La sequera i els diversos sinistres climatològics que s’han succeït al llarg de 2017 han causat pèrdues en el camp valencià superiors als 304 milions d’euros, segons un informe elaborat per la Unió de Llauradors i Ramaders. Segons el seu document, els danys climatològics i la incidència de la sequera en les collites i el bestiar es xifren en uns 2014 milions d’euros, als quals cal sumar 100 milions més per la sequera estructural que pateixen algunes zones, fonamentalment les comarques del sud d’Alacant. Així ho ha explicat aquest dilluns el secretari general de la Unió, Ramón Mampel, durant el dinar de Nadal amb els mitjans de comunicació. Així, en aquesta trobada s’ha donat a conéixer l’estudi, destacant les pèrdues en el cultiu del cereal i en les vinyes, a més d’una baixada en la producció de l’olivera.
Les previsions de finalització de campanya de la Unió assenyalen que la producció de l’olivera és quasi un 5% inferior a la mitjana dels últims anys i la de la vinya, fins a un 13% inferior a la campanya anterior, tot i que varia segons la denominació d’origen. Així, ha baixat un 10% a Utiel, un 15% a València, un 35% a Alacant i un 20% a Castelló.
La producció de garrofa es preveu molt menor que en la campanya passada, que ja va ser quasi un 60% inferior a 2015. “Serà una de les campanyes més curtes de la història”. També la producció de cítrics s’estima un 20,3% inferior a la campanya passada, que va ser anormalment alta. La producció del caqui és un 6% inferior que l’any passat i el descens en els cereals i cultius herbacis arriba al 25%.
Per contra, la producció d’ametler augmenta prop del 40% respecte de la campanya anterior, com a conseqüència de l’entrada de noves plantacions. La fruita d’estiu és també un 2% superior respecte de la campanya passada, encara que un 6% inferior a la de les últimes sis campanyes. No obstant això, aquesta diferència és desigual segons el producte: el préssec ha disminuït un 21%, la nectarina un 16% i la pruna un 24%, mentre que l’albercoc puja un 2% i el paraguaià un 192%.
En el cas de la ramaderia extensiva, ha apuntat, “no té pastures” i “s’ha hagut d’invertir molt en farratges i pinsos”, principalment en la zona nord de Castelló i a l’interior, on “els estan portant aigua”. També la ramaderia intensiva s’ha ressentit amb les altes temperatures que s’han viscut en les granges fins a octubre, que han fet que els animals beguen més i han causat “problemes d’aigua”.
“Si no tenim recursos, no podrem fer totes les tasques que fem en ramaderia ni en agricultura”, ha apuntat Mampel, per la qual cosa ha instat a “posar molt de seny en les reserves”. També ha remarcat que les dessaladores han de “donar servei”; “si no, haurem de parar les explotacions”, ha alertat.
