Ningú sap amb certesa què va costar obrir, tancar i omplir de comèdies i drames la Nau de Sagunt, un dels majors deliris de grandesa del Partit Popular i que va ocupar planes als diaris des del 2000 fins a aquest passat dijous, 11 de gener del 2018, quan el govern valencià va anunciar que finalment comprava a l’Estat l’espai per 3,7 milions d’euros més una parcel·la a Paterna. L’antiga construcció passa a ser de la Generalitat i encara que no té una data fixa per a la seua posada a punt, la instal·lació que en el passat va ser l’escenari d’Eurípides i Valle-Inclán, se suma a la infraestructura cultural del municipi del Camp de Morvedre que a partir del 25 d’abril d’aquest any agafarà el relleu de Gandia (la Safor), com a Capital Cultural Valenciana.
La partida de naixement de La Nau com a centre cultural amb què l’aleshores president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, visionava la projecció artística internacional de València recull noms propis com el del mateix expresident Zaplana, la membre del Consell Valencià de Cultura, Consuelo Císcar i l’actriu grega Irene Papas. Al govern valencià presidit pel també exalcalde de Benidorm no li va tremolar la cartera a l’hora d’invertir fins a 27 milions d’euros per a condicionar l’espai ubicat al Port de Sagunt l’any 2000, quan La Nau aleshores era propietat de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Aquesta, però, va cedir l’espai a la Generalitat amb un acord damunt de la taula que obligava el Consell a comprar-lo, un fet que mai no es va produir i que va arribar als tribunals.
El passat setembre, el jutjat indicava que La Nau de Sagunt havia de retornar al seu propietari original mentre que l’Estat havia d’indemnitzar la Generalitat per la inversió feta l’any 2000. Tanmateix, el govern presidit per Ximo Puig ha pogut tancar un acord per a adquirir un espai suficientment gran com per a acollir espectacles, servir de centre de producció i alhora mostra-se com a referent arquitectònic i patrimonial de la història industrial valenciana. L’edifici ja forma part de la infraestructura cultural de la Generalitat, qui se’n farà càrrec d’omplir-lo de contingut, encara que per a dur a terme aquesta tasca es comptarà amb un consistori presidit per Quico Fernández, com va apuntar aquest dijous el conseller Vicent Marzà
Sense data definida
El mateix conseller va incidir aquest dijous que a hores d’ara s’estava treballant per a concretar els informes que posaran damunt de la taula les necessitats pel que fa a la rehabilitació de l’espai, així com la despesa que se’n derivaria d’aquesta. No va voler establir una data concreta per a la reobertura de La Nau, un espai reconvertit després de l’abandonament dramatúrgic en magatzem. El caliu del públic encara va abraçar l’última activitat –el Fòrum Nacional per al Diàleg Social– en setembre del 2009. Això no obstant, cada any, els pressupostos reservaven 100.000 euros per al manteniment del centre que havia estat un de tants desvariejaments culturals del PP.
Sagunt, amb la recuperació de La Nau, esdevé una de les poblacions amb més dotacions culturals del territori valencià. Al Teatre Romà, el Centre Cultural Mario Monreal, l’Auditori Joaquín Rodrigo i la Casa de la Cultura, entre d’altres, l’antiga Saguntum suma la vella nau de Tallers Generals del Port de Sagunt, i ho fa l’any que, a partir del 25 d’abril, agafa el relleu de Gandia com a Capital Cultural Valenciana. Així, tot i que l’espai de les instal·lacions dels vells ‘Altos Hornos’ encara s’ha de condicionar, no seria gens estrany, com apunten algunes fonts, que de manera pròxima a la data en què comença la capitalitat puguen celebrar-se espectacles musicals. Això sí, aquest regal en forma de dotació cultural compartida sempre seria després del dia 25.
Deliri de l’exageració
El govern de Zaplana va crear la Fundación de las Artes Escenicas de la Comunitat Valenciana, ens que s’encarregava de programar i organitzar, entre altres espais, La Nau de Sagunt. Al capdavant va estar Consuelo Císcar, aleshores directora general de Museus i Promoció Cultual i actualment investigada –allò que abans se’n deia imputada– per la seua gestió en l’època com a directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).
AZaplana, Císcar i Papas els rondinejava pel cap fer una Ciutat de les Arts Escèniques que mai no va arribar a tindre una continuïtat regular, tal vegada per la pressió que exercia el vilipendi econòmic de les produccions, com així recullen diversos informes de la sindicatura de comptes dels anys en què l’euro corria sense necessitats de FLA.
Amb l’espai rehabilitat (amb una inversió de 27 milions), l’any 2001 es presentava la primera gran exageració escènica: Las Troyanas d’Eurípide amb direcció de la Fura dels Baus i Irene Papas, a la qual li seguiria, el 2003, Comedias Bárbaras de Valle-Inclán amb direcció de Bigas Luna. Des del 2000 fins el 2009, any que Esteban González Pons assumia la conselleria de Cultura i enviava la muller de Rafael Blasco –actualment empresonat a Picassent– a l’IVAM, La Nau de Sagunt va acollir l’estrena de Sama samaruck suck suck de Carles Santos, una producció francesa del Parc de La Villette de París, i Lisístrata d’Aristofan, també adaptada pel músic de Vinaròs. Quatre produccions que van estar envoltades de polèmiques pels caixets pagats per l’administració valenciana liderada pel PP, com era el cas de Sama samaruck suck suck, que va tindre un cost reconegut de 2,4 milions d’euros; de Las Troyanas, que va costar 2,34 milions; de Las Comedias Bárbaras, més de 6,8 milions; Lisíntrata 1,7 milions d’euros; els 917.000 euros per al Ballet Nacional de Cuba o el fet de dur la producció valenciana de Las Troyanas a Roma, amb direcció de Papas, que va costar 904.066 euros.
El deliri de fer de la Fundació i La Nau de Sagunt un centre artístic de gran projecció va fer que altres esdeveniments culturals es traslladaren a l’antic espai dels ‘Altos Hornos’ o, si més no, com a subseu, com era el cas de la Bienal de les Arts o el Sagunt a Escena. Tant va ser el fantaseig que durant el Sagunt a Escena del 2009 la vella siderúrgia va acollir 12 espectacles. Així, a l’espai industrial es van fer sarsueles dirigides escènicament per la companyia Comediants o la producció, el 2005, de Teatres de la Generalitat, Bambalina i Jácara de l’espectacle Ubu. Aleshores, Inmaculada Gil-Lázaro ja dirigia Teatres de la Generalitat, Císcar estava a l’IVAM i Papas havia desaparegut del projecte.
L’obsessió per la grandiloqüència es va projectar, encara que no va arribar a materialitzar-se amb la idea de crear del no-res un autèntica rèplica d’un teatre grec, al costat de l’edifici de La Nau, buc insígnia de la somiada Ciutat del Teatre que també incloïa un Centre de Perfeccionament Musical que dirigiria Miroslav Rostropovitx. Fins i tot l’arquitecte Manos Perrakis va fer la maqueta del que seria un amfiteatre a l’aire lliure, un Alpha Helix, com recull l’informe de la sindicatura del 2002 i del 2003, pel valor de 600.000 euros. El síndic també indica que s’hi reservaven partides que arribaven a superar els 300.000 euros, però les obres no s’executaven. En qualsevol cas, l’informe detecta un gruix considerable d’irregularitats en ingressos comptabilitzats per la Fundació però que no s’havien realitzat, com el conveni per valor de 500.000 euros amb la Universitá degli studi di Roma Tor Vergara per a produir Las Troyanas el 2003 a Roma, que no s’havia efectuat.
A La Nau es va celebrar una gala dels Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat i allí va ser on per primera vegada el govern va prohibir parlar els guardonats. Ho va fer només l’honorífic, Nacho Duato, suposadament, en nom de tots.
L’any 2013, Alberto Fabra acabava amb la Fundació i l’edifici, rèmora d’aquella ciutat del Teatre que mai no va arribar a ser, va seguir sent de la Generalitat, perquè l’acord amb l’Estat continuava, però l’ús que li restava era el de magatzem de produccions fruit del deliri.
