Els dependents posen nota al Consell: aproven la gestió però li encomanen deures

Les plataformes fan un examen a la Conselleria i adverteixen de la necessitat de reduir la "preocupant" llista d'espera i d'incidir en les mesures de l'autonomia personal i en la compatibilitat de serveis
/ València
14 desembre 2017 01:00h
La llista d\'espera de la Dependència suma 29.148 persones a data de l\'1 de desembre.

Hui es compleixen tot just onze anys de l'aprovació de la Llei 39/2006 de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, més coneguda com a Llei de Dependència, i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives rep un "progressa adequadament, malgrat que necessita millorar", per part de la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència.

L'entitat, que va sorgir fa poc menys d'una dècada a Alacant i que a poc a poc ha anat sumant plataformes de tot el País Valencià, va oferir ahir els resultats de l'examen que li han fet a una normativa que pretenia donar resposta a milions de persones dependents que veien reconegut un nou dret universal. Això no obstant, la realitat es va imposar, sobretot en aquelles autonomies, com la valenciana, on la Plataforma descriu el funcionament de la Llei en una primera etapa que abraça fins a 2012 tant per part del govern espanyol com de l'autonòmic –aleshores presidit per Francisco Camps– i d'"un autèntic desgavell administratiu i burocràtic".

Tanmateix, el pitjor encara no havia arribat, segons va explicar la presidenta de la Plataforma, Mari Carmen Prats. "La segona etapa que s'estén de 2012 a 2015 podem interpretar-la com la més nefasta en dependència en la nostra comunitat", va asseverar. I les dades són contundents: més de 45.000 expedients romanien en 2015 als calaixos, en el que entre les associacions del sector era denominat com a "limbe" de la dependència.

"Darrere de cadascuna d'eixes sol·licituds hi havia una persona amb moltes mancances i necessitats que no podien esperar", va indicar Prats. Les xifres en aquest punt encara es fan més esfereïdores, atés que l'entitat ha calculat que més de 30.000 persones dependents d'aquesta llista van morir mentre esperaven els serveis que els atorgava la Llei. 

"En 2015, 45.000 expedients romanien als calaixos de la Conselleria. D'aquella llista van morir 30.000 persones dependents mentre esperaven els serveis que els atorgava la Llei"

Uns traspassos que no han acabat i que la diputada popular, María José Catalá, va utilitzar fa uns dies per a criticar la gestió de Mónica Oltra al capdavant de la Conselleria. L'exconsellera va assegurar en una compareixença pública que durant 2016 van morir 3.049 persones mentre esperaven les seues ajudes i que a falta de tancar les dades d'enguany, ja han fet el seu traspàs altres 1.554.

"Segur que continuen morint persones dependents mentre esperen rebre assistència. Però és intolerable que el partit que va amagar tots aquestes expedients als calaixos quan la Llei els obliga a resoldre'ls en sis mesos vulga convertir-se en adalil dels nostres drets. El PP no està capacitat per a traure els colors a ningú perquè va tindre en les seues mans la possibilitat d'aplicar la Llei i no ho fa ver. Em sembla miserable, intolerable i totalment injust", va lamentar Prats.

L'etapa més nefasta entre 2012 i 2015

Aquesta segona etapa va estar determinada per l'aprovació del decret de retallades de juliol de 2012. "El govern espanyol va restar al Sistema d'Atenció a la Dependència durant la passada legislatura més de 2.800 milions d'euros. L'aportació de l'Estat mai ha superat el 18%, un clar incompliment de la Llei, que marca que hauria d'estar aportant el 50%", es va denunciar en l'acte convocat ahir per la Plataforma al Centre de la Beneficència. Així mateix, es van introduir retallades d'un 15% en totes les prestacions dels cuidadors no professionals i es va eliminar la cotització en la Seguretat Social d'aquest col·lectiu, format, més d'un 90%, per dones. 

Mari Carmen Prats: "El governs del PP  van introduir els copagaments, que van ser atacs frontals contra un dels col·lectius més vulnerables de la societat"

A aquestes mesures de l'executiu presidit per Mariano Rajoy es van sumar les aprovades pel Consell de Camps i, posteriorment, d'Alberto Fabra. "El govern va introduir el copagament en centres ocupacionals i de dia i el copagament farmacèutic, que obligava a pagar a aquells que fins a eixe moment havien gaudit de la gratuïtat de productes farmacèutics o ortoprotèsics. "Van ser atacs frontals contra un dels col·lectius més vulnerables de la societat", va insistir Prats.

La Plataforma reconeix els avanços aconseguits des de 2015, però considera prioritari reduir la llista d'espera i dotar econòmicament el mapa de centres i recursos / EUROPA PRESS

En aquesta línia, va recordar que, en març de 2016, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va declarar nul aquest decret, cosa que ha possibilitat que milers de persones dependents al País Valencià hagen pogut reclamar a l'administració les quantitats que van haver de pagar o els van retallar. Sobre aquesta qüestió es va pronunciar la secretària autonòmica de Dependència, Elena Ferrando, present en l'acte. "Som conscients que està sent un procés administratiu molt complex i lent, per això garantim que en aquest cas la ciutadania no es veurà afectada pel silenci administratiu. Per això m'agradaria que els sol·licitants estigueren tranquils", va respondre Ferrando a la Plataforma. Això no obstant, no va poder donar una xifra exacta dels diners que suposarà el compliment de la resolució del TSJ valencià. "Sabem que són molts diners, però hem aconseguit un crèdit ampliable que ens permet fer front als pagaments", va dir Ferrando.

Quant al balanç que fa la Plataforma de la legislatura, es va indicar que moltes de les reivindicacions s'han vist reflectides amb el nou rumb que ha pres la Llei amb el govern del Botànic. La posada al dia dels pagaments, l'abonament des del primer dia de la retroactivitat acumulada en el moment de la resolució, la gratuïtat dels productes farmacèutics i l'eliminació del copagament en els centres de dia i ocupacionals en són alguns exemples. "I sobretot que hi ha un diàleg fluid i continu amb l'adminstració, cosa que abans no es produïa", va valorar Mari Carmen Prats. 

Aquesta bona "gestió" per part de la Conselleria està avalada pel darrer informe de l'Observatori de la Dependència publicat per l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials que va situar el País Valencià com a tercera autonomia on més va avançar el sistema d'atenció a la dependència en 2016. "Hem abandonat la cua de la llista de comunitats que pitjor apliquen la Llei, però encara ens trobem en un lloc que no ens agrada: el quart començant pel final", va advertir Prats. 

Mari Carmen Prats: "La Conselleria ha de posar-se les piles en l'aplicació del Decret de Dependència, en la introducció de mesures per a l'autonomia personal i en la compatibilitat de serveis" 

En aquesta línia la Plataforma va instar la Conselleria a posar-se les piles en l'aplicació del Decret de Dependència, aprovat aquest estiu en la introducció de mesures per a l'autonomia personal i en la compatibilitat de serveis. "Les persones dependents volem serveis i recursos adients. No volem diners per a pagar un fisioterapeuta, volem tindre accés a aquesta atenció. Necessitem una xarxa de recursos, de centres, de places públiques que no sols atendrien les nostres necessitats, sinó que alhora generarien llocs de treball", va emfasitzar Prats. Des d'aquesta perspectiva, Ferrando va insistir que la Conselleria, que segona en pressupost per a 2018, ja ha dissenyat el mapa de centres i recursos i que està prevista una inversió de 9 milions d'euros per al pròxim exercici.

Llista d'espera

Però no tot són bones notícies per a la Conselleria, ja que la Plataforma considera que la llista d'espera de les persones que han sol·licitat alguna ajuda encara "és molt gran". "És una de les nostres grans preocupacions, atés que 29.148 persones, a data de l'1 de desembre de 2017, encara esperen ser ateses", va explicar Prats alhora que va matisar que en 2016 i 2017, amb la millora del funcionament del sistema, el nombre de sol·licituds quasi s'ha quadruplicat. "Això explica per què si s'han incorporat al sistema 35.446 nous beneficiaris sols s'haja reduït la llista d'espera en 15.338 persones des de juliol de 2015", va dir.

Mari Carmen Prats: "La Conselleria ha de seguir invertint en més personal i més formació. No està tot fet"

La Plataforma ha analitzat les xifres de les dades publicades mensualment en la web de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives per a deduir que el sistema d'atenció a la dependència al País Valencià ha superat per primera vegada, des de l'aprovació de la Llei la xifra de 60.000 persones en situació de dependència que són ateses a través d'algun servei o prestació econòmica. Així, quan es compleixen 11 anys des de l'aprovació de la Llei hi ha un total de 60.826 persones ateses: 19.468 a la demarcació d'Alacant, 6.976 a la deCastelló i 34.382 a la de València. Concretament durant el mes de novembre s'han incorporat 2.016 persones al sistema, una dada que si es comptabilitza des de gener d'enguany aconsegueix un total de 13.301 resolucions.

"El nou sistema de valoracions implantat és el que hem recomanat les Plataformes des dels inicis de la Llei i ha permés incrementar el nombre de valoracions des que aquestes es fan des dels departaments de serveis socials dels ajuntaments, però pensem que la Conselleria ha de seguir invertint en més personal i més formació. No està tot fet i això ens mou a seguir lluitant pel que la ciutadania mereix", va reblar la presidenta alhora que convidava a veure el vídeo que s'ha elaborat per veure la lluita de les persones dependents al llarg d'aquestos anys.

next