El federalisme va arribar a tindre un personatge al Polònia. Era un follet vestit de verd –’El Follet del Federalisme’– a qui només veien l’aleshores primer secretari del PSC, Pere Navarro, i alguns altres dirigents del socialisme català i d’Iniciativa per Catalunya.
La resta de personatges del programa de sàtira política de TV3 no podien percebre aquest personatge mitològic. En un moment d’eclosió de l’independentisme i de polarització creixent, aquesta tercera via es presentava, doncs, com una pura ficció, només real en la ment d’uns quants polítics provinents de la socialdemocràcia i de l’esquerra postcomunista.
El terratrèmol polític i social succeït després del referèndum de l’1 d’octubre, amb la violència policial, l’aplicació de l’article 155, les detencions de consellers i l’exili del president Puigdemont, pot atorgar una nova oportunitat a l’opció que tradicionalment ha proposat una idea de la construcció de l’Estat alternativa al centralisme supremacista i al ‘café per a tots’ autonòmic.
Així ho perceben almenys els qui sempre l’han defensat, reunits aquest dissabte a Barcelona. Entre ells es troba el líder dels socialistes valencians, Ximo Puig, que acudeix a la convocatòria de dos reputades fundacions; la Rafael Campalans, propera al PSC, i la Friedrich Ebert Stiftung, el laboratori d’idees de la socialdemocràcia alemanya i el seu partit principal, l’SPD.
La III Convenció Federalista aplega al convent dels Àngels de la capital catalana l’expresident de la Generalitat de Catalunya i president de la fundació, Rafael Campalans, José Montilla; el líder del PSC, Miquel Iceta; la diputada del PSC al Congrés dels Diputats, Meritxell Batet; el també diputat del PSOE i president de la Comissió Territorial, José Enrique Serrano, i Ximo Puig, que acudeix a la trobada en la seua condició de president de la Generalitat.
Els organitzadors contextualitzen la jornada “en un moment de debat obert sobre les relacions Catalunya-Espanya i posen també l’èmfasi en la necessitat d’avançar cap a una Europa federal. El federalisme, doncs, no només com a desllorigador del bloqueig polític espanyol, sinó també com a fórmula per a superar la crisi del projecte europeu.
Aquesta visió continental l’ha d’aportar el vicepresident del grup parlamentari de l’SPD al Bundestag alemany, Axel Schäfer, ajudat per Gero Maass, delegat de la Friedrich Ebert Stiftung a l’estat espanyol. De deixar una pàtina acadèmica a les taules redones s’encarregaran Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Astrid Barrio, doctora en Ciència Política a la Universitat de València; Diego López Garrido, catedràtic de Dret Constitucional; Victòria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans.
Un intens matí per a fer del follet verd del Polònia un personatge real: una opció política creïble com ho va ser el federalisme des de mitjans del segle XIX. La idea federal mai va triomfar del tot, però va tindre els seus moments de glòria i va congriar al seu voltant alguns dels personatges polítics més interessants dels darrers dos segles hispànics.
