El ple municipal de la Font de la Figuera (la Costera) va aprovar en 2014 una taxa per a les empreses de transport d’energia elèctrica, gas, aigua o hidrocarburs que creuen el municipi amb les seues instal·lacions.
Segons es recull en el document de l’ordenança fiscal reguladora, aquesta entrava en vigor el 21 de novembre d’eixe any i es començava a aplicar l’1 de gener del 2015. A partir d’aleshores, tota persona o entitat que fera un ús privatiu o un aprofitament especial del domini públic local, fóra el sòl, el subsòl o el cel, amb instal·lacions de transport d’energia, de gas, d’aigua, d’hidrocarburs o similars, hauria de pagar una taxa. És a dir, la taxa gravava l’ús d’espai públic per part d’iniciatives privades per a la instal·lació de torres, suports, canonades, pals, repetidors…
L’ordenança fiscal reguladora s’havia de començar a aplicar l’1 de gener del 2015
Però Red Eléctrica de España, el grup empresarial que gestiona tota la xarxa de transport d’energia elèctrica –l’alta tensió– a l’Estat, es va negar a pagar per ocupar sòl municipal en zones rústiques amb els seus cablejats aeris i els seus pals. Per això, va presentar un recurs a l’ordenança i en 2016 el Tribunal Superior de Justícia la va anul·lar.
Avalats pel Suprem
L’alcalde de la Font de la Figuera, Vicent Muñoz i Jordà, explica que “com que hi havia jurisprudència amb altres municipis de l’Estat, l’Ajuntament va decidir tirar cap a Madrid”. Així doncs, l’Ajuntament de la Font de la Figuera va recórrer la sentència i ara el Tribunal Suprem li ha donat la raó, “prenent com a partida el camí obert per altres entitats locals que van aconseguir derrotar Red Eléctrica”, expliquen des del consistori.
En el comunicat enviat per l’Ajuntament s’assenyala que “tot i que les empreses no solen tindre en compte les ordenances, la Llei d’Hisendes Locals va determinar el 2004 que les companyies elèctriques han de pagar per travessar el sòl públic dels municipis, tot i que no realitzen el subministrament en aquestes poblacions”. Muñoz apunta que la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local també ho recull.
L’Ajuntament de la Font de la Figuera va recórrer la sentència del Tribunal Superior i ara el Suprem li ha donat la raó
Però si bé és cert que la Llei Reguladora d’Hisendes Locals va establir que les elèctriques, les empreses de gas, les empreses d’aigua i les empreses d’hidrocarburs havien de pagar als municipis que creuaven, aquestes s’han encarregat de recórrer les ordenances per a no pagar la taxa.
Però, com ha passat amb la Font de la Figuera, el Tribunal Suprem acostuma a avalar els ajuntaments en aquesta qüestió. Així, anteriorment, ja va prendre una decisió a favor d’Arteixo (la Corunya), Serradilla (Càceres) i Villalcampo (Zamora) davant els recursos presentats per la mateixa Red Eléctrica, Unión Fenosa i Gas Galicia.
Un xicotet David contra el Goliat elèctric
Muñoz destaca “la importància de potenciar l’autogovern” i afegeix que “som un poble que ha sofert i sofreix el pas d’infinitat d’infraestructures que podrien i haurien de beneficiar d’alguna manera la població i no és així. Què menys que rebre una compensació econòmica”. A més, remarca que “si cobrem per l’ocupació de via pública de les terrasses, no hem de fer-ho quan fan malbé el territori municipal? I més encara si és per a un benefici privat”.
El Tribunal Suprem acostuma a avalar els ajuntaments que volen cobrar la taxa a les elèctriques
L’alcalde preveu ingressos de més de 30.000 euros anuals gràcies a aquestes taxes, ja que “no es tracta només de Red Eléctrica, sinó també de les instal·lacions de transport de gas, aigua i hidrocarburs”. Per a Muñoz, “per fi som un xicotet David, triomfadors contra Goliat. Cosa que, d’altra banda, no hauríem aconseguit sense la persistència que hem dipositat en aquest assumpte, en pro de la ciutadania”.
