El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha destinat en els últims quatre anys 234.000 euros per a subvencionar 71 projectes de l’àmbit lingüístic, una xifra que suposa una mitjana de 58.000 euros a l’any. Així consta en una resposta al senador de Compromís, Carles Mulet, que es va adreçar al departament dirigit per Íñigo Méndez de Vigo per a saber quines ajudes es destinen al sector editorial del País Valencià.
En el mateix document, el Ministeri informa a Mulet que en 2017 la quantia que rebran les llibreries ubicades al País Valencià serà de 19.378 euros, d’un pressupost total de 120.000 euros per a tot l’Estat, i beneficiarà quatre llibreries.
Per a Mulet, aquestes quantitats, que seran ben rebudes pel sector, són clarament “insuficients i suposen una petita gota al costat de la promoció real de la llengua castellana, que està present en tots els àmbits de manera aclaparadora i de les necessitats existents”. Des d’aquesta perspectiva, el senador critica que el govern espanyol no fomenta ni protegeix com hauria de fer-ho el multilingüisme de l’Estat. “El Ministeri no atén ni la seua riquesa literària a través de l’edició de llibres i revistes o el foment de la lectura, relegant la resta de llengües oficials”.
El senador ha donat algunes xifres per a palesar la difícil situació que travessa el sector editorial de l’Estat. “La situació que dibuixen els informes oficials és d’un estancament clar en l’hàbit de la lectura i tot el que envolta el món del llibre: des dels punts de venda a l’ús de les biblioteques”, ha insistit.
El 39,4% dels espanyols no va obrir ni un llibre en 2015, segons el CIS. Les llibreries es van reduir fins a 3.650 el 2013 (gairebé 700 menys que l’any anterior) i en una dècada han tancat el 25% dels punts de venda de premsa: dels 30.000 de 2006, el 2016 en quedaven 22.300, segons la Federació de Gremis d’Editors (FGEE) i l’informe de la lectura a Espanya 2017. En l’Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals 2014-2015 del Ministeri de Cultura, s’assenyalava que els que no havien llegit cap llibre en un any suposaven el 37,8% la població.
“Parlem de xifres vermelles inassumibles per a la nostra societat, que necessita formació, consum cultural i informació, de manera que la constatació que aquestes tendències negatives persisteixen, davant la falta de polítiques culturals de primer ordre, és una molt mala notícia”, ha afegit Mulet.
