La Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) va posar en relleu aquest dimecres la Llei per la Funció Social de l’Habitatge aprovada, tal com va explicar, mitjançant el diàleg. El seu representant, José Luís González, va criticar que el govern espanyol l’haja portat al Tribunal Constitucional i va destacar l’ampli suport que aquesta llei va rebre de tots els partits excepte, “una vegada més”, del Partit Popular.
En roda de premsa, González va avançar que el 10 de gener totes les PAH de l’estat espanyol presentaran una proposta de llei de vivenda d’àmbit estatal i exigiran al govern del Partit Popular que no la vete. González va fer l’anunci acompanyat de representants de Compromís, el PSPV i Podem que van denunciar que el govern de Mariano Rajoy ha portat davant els tribunals aquesta llei i la de pobresa energètica “per motius ideològics”.
Des de Compromís, Cristina Rodríguez va reiterar el “profund rebuig” al recurs d’inconstitucionalitat amb què, assegura, el govern de l’Estat “torna a demostrar la seua crueltat i manca d’empatia amb les persones” més vulnerables i amb tots els treballadors. La diputada va denunciar que allà on governa el PP els únics beneficiats “són els que paguen les seues campanyes i les empreses” que després els contracten. També va assegurar que per a Compromís és fonamental “agrair a la PAH la seua tasca crucial”, tant pel que fa al desenvolupament legislatiu com en el dia a dia de les persones que els necessiten. “Vull demanar a Rajoy que si no són capaços ni tenen empatia ni sensibilitat” per a facilitar la vida als valencians deixen pas als polítics “amb compromís de fer-ho”, va sentenciar Rodríguez.
Competència autonòmica
Rafa Briet, portaveu de vivenda del PSPV, va agrair a la PAH el seu treball i va assenyalar que “quan el diàleg predomina i els grups parlamentaris escolten la ciutadania” és possible arribar a acords que es tradueixen en lleis, “encara que tots” han de “cedir”. Va explicar també que el PSPV rebutja el recurs presentat pel govern de l’Estat i ho fa en base a la Constitució. “Som un partit constitucionalista”, va emfatitzar Briet, “i on el PP troba motius per a impugnar, nosaltres trobem raons per a donar legitimitat a la norma”. Briet va argumentar que el dret a l’habitatge és un principi rector i, per això, les autonomies tenen competències i poden legislar al respecte. “També defensem l’estat de les autonomies i les seues competències exclusives”, va explicar, i va afegir que “l’autonomia valenciana té la competència exclusiva al dret de l’habitatge”. És per això que el PSPV considera que la llei valenciana de la vivenda no interfereix en les polítiques i competències estatals, tal com esgrimeix el govern de Rajoy.
Pel que fa a la funció social de la vivenda, Briet va explicar que “en altres autonomies ja hi ha hagut pronunciaments del Constitucional al respecte de la competència autonòmica” i, per això, va afegir que volen “denunciar de forma clara que es tracta d’un problema ideològic” i no jurídic. “Rajoy vol silenciar el dret a l’habitatge” i no veu la vivenda com un dret social, va sentenciar. Briet va explicat que el Consell està “legitimat” a posar obligacions als grans tenidors perquè s’ocupen les vivendes, “perquè així s’arreplega en les lleis aprovades últimament per l’Estat”, i va criticar els articles recorreguts pel PP, que són els que parlen de l’habitatge buit. Finalment, va llançar un missatge al govern de Rajoy: “O governen considerant que l’habitatge és un dret social, i ho fan ja, o deixen legislar les autonomies que sí que es preocupen per les persones”.
Des de Podem, Antonio Montiel va assenyalar que “el dret a la vivenda és un dret humà”. Va explicar que el govern espanyol ha impugnat tant la llei de la funció social de l’habitatge com la de pobresa energètica per motius polítics. “Creiem que estan utilitzant les institucions de l’Estat per a combatre els avanços socials”, va criticar Montiel, que va considerar que s’està portant a terme un procés de politització de les institucions. Montiel va negar que les lleis impugnades impedisquen la planificació econòmica de l’Estat i va denunciar que el que “no es pot tolerar és que Rajoy utilitze l’Estat per a imposar una ideologia neoliberal i recentralitzadora”.
Montiel va valorar la llei contra la pobresa energètica que, segons va explicar, impedeix que la gent es quede sense aigua, llum o gas per un problema derivat de la vulnerabilitat. Va assegurar que al País Valencià “hi ha un 25% de persones que no poden mantindre la seua casa amb la temperatura adequada”. Finalment va denunciar que “la pobresa energètica al País Valencià mata més que els accidents de trànsit” i va xifrar en 800 les morts a l’any que estan relacionades amb la manca de recursos econòmics per a pagar les factures.
Projecte de llei d’àmbit estatal
El representant de la PAH va denunciar que a l’estat espanyol cada 8 minuts hi ha un desnonament i va lamentar que les polítiques de vivenda social no superen l’1% als pressupostos. Per tant, va anunciar que, després que el PP tombara la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que van presentar en 2013 i que recórrega les lleis autonòmiques, la PAH presentarà una proposta de llei estatal a tots els partits en Madrid. “Si el problema és de competències, hui fem una crida al govern estatal i a tots els partits a assumir la tramitació d’una llei” per a tot l’Estat i que presentaran el 10 de gener.
Segons va explicar González, els eixos principals de la llei que presentaran seran la dació en pagament retroactiva que evite l’endeutament de les families; l’establiment d’un lloguer assequible al qual les families puguen fer front; impulsar contractes de lloguer indefinit fins que l’administració puga reubicar les famílies; una moratòria dels desnonaments fins que hi haja mesures que garantisquen un sostre a les families, i transformar “els milers de pisos buits” en vivendes socials en què es garantisquen els subministres.
Des de la PAH van explicar que estan oberts a canvis, però sí que exigiran que la llei no es vete, com podria fer el govern de Rajoy. Si finalment ho fa, González va assegurar que les PAH “estaran enfront”. Segons les últimes dades de què disposa la PAH, des de l’any 2007 fins a juny de 2017, al País Valencià, han sigut desnonades 4.645 families.
