L’Institut Valencià de Cultura torna a programar per segon any consecutiu un musical tot coincidint amb Nadal. Si en 2016, el Teatre Principal de València acollia l’estrena de Happy End de Bertolt Brecht i Elisabeth Hauptmann, aquest 2017 es tracta de la producció pública –sota el segell de Teatre del Poble Valencià– de Tic-Tac, una comèdia escrita a sis mans, les de Carles Alberola, Rodolf Sirera i Pascual Alapont, i on catorze actors posen en escena la necessitat d’un pare de ficcionar la realitat al seu fill.
Amb certs paral·lelismes amb la pel·lícula La vida és bella de Roberto Benigni, com va reconéixer l’autor, director i actor Carles Alberola, Tic-Tac representa el “gran projecte” amb què l’IVC vol tancar l’any. Una comèdia musical “al 100% valenciana”, va destacar el director de l’ens cultural, Abel Guarinos. Produïda al 50% entre l’àrea de Teatre de la Diputació de València que encapçala Rosa Pérez i la Generalitat, l’espectacle compta amb 270.000 euros de pressupost per a dur endavant el muntatge que ha reunit actors veterans i novells com Josep Zapater i Noèlia Pérez i que, a més a més, s’han encarregat de la composició i direcció vocal i musical. Es tracta de Ramon Ródenas, Noemí Lira, Silvia Rico, Mary Porcar, Carmen Peinado, Manuel Maestro, Ana Burguet, Víctor Lucas, Àlvaro Bàguena, Tony River, Cristina Fernández –qui, a més, també assumeix la direcció de coreografia– i el mateix Carles Alberola.
A banda de la col·laboració entre les dues administracions per a dur endavant les produccions de Teatre del Poble Valencià –una entesa que es mantindrà en el temps, segons va emfatitzar Rosa Pérez–, l’estrena de Tic-Tac implica la col·laboració d’À Punt amb l’IVC. La televisió pública gravarà el musical i el retransmetrà quan comencen les emissions segons Guarinos.
Tic-Tac és també un “vell somni fet realitat”, va explicar l’autor, Carles Alberola, aquest dimecres durant la presentació del musical. “És una història que naix fa 10 anys però que no s’acabà de tancar”, va afegir tot indicant que la falta de finançament havia estat l’entrebanc perquè es materialitzara el projecte. L’argument, del qual Alberola no va voler revelar molt perquè considera que sovint “anem a veure pel·lícules o espectacles amb massa informació”, un fet que pot d’alguna manera tindre prejudicis i idees preconcebudes, traça un conte que un pare relata al seu fill per a dir-li que l’estima, però tot a través d’una ficció premeditada. El text ha suposat també la col·laboració de Pascual Alapont i Rodolf Sirera, qui reconeixia que fins aleshores no havia escrit amb diverses mans, tret de les obres creades amb el seu germà, Josep Lluís Sirera.
El cartell del musical està realitzat per Manolo Boix, qui recrea el pas del temps a què remet el títol amb un rellotge d’arena que separa el fill i el pare, amb referències al vodevil, i la plasmació de la ficció que sosté l’argument de Tic-Tac, va explicar l’artista de l’Alcúdia.
Aposta pels musicals en Nadal
L’IVC no entén que programar per segona vegada un musical de gran format al cor de València durant les festes nadalenques pot suposar una competència cap als espais comercials de la ciutat. “M’agradaria que aquests espais posaren en peu durant tres setmanes i mitja, en un mateix teatre, un espectacle musical en valencià, amb autors i intèrprets valencians, músics i compositors valencians, etc.”, va respondre Abel Guarinos preguntat per si aquesta aposta significa una decisió premeditada. Per al responsable de l’IVC, ha sigut una casualitat que, de les 6 produccions amb el segell Teatre del Poble Valencià, dos hagen sigut un musical que es desenvolupe entre finals i principis d’any.
“Hem de fer espectacles de qualitat al llarg de l’any”, sosté Guarinos, qui anticipa que per a tancar l’any 2018 també es farà una producció pública “de gran envergadura”, encara que ara per ara no sap si serà un musical o no.
Això no obstant, amb aquesta segona aposta pel musical, l’IVC ha allargat el temps de representació respecte al darrer –Happy End, dirigit per Salva Bolta. “Hem de fer un altre pas de rosca en la part artística i, pel que fa a la recepció del públic, tindrà més espectadors que Happy End, però és lògic, perquè el viatge amb les produccions públiques no arriba a dos anys i encara que pot haver-hi alguna relliscada estic segur que no serà el cas i, per això, li augurem una bona resposta, perquè la venda d’entrades va bé”, va explicar Guarinos.
Influència de Benigni
La ficció de la realitat utilitzada per a fer més suportable la vida i alhora transmetre sentiments com l’estima entre pares i fills va estar excel·lentment reproduïda en La vida és bella de Roberto Benigni en 1997. En el film dirigit i protagonitzat pel cineasta italià s’utilitzen molts dels elements d’aquest musical. Tanmateix, els paral·lelismes entre la pel·lícula i Tic-Tac “són una casualitat”, però sí que “hi ha un punt de connexió perquè el pare ficcionalitza una realitat per a fer creure al fill en altres mons, per a salvar-lo a ell i, fins i tot, a la humanitat”, apunta Alberola a aquest diari. L’espectacle “té referències que fins i tot desconec” i podem dir que “la història és un conte que també contem a l’espectador perquè se senta modificat, com tracta de fer el pare amb el fill”.
Alberola recorre a dos figures masculines com a personatges principals, “perquè partisc de coses que visc” i “em sembla interessant la relació paternofilial”, raona, encara que perfectament podrien ser una mare i un fill, sosté. El musical conté alguns moments de minimalisme i juga amb les convencions teatrals, sense eixir del territori de la ficció i sense deixar de completar la història.
Tic-Tac es podrà veure al Teatre Principal de València del 14 de desembre al 7 de gener; després viatjarà al Teatre Principal d’Alacant i al de Castelló de la Plana. Per últim, se’n podrà gaudir també al Teatre Serrano de Gandia, ja que la ciutat de la Safor ostenta la capitalitat cultural valenciana.
