Aquest dimarts, 2 de gener, l’Ajuntament de València ha posat a l’abast de la ciutadania l’Anuari Estadístic corresponent a l’any 2016. El document recull dades que quantifiquen les polítiques, els hàbits i el consum, entre altres indicadors dels veïns i visitants de l’urbs. Així, pel que fa als equipaments culturals que es troben a la ciutat del Túria –independentment de l’administració que el gestionen– l’estudi dóna xifres de visitants, la seua procedència i, en alguns casos, l’impacte econòmic generat.
Entre els museus, centres culturals, espais arquitectònics i auditoris de València destaquen pel nombre de persones que hi passen l’Oceanogràfic, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), la Llotja de la Seda i el Palau de la Música, de manera que es converteixen en pols d’atracció cultural del 2016, ja que han augmentat considerablement el nombre de públic respecte a les dades que ofereix el mateix Anuari Estadistic en l’any 2015.
Museus
Pel que fa a museus, cal diferenciar entre aquells que són d’àmbit autonòmic i els qui, per la seua proposta museogràfica, tenen un tarannà més local. Així, el MuVIM va aconseguir atraure fins a les seues parets 255.538 visitants (167.174 el 2015); el segueix el Museu de Ceràmica González Martí, amb 166.286 visitants (147.653 el 2015); el Museu de Belles Arts, amb 132.069 (147.248 el 2015); l’IVAM, amb 123.144 visitants (107.624 el 2015); el Centre del Carme, amb 75.918 persones (71.315, el 2015), i, per últim, entre els més de 10.000 visitants es col·loca el Museu d’Història Militar, amb 18.424 persones que el van visitar el 2016 (16.659 el 2015).
Els museus amb un àmbit més local estan liderats pel Museu Històric amb 103.923 visitants (76.281 el 2015); seguit pel Museu Faller, amb 88.059, quan el 2015 tenia 93.443 visitants (amb temàtica similar es troba el Museu del Gremi d’Artistes Fallers, amb 18.265 visitants; el 2015, 18.897); el Museu de Ciències Naturals, amb 67.124 (81.390 el 2015), i el Museu Casa de les Roques, amb 65.834 visitants (52.636 el 2015). Amb la meitat d’assistents es troben el 2016 diversos museus que perden assistents lleugerament respecte el 2015 com el Museu Taurí (36.512 visitants en el 2016); el Museu de la Ciutat (14.669 el 2016); la Casa-Museu Benlliure (12.215 el 2016) i la Casa-Museu Blasco Ibañez (11.733 el 2016).
Espais Arquitectònics
Més enllà de les parets dels museus, València acull diversos espais on la seua arquitectura representa un imant per als visitants. És el cas de la Llotja de la seda que el 2016 va ser visitada per 503.274 persones, quasi huitant mil més que un any abans, quan va rebre 423.622 visitants. A l’antiga seu del Consolat de Mar la segueixen per nombre de visitants les Torres dels Serrans, amb 175.375 visitants el 2016 (159.258 el 2015); l’Almoina, que en va rebre 68.290 (62.530 el 2015), i les Torres de Quart, amb 57.544 (48.455 el 2015).
Més lluny se situen l’Almodí, amb 20.269 visitants, que perd respecte al 2015, quan en va tindre 48.333, i la Cripta de Sant Vicent, amb 15.748 visitants, quan n’hi van anar 12.534 el 2015. Hi ha, però, altres espais i museus que han perdut visitants el 2016 respecte al 2015 i que ara se situen per baix dels 10.000 visitants anuals, com ara el Museu de l’arrós o el Museu de la Setmana Santa Marinera.
Centres Culturals
Per la diversitat d’activitats i l’eclecticisme d’aquestes, la ciutat del Túria compta amb Centres Culturals amb espais culturals deferenciats. La Ciutat de les Arts i de les Ciències, amb tres espais específics, és el principal pol de visitants de tot València amb 2.149.227 persones que van passar per les instal·lacions del vell riu Túria el 2016 (1.735.514 el 2014 i 1.960.076 el 2015).
Si atenem als edificis, l’Hemisfèric va rebre la visita de 329.945 persones, el Museu de les Ciències, 598.223, mentre que l’Oceanogràfic va arribar a 1.221.059. Ara bé, el complex no rep la visita massiva de valencians, ja que el 41,6% de les persones que visiten el Museu, el 44,8% que fan el mateix a l’Hemisfèric i el 42,6% que van a l’Oceanogràfic són estrangers. Nomes en aquest últim espai, el segon gruix de visitants (31,5%) són valencians, ja que la majoria procedeixen de fora de l’Estat.
El perfil de visitants de la Ciutat de les Arts i de les Ciències es repeteix en el Bioparc de València, on els 570.000 visitants del 2016 (550.000 el 2015) representen que el 39% són estrangers mentre que el 34% provenen de la demarcació de València.
En segon lloc se situa el Centre Cultural de Sant Marcel·lí, La Rambleta, per la qual van passar a gaudir o participar de les diferents activitats que acull l’espai un total de 257.888 persones (192.339 el 2015), de les quals 58.800 anaren als cursos que s’hi celebren, 51.391 al teatre i 33.154 als concerts.
Amb una oferta cultural especialitzada se situa el Centre Cultural La Beneficència, que va rebre la visita als seus diferents museus de 207.106 persones (129.828 el 2015). El Centre Cultural Bancaixa va rebre 197.500 visitants (118.600 el 2015), dels quals 150.000 només ho van fer atrets per les seues exposicions.
Las Naves va rebre la visita de 34.237 persones a les diferents activitats que acull el Centre d’Innovació (29.966 el 2015).
Universitats com a promotors culturals
Tant la Universitat de València com la Universitat Politècnica de València (UPV) mantenen, paral·lelament a l’activitat lectiva, programacions culturals, de manera que s’erigeixen com a dinamitzadors i promotors culturals de la ciutat. La UPV va organitzar 96 activitats el 2016 que van reportar una afluència de públic de 10.998 persones.
El Centre Cultural La Nau, per la seua banda, va acollir concerts, debats, presentacions i exposicions; només amb les mostres, van significar una assistència de 77.263 persones.
La Fira del Llibre
La Fira del Llibre celebrada als Jardins de Vivers va superar totes les xifres en l’edició del 2017, on van participar 56 llibreries, 4 institucions i 53 editorials. Això va suposar 500.000 visitants i unes vendes pel valor d’un milió d’euros. El 2016, la fita literària havia aconseguit una afluència de 500.000 visitants, però les vendes es van quedar en 850.000 euros.
La Plaça del llibre, dedicada a la literatura en valencià, també representa un augment pel que fa a la participació, facturació i visibilitat del llibre en llengua pròpia i, encara que les dades no vénen recollides per l’Anuari Estadístic elaborat pel consistori, cal recordar que aquest 2017 va rebre una afluència de 10.000 persones que van comprar 4.000 llibres i una facturació de 50.000 euros; la fita, el 2016, va rebre la visita de 5.000 persones i es van vendre 2.500 llibres, encara que no es va donar la xifra de facturació.
Teatre privat i públic
Els centres d’arts escèniques públics i privats de la ciutat es diferencien pel tipus d’espectacles que programen, on d’alguna manera la cartellera defineix la facturació. El teatre privat aposta per un espectacle més comercial que pot arreplegar un nombre major d’espectadors i el teatre públic passa per assumir els riscos de no quadrar la caixa amb propostes més complexes o per l’aposta ferma d’exhibir en valencià.
Així, els teatres gestionats per la família Fayos encapçalen el rànquing de centres, on l’Olympia va rebre el 2016 131.189 persones i el Talia, 43.683 espectadors. Entre l’un i l’altre, es col·loca el Teatre Principal amb 85.919 persones gestionat per l’Institut Valencià de Cultura. També de gestió pública és el Teatre Escalante –per l’àrea de Teatre de la Diputació de València–, que va rebre 30.582 espectadors el 2016.
De gestió privada i ‘rara avis’ per allò d’apostar pel valencià en les seues representacions es troba el Teatre el Micalet, que el 2016 va portar fins a la seua sala 19.741 persones, mentre que el Teatre el Musical –de gestió municipal– va aconseguir dur fins al Cabanyal 19.546 espectadors; la sala l’Horta va combregar fins a 16.597 espectadors i el Rialto va arribar als 15.735.
Un escaló per baix estan la sala Matilde Salvador, amb 4.143 persones, i el teatre de titelles La Estrella, amb dos sales, que va arribar a les 4.598 persones de públic.
Simfonisme i òpera
Encara que tots dos auditoris veïns mantenen programacions que els defineixen com a centre simfònic i centre operístic, cal remarcar que paral·lelament acullen altres tipus de músiques que van més enllà de les simfonies i de la lírica. Això no obstant, el Palau de la Música va aconseguir dur fins a l’auditori municipal a les 537 activitats un total de 403.263 persones (una xifra que representa un descens respecte al 2015, quan van acudir 419.365 persones).
Per la seua banda, el Palau de les Arts va rebre una assistència de públic el 2016 de 56.570 espectadors (el 2015 va ser de 58.894). Les xifres de les òperes més vistes són Aida, de Verdi (7.936); Idomeneo, de Mozart (6.674); i L’elisire d’amor, de Donizetti (6.335); els vint espectacles que es van programar al llarg de la temporada van servir per a recaptar 2.863.983,06 euros. El 2015, les Arts va rebre poc més de dos mil espectadors més que el 2016 i van fer costat a les representacions d’òperes com Nabucco, de Verdi (10.004); Norma, de Bellini (9.212); Macbeth, de Verdi (8.020); La Bohème, de Puccini (7.071), i Don Pasquale, de Donizetti (6.347). Tanmateix, es van fer menys espectacles, concretament 17 en total, però el recapte va ser de 3.007.394,39 euros el 2015.
Cinemes
L’Anuari Estadístic també recull que a València hi ha 11 cines amb un total de 73 sales a les quals el cinema estranger triomfa sobradament per damunt del creat al País Valencià o a l’Estat.
El 2016 es van projectar 127 pel·lícules procedents de l’Estat mentre que les estrangeres en van ser 407. 494.432 persones van apostar per l’anomenat ‘cine espanyol’ mentre que 2.084.931 van comprar una entrada per veure cinema estranger. La recaptació palesa unes diferències abismals, ja que el cinema amb signatura local va recaptar 2.908.113 euros, mentre que l’estranger va ascendir als 12.268.221 euros.
Cal apuntar que el 2015 hi havia menys sales (70) i menys cines (10). Ara bé, els espectadors van ser quasi els mateixos i el recapte del 2015 varia molt poc respecte del 2016.
