El jutjat d’Instrucció número 15 de València ha obert judici oral contra l’exintendent del Palau de les Arts, Helga Schmidt, i altres quatre persones més pel presumpte frau en el coliseu. Totes elles estan acusades de delictes de prevaricació, malversació i falsedat.
Així consta en una interlocutòria en la qual el jutge acorda l’obertura de judici contra Schmidt, per a qui el fiscal demana set anys i mig de presó; contra qui fou director financer del Palau Ernesto Moreno, que s’enfronta a huit anys de presó; contra el president del consell d’administració de Patrocini –empresa vinculada al Palau i dedicada a captar patrocinadors–, José Antonio Noguera Puchol –set anys–; contra Joaquín Maldonado –altres set anys–, i contra l’exconsul de França a València i administrador de la societat Radcliffe –mercantil que actuava d’intermediària en les contractacions–, Pablo Broseta –altres set anys més–.
El magistrat inclou les empreses Patrocini i Radcliffe com a responsables civils subsidiaris i acorda que es mantinga la llibertat provisional de tots els encausats amb les mesures cautelars vigents. També requereix fiances: a Schmidt, Maldonado i Noguera un total de 495.603,72 euros a cadascun; a Moreno, 899.667,77 euros, i a Broseta, 404.064,05 euros. En la interlocutòria s’estableixen deu dies per a presentar les fiances i, en cas de no fer-ho, es procedirà a l’embargament dels seus béns.
Segons recorda el magistrat al seu escrit, la Fundació Palau de les Arts Reina Sofia es va constituir al gener del 2005 i era una fundació pública adscrita a la Conselleria. Les funcions executives les desenvolupava Schmidt des de la constitució de l’entitat fins a gener del 2015. Entre altres clàusules en el seu contracte, se li exigia exclusivitat.
Malgrat açò, en un moment determinat, Schmidt es va reunir amb Noguera i Maldonado, i amb coneixement de Moreno van decidir crear una societat de naturalesa mercantil –Patrocini– per a gestionar la captació de patrocinadors, malgrat que el Palau tenia un departament que es dedicava a aquesta funció.
D’aquesta societat, “que tenia un evident ànim de lucre, atés que no era ni una ONG ni una fundació sense ànim de lucre”, fou consellera Schmidt, “amb incompliment no solament de la llei 53/1984, d’incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, sinó també del seu contracte”.
Durant el període en què Schmidt va compatibilitzar de manera il·lícita els càrrecs d’intendent i consellera de Patrocini va subscriure un total de cinc contractes que “suposaven un evident benefici econòmic per a la societat privada”. Per a això “no es van seguir en cap moment els tràmits essencials de la contractació administrativa i, per tant, es va eludir la publicitat, concurrència i transparència dels procediments que pretén garantir la normativa vigent”.
L’empresa privada va rebre de la fundació 508.040 euros en concepte de preu fix per l’organització d’esdeveniments Viva Europa i comissions per captació de patrocinadors, “sense que s’haja pogut establir prèviament la capacitat de l’empresa, la possible existència d’ofertes més avantatjoses o si el preu establit resultava ajustat a dret”.
Per la seua banda, Patrocini no tenia ni infraestructura personal ni material per a la realització del treball pel qual va contractar de manera irregular amb la Fundació. A més, en el període 2007-08, 2008-09 i 2009-10, l’any en què va començar la labor de Patrocini, es va reduir considerablement el nombre de patrocinadors, és a dir, va empitjorar la situació. Per tant, no es justificarien “en absolut” les comissions que Patrocini –10% per manteniment i 30% per nova captació– hauria pactat contractualment.
