Els edificis tenen cos, però també ànima. Aquesta és la filosofia de Correoviejo, el tàndem d’arquitectes format per Ana Beltrán i Eva Sanjuán i que els ha fet obtindre ja uns quants guardons. La idea subjau en tots i cadascun dels projectes a què donen vida i es reflecteix perfectament en una les antigues construccions que conflueixen a la cèntrica plaça de València, on va començar tot i la qual els va fer decidir-se pel nom de l’estudi que van formar totes dues ja fa un grapat d’anys.
Elles mateixes van tindre l’oportunitat d’explicar a través d’un Pechakucha (un format de conferència, importat del Japó, en el qual s’exposa, de manera senzilla, a través de 20 diapositives i durant vint segons, un treball) el 2015 al Centre de la Beneficència per què són un estudi d’arquitectura i més i van decidir eixir del primer lloc on van començar per posar en marxa les seues idees. “Un dia vam sentir la necessitat d’eixir d’allí i en busca d’un altre espai i altres professionals. I vam trobar aquest meravellós palau del segle XIX del qual no hem pogut eixir encara”. Entre les parets d’aquest edifici, el seu projecte ‘edifici urbà’ va anar prenent forma i consistència.
Eva Sanjuán: ” L’edifici urbà amb ànima és un edifici històric rehabilitat per dins i per fora que serveix per a donar vida al centre històric sobre tres bases: patrimoni, cultura i persones”
“Per a nosaltres l’edifici urbà amb ànima és un edifici històric rehabilitat per dins i per fora que serveix per a donar vida al centre històric. La idea és que tu pugues formar part d’ell de moltes maneres: vivint, treballant o tenint un comerç”, explica Eva de forma entusiasta. I així és l’edifici on comparteixen treball i vida amb altres professionals i on és fàcil diferenciar les tres bases sobre les quals es construeix la seua filosofia: el patrimoni, la cultura i les persones.
“El patrimoni està clar, és aquest edifici; les persones som les que treballem i vivim ací i la cultura són els esdeveniments culturals que hem organitzat ací, principalment a la cotxera. La Cotxera de Correo Viejo ja és un referent en l’àmbit cultural i en un barri necessitat de vida i dinanisme”, expressa Sanjuán.
I així va nàixer ‘Conecta’, una trobada anual que enguany ha celebrat la quarta edició i l’objectiu de la qual és activar des de l’àmbit cultural Ciutat Vella, un dels barris de centre de València. “Sempre hem cregut en la dinamització dels centres històrics, en la recuperació i potenciació dels seus edificis, les seues places, els seus carrers i de la vida que es respira en ells. Estem convençudes de la seua importància i de les possibilitats que ofereixen”, indica Eva. De fet, en aquesta ocasió, les activitats de ‘Conecta’ van girar al voltant del debat ‘Recuperant Ciutat Vella’.
“És una iniciativa que sorgeix de l’interés a connectar persones, empreses, comerços, espais, mirades, reflexions… És convertir l’edifici de Correo Viejo en un espai expositiu per a generar experiències en el visitant i crear una plataforma de connexions entre professionals del món de l’arquitectura, el disseny i l’interiorisme al voltant de Ciutat Vella”, detalla Eva.
Eva Sanjuán: “Sempre hem cregut en la dinamització dels centres històrics, en la seua recuperació i potenciació dels seus edificis. Estem convençudes de la seua importància i de les posibilitats que ofereixen”
Aquesta filosofia ha sigut premiada en el concurs ‘Printing real lives’ de Saxoprint. “Nosaltres el que diem és que ací, a Correo Viejo, estem creant un prototip que es diu edifici urbà, edifici amb ànima. I en eixe procés de recuperació escoltem els edificis, els analitzem i busquem la informació dels mestres d’obra que els van construir. D’aquesta forma els coneixes millor per a rehabilitar-los des del respecte absolut i plenar-los de vida”, expressa l’arquitecta.
I és que per a Sanjuán i Beltrán no sols tenen ànima els edificis, sinó els barris sencers. “En un futur el que imaginem és que hem pogut crear una xarxa d’edificis que connecten persones de diferents països i ciutats que entenen la rehabilitació d’edificis i centres històrics de la mateixa manera que ho fem nosaltres”, albira Eva Sanjuán.
Així mateix, entre els projectes de recerca del centre històric que uneixen arquitectura i disseny també van crear el trencaclosques Ciutat Vella. “Es tracta d’un joc obert i evolutiu que dóna a conéixer a través de sis peces de colors els noms del barris del cor de la nostra ciutat. També conté una llibreta que a mode de diari d’experiències vol recopilar els textos dels ciutadans i turistes que volen participar en elles”, expressa.
Resistència dels inversors
Ara bé, no tots els edificis s’adapten a la filosofia del projecte ‘Alma’. Com a condició indispensable han de ser de gran format, amb una gran porta per a poder obrir-la i donar accés als espais comuns on s’organitzen les activitats obertes al públic. I quantes construccions reuneixen aquestes condicions al barri de Ciutat Vella? Dissortadament moltes menys de les que els agradaria, segons han pogut confirmar en l’estudi que han realitzat gràcies a la beca d’emprenedoria i innovació arquitectònica Factoria Cultura / Vivero de Ideas de la Fundación Arquia vinculada a Matadero de Madrid, que va seleccionar el seu projecte.
“Dels 120 edificis que vam analitzar sols un 10% complien els requisits que busquem. I en un segon garbell ens vam quedar amb mitja dotzena, ja que alguns d’ells durant aquesta fase han sigut venuts i creiem que amb la clara intenció de convertir-los en apartaments turístics”, explica l’arquitecta, qui lamenta el fet que hi ha molt poques empreses que s’estiguen dedicant a aquest tipus de recuperació que suposa fer edificis rendibles energèticament, econòmicament i socialment.
“És cert que existeixen moltes iniciatives que barregen coworking amb esdeveniments, però que incloguen una vivenda no n’hem troba cap. Per això pensem que és un projecte amb moltes possibilitats per a tots aquells que pensen que rehabilitar un edifici amb ànima ajudarà també a rescatar una part del centre històric”, emfasitza Eva, alhora que reconeix que no és fàcil trobar aquest tipus d’inversors.
Eva Sanjuán: “Quan plantegem el nostre projecte als inversors, la primera pregunta que ens fan sempre és la mateixa: ‘I si ho fem tot d’apartaments turístics?'”
En aquesta línia, explica que s’han reunit ja amb alguns clients per a exposar-los la proposta i quan han acabat sempre els fan la mateixa pregunta: ‘I si ho fem tot d’apartaments turístics?’. “Aleshores és quan nosaltres pensem: ‘No han entés res del que els estem plantejant’, perquè el que nosaltres plantegem és un conjunt global, una mirada al futur i que no pensa sols a traure un benefici de 3.000 euros al mes per un lloguer i oblidar-se de la resta dels veïns de l’edifici i del barri”, reivindica Eva Sanjuán, tot matisant que no estan en contra de les vivendes turístiques, però que tampoc els donen suport.
“Els propietaris d’aquests immobles es troben amb edificis grandíssims, difícils de mantindre i de gestionar, però que no els volen vendre perquè hi conserven un vincle molt personal i, en molts casos, de segles. És una decisió molt complicada, no tot el món és conscient de les conseqüències que té conservar-lo però no poder rehabilitar-lo i veure com està caient o vendre’l per necessitat i saber que es destinarà a alguna cosa que no t’agrada”, considera Eva.
“Nosaltres pensem que en un mateix edifici pot haver el que denominem ‘espais inestables’ per a un perfil, per exemple, de viatger relacionat amb el treball, una persona que ve a fer un reportatge del centre històric i ha de viure dos mesos, músics de la Berkley… Es tracta de recuperar el que existeix plantejant un ús compartit però amb diferents freqüències”, puntualitza Eva. A més, l’arquitecta reivindica el suport de les institucions en aquesta recuperació. “A París –continua– sí que se subvencionen aquests edificis perquè s’hi puga viure o treballar i donar vida a la zona”.
Eva Sanjuán: “És cert que s’han produït nombrosíssimes destroses al nostre centre històric i que hi hagut una política d’abandonament, però jo crec que encara estem a temps de salvar-lo”
Així mateix, subratllen les excel·lents característiques del centre històric de València. “És cert que s’han produït nombrosíssimes destrosses i que hi hagut una clara política d’abandonament, però és un dels més grans d’Espanya i que encara conserva racons, places i indrets que sorprenen. Jo crec que és un centre històric que encara es pot salvar”, confia Sanjuán.
