El ple de l’Ajuntament d’Alacant ha aprovat aquest dijous, en sessió ordinària, la modificació de 36 carrers i places de la ciutat amb noms franquistes. L’acord ha tirat endavant per unanimitat.
El portaveu del PP, Luis Barcala, ha justificat que l’acord d’aquest dijous és conseqüència d’haver dut als jutjats l’anterior iniciativa del govern d’Alacant de canviar els noms franquistes dels carrers de la ciutat perquè aleshores “no es van seguir les regles del joc”, per tant, “anar als tribunals ha permés aconseguir l’acord”, que, al seu parer, demostra que “el que vam fer era el que calia fer”.
Barcala ha considerat la retirada dels carrers franquistes de dia “històric” i de “vertadera satisfacció”, però ha ressaltat que l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica exigia la seua “aplicació estricta des del preàmbul” i que es fera “amb el consens i la participació”. Per açò, ha subratllat que la participació demanava que, per a llevar els carrers amb nom franquista, es comptara amb els veïns dels carrers on s’anara a produir el canvi de nom.
La regidora de Compromís i anterior responsable de Memòria Històrica, Maria José Espuch, s’ha mostrat satisfeta per l’acord aconseguit, encara que ha destacat que “no és el de Compromís”, de manera que ha advertit que davant un “moment històric” continuaran treballant perquè a la llista de carrers “les dones ocupen el lloc que es mereixen”. Ha recordat que Alacant va ser l’última ciutat “fidel” a la Segona República i “la ciutat europea que compta amb més refugis” antiaeris. Així, ha reclamat “conéixer la nostra història” per a “transmetre-la”, encara que per a açò s’haja de “sanar una ferida que supuraba dolor en carrers i places”. Ha indicat que per a açò es van tenir en compte les entitats reconegudes, com ara Alacant Viu, la Universitat d’Alacant, veïns i comerciants i que la decisió de no portar l’acord final al ple “va ser tècnica i no política”, la qual cosa va fer que el PP ho denunciara davant els tribunals.
Finalment, l’edil de Guanyar Alacant, Dani Simón, ha explicat que “no és l’acord” que els hauria “agradat” i, per açò, “l’alegria no és completa”. A la seua manera de veure-ho, l’acord aprovat aquest dijous és “el principi del viatge” perquè, per a la formació d’esquerres, és un acord “de mínims”. Així, ha plantejat que el seu vot era favorable perquè suposa llevar “quasi 40 carrers feixistes” i ha assegurat que no renuncien a traure de la llista de carrers la plaça de Calvo Sotelo, ja que a la seua manera de veure-ho no s’ha d’honrar “un polític que en temps de la República defensava obertament la necessitat d’un colp d’estat militar per a acabar amb la democràcia a Espanya”. I ha defensat que es canvie el nom pel de Leopoldo Calvo Sotelo, president de l’actual període democràtic.
Així mateix, ha assenyalat que treballaran perquè es retiren noms com Primo de Rivera, dictador espanyol de la dècada dels anys 20 o l’escut amb l’àguila imperial de la vidriera del Banc d’Espanya. Així com que no renuncien a recuperar noms com Nelson Mandela. “No llevem tots els carrers feixistes, però sí que en llevem quasi 40”, ha resolt.
Carrers que canvien
Entre els carrers que desapareixen estan tinent-coronel Chapulí, tinent Álvarez Soto, Luis Bellido, barri de José Antonio, General Varela, García Morato, Felipe Bergé, División Azul, César Elguezábal o Batalla de l’Ebre, entre d’altres.
Com a noves denominacions apareixen: Barri Miguel Hernández, Les 27 constituents, Ebre, Màrtirs de la Llibertat, plaça de la Igualtat, militar Amando Granell –republicà que va alliberar París del Nazisme al capdavant de ‘la Nou’–, Institució Lliure d’Ensenyament, Mestres de la República, Celia Valls –una de les primeres regidores d’Alacant–, Miquel Grau, Federica Montseny –primera dona ministra–, Escultor Arcadi Blasco o Indalecio Prieto, entre d’altres.
