El jutge que instrueix el ‘cas Emarsa’ ha acordat el bloqueig de comptes bancaris del germà i els pares d’Enrique Crespo, per valor de 12.375.000 euros, diners procedents dels dècims agraciats amb el segon premi del sorteig de la Loteria de Nadal de 2011, i sobre el qual el magistrat sospita que pertanyien al principal imputat en la causa, que pretenia així eludir la possible responsabilitat civil que li corresponguera.
Així consta en un acte, del 18 de febrer, en el qual l’instructor estima les peticions formulades en aquest sentit pel fiscal, la representació de la Emshi i Advocacia de l’Estat. El magistrat sosté que, a nivell indiciari, existeixen motius “bastants” per a considerar que en el moment en què Enrique Crespo va ser requerit pel jutge perquè informara sobre si posseïa dècims del número 53.404, agraciat amb el segon premi, aquest es va concertar amb el seu germà i els seus pares perquè cobraren “almenys” deu sèries (“cent dècims menys un”), que eren de la seua propietat, perquè eludira complir amb les responsabilitats civils que pogueren derivar-se de la recerca pel saqueig de la depuradora.
Segons explica el magistrat del cas, Enrique Crespo va obtenir “almenys” un premi de 12,5 milions d’euros de premi, arran de les declaracions que va realitzar el mateix dia del sorteig, data en la qual també era alcalde de Manises (localitat en la qual el PP venia el número de loteria), i vicepresident de la Diputació de València, i en les quals va reconèixer que portava “molts dècims”, més que el president de la Institució, Alfonso Rus, que va resultar agraciat amb 625.000 euros.
En aquella mateixa jornada, el jutge va dictar una providència en la qual requeria a Crespo perquè comunicara els dècims que havia jugat, encara que únicament va reconèixer un i cap participació.
Així mateix, el magistrat ha tingut en compte la recent declaració d’un interventor del consistori qui va assegurar que en una Junta de Govern Local celebrada l’endemà del sorteig, el llavors alcalde va admetre que portava “deu sèries”, equivalents a cent dècims, i va al·ludir a set participacions.
Testimoni rellevant
El jutge dóna credibilitat a aquest testimoni, que assegura que es va mostrar “ferm, clar i coherent” en la seua declaració, realitzada dos anys després dels fets per la “por a les conseqüències” que podia tenir la seua compareixença en el jutjat, i sobre el qual rebutja que hi haguera “relació d’animadversió”.
Segons exposa el jutge en l’acte, contra el qual cap recurs, el germà de l’exalcade, Carlos Crespo, va presentar al cobrament 70 dècims, és a dir 8.750.000 euros; la mare, María Ángeles Calatrava, 54 dècims, 30 mitjans i 193 participacions, els quals sumen 11.520.000 euros, i el pare, Enrique Crespo, cinc dècims i 30 mitjans, que arriben als 2,5 milions.
El magistrat destaca que per a procedir al cobrament van dipositar els diners en diferents dates –entre el 23 de desembre i el 13 de març– en diverses entitats bancàries com Bancaixa, Banc de Santander, BBVA i Banif, i posteriorment s’han realitzat “múltiples operacions per a transferir una part considerable dels fons a altres entitats, fins i tot a comptes en l’estranger”.
Sobre aquest tema, recalca que les transferències de fons d’unes entitats a unes altres han sigut “contínues, fins i tot de diversos milions d’euros en les últimes setmanes, de manera que, fins a la presentació” el 17 de febrer d’un escrit de la defensa de Carlos Crespo, al jutjat li ha resultat “impossible” saber on estaven els diners.
Mesos per a cobrar
Per al magistrat, “no és fàcilment comprensible” perquè manca “de tota lògica” que quan una persona resulta agraciada amb un premi de loteria “processa a gestionar el cobrament en diferents moments, separats en el temps per setmanes i fins i tot mesos, atès que corre el risc de pèrdua, deterioració o distracció dels documents” i menys encara que ho facen tres persones “estretament vinculades” a Crespo.
Per aquest motiu no veu “sentit” al fet que no es gestionara el cobrament de tots els dècims el 23 de desembre (primer dia en el qual van anar a bancs), la qual cosa considera que “posa en relleu que determinats bitllets o participacions no es trobaven en poder d’aquestes persones en aquella data”.
En aquesta línia, creu que el dipòsit en diferents bancs permet pensar que “estigueren repartint el premi entre cadascuna” per a “no cridar l’atenció”. De fet, ho van fer en bancs on no tenien compte i, en principi, lluny dels seus domicilis.
El jutge creu que existeix un “risc cert” que els fons puguen dipositar-se o invertir-se pels imputats “en qualsevol moment, en lloc que dificulte” l’execució d’una eventual sentència estimatòria, per la qual cosa resulta “imperatiu” adoptar les mesures cautelars.
