El problema d’accedir amb facilitat a una vivenda digna, ja siga mitjançant la seua compra o un lloguer, està encara per solucionar tant al País Valencià com al conjunt de l’estat espanyol. Si bé és cert que el nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments ja fa temps que va a la baixa, les xifres continuen sent elevades. Des de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH) apunten que, si bé els anys “més durs pel que fa a desnonaments han quedat enrere, el problema continua sent real”.
Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al País Valencià s’han iniciat, només durant el tercer trimestre d’aquest any, 915 execucions hipotecàries de vivendes. Aquesta xifra, encara que elevada, és millor que els 1.444 processos d’execució iniciats durant el trimestre anterior.
Des de la Generalitat Valenciana van tractar de pal·liar aquesta situació mitjançant la llei 2/2017 del 3 de febrer per la funció social de l’habitatge. La norma té com a objectiu “fer efectiu el dret a un habitatge assequible, digne i adequat i donar resposta a la demanda ciutadana en generar polítiques públiques d’habitatge, ampliar el parc públic, així com en evitar, en la mesura de les competències de la nostra autonomia, els desnonaments dels sectors més desafavorits de la nostra societat”.
Des de l’estructura valenciana de la PAH, el seu portaveu, José Luis González, incideix en la necessitat d’una norma com aquesta “que, malgrat estar incompleta, podria beneficiar un gran nombre de persones i famílies”.
La gran incidència d’aquesta llei, segons explica l’activista, es deu al fet que “reconeix elements fonamentals”, com és el cas del dret subjectiu a l’habitatge. Aquest apartat de la norma estableix mecanismes per a fer-lo exigible davant de l’administració valenciana. És a dir, en paraules de González, la llei permetria que un ciutadà que no es puga permetre accedir a una vivenda digna interpose un recurs perquè se li proporcione un habitatge en condicions.
És per això que considera que la norma és clau per a millorar la situació de grups en situació d’exclusió social, “que són la majoria dels desnonats”. També creu indispensable que s’obligue les entitats bancàries a oferir una vivenda de lloguer social quan hi ha un desnonament. Des de la PAH celebren especialment l’article 13 de la norma valenciana, on s’explicita l’interés social de la vivenda i es possibilita expropiar habitatges perquè puguen ser ocupats per qui els necessite.
Aquesta mesura “va referida a les vivendes buides propietat dels bancs”, apunta González, que assenyala que ajuda a “resoldre el problema en els termes en què s’ha generat”. L’activista assegura que, des que va començar la crisi econòmica al 2007, s’han desnonat 4.645 famílies que es podrien veure afavorides per aquesta norma.
Ara com ara, tots aquests efectes de la llei ‘antidesnonaments’ de la Generalitat han quedat suspesos com a conseqüència del recurs interposat pel govern de Mariano Rajoy a aquesta llei i que va ser aprovat aquest dilluns pel Tribunal Constitucional. Un fet “desolador”, per al portaveu valencià de la PAH. Molt crítica també amb la decisió de l’executiu de Rajoy s’ha mostrat la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, que en els darrers dies ha lamentat que el govern espanyol “haja portat fins al final el seu atac directe al dret dels valencians a un habitatge digne, acabant de sentenciar la Llei per la funció social de l’habitatge i privant els valencians d’un dret fonamental reconegut en l’Estatut d’Autonomia i en la Constitució espanyola, a més d’estar també en la Declaració Universal de Drets Humans”.
Aspectes a millorar
Amb l’esperança posada en el fet que el Constitucional finalment valide la norma valenciana, la PAH considera que en un futur caldria “millorar” alguns aspectes de la llei. En primer lloc, creuen necessari ampliar els requisits per a poder accedir a un habitatge social. Asseguren que, quan es va començar a redactar la llei, des de la PAH van insistir a tractar la qüestió del sobreendeutament de les famílies, però finalment no es va fer “per por a un possible recurs d’inconstitucionalitat. Aquesta prudència no va servir per a res, perquè l’han recorreguda de tota manera”.
En aquest aspecte, els activistes van plantejar el desenvolupament de mesures tant judicials com extrajudicials per a evitar que les famílies que han perdut la seua casa, i encara així tenen un deute amb el banc, no l’hagen de pagar. Una d’aquestes mesures seria la dació en pagament de les vivendes. Tanmateix, des de la PAH són conscients que la decisió d’aplicar o no una mesura com aquesta és competència de l’Estat. Per això van proposar que es puga fer una mediació entre el banc i la persona que viu a la casa que permetria oferir unes garanties a les famílies enfront de les entitats bancàries.
També demanen que, en cas de desnonament, els bancs es responsabilitzen de les pèrdues i que les famílies tinguen dret a un lloguer social, la quantitat del qual depenga dels seus ingressos. Finalment, exigeixen imposar més sancions als bancs quan incompleixen el dret a l’habitatge. Aquesta és una qüestió, segons explica González, sobre la qual el Consell està disposat a parlar.
No obstant aquestes discrepàncies, els activistes de la PAH es mostren satisfets amb la norma perquè va ser aprovada amb un consens important i asseguren que són conscients que “no tot pot ser com la PAH vol”.
