el lliurament del premi Broseta a l'entitat catalana. 

En Presidència s'ho van prendre més com una remuntada després de tres serveis directes del contrincant. En eixes circumstàncies, amb un 0-40 en contra, es poc fer ben poca cosa més que esperar que en el següent punt la pilota no vinga tan ajustada. Puig va fer un discurs amb una sola menció a SCC (les mateixes que a Eduardo Zaplana, present al saló de Corts), va cridar al "diàleg" i, tot i criticar els "separatistes", va deixar un titular adreçat al bàndol dels qui tenen la temptació de fer servir "el separatisme per a recentralitzar i menysprear llengües i cultures".

Deuce, egalité...

Si Ximo Puig va remuntar el joc o no, queda al gust de l'observador. El fet és que tant Ciutadans com el PPCV van eixir de l'acte ben complaguts amb el premi i amb el retret a Puig per les seues males companyies governamentals, però no pel seu paper concret de president.

El cap del Consell va poder afirmar sense faltar a la veritat que la incòmoda recepció no havia obert cap crisi de govern i tampoc cap desavinença significativa. Compromís va expressar el seu malestar a través d'un missatge a les xarxes socials de la coordinadora del Bloc, Àgueda Micó, i amb l'absència de càrrecs institucionals. Podem va optar també per l'absència, en el seu cas silent davant l'evidència de l'abisme que els distancia, no només de SCC, sinó també de la Fundació Manuel Broseta i, en general, de l'herència de la Transició.

next