La Marina de València vol deixar la nit i abraçar-se al dia, seguir una vida sana i sufocar a poc a poc l’herència rebuda, tot plegat per a convertir-se definitivament en un espai obert durant el dia per a la ciutadania, en consonància amb la mirada de la ciutat cap al mar que va promulgar l’Ajuntament de València en produir-se el canvi polític. El bescanvi d’usos de l’espai gestionat pel Consorci València 2007 arriba a través de la nova programació cultural i d’innovació que va presentar aquest dimecres el director general, Ramon Marrades.
L’agenda de La Marina del 2018 no tindrà dates per a paelles universitàries. Tampoc per als “botellons” multitudinaris per l’impacte negatiu que provoquen als barris que hi conviuen de manera més directa al voltant del recinte marítim, però, pel que fa als macrofestivals, Marrades va incidir que “es limitarà” la realització d’aquests esdeveniments. Com? Endurint o adaptant les exigències als promotors que vulguen dur els concerts a La Marina amb mesures que estiguen d’acord amb la conciliació veïnal, com per exemple, tancar a les 1.30 hores. Macrofestivals a la vora de la mar hi haurà, com per exemple el traslladat Festival MUV, i si Bisbal vol fer un concert serà benvingut a La Marina, però els promotors de concerts i macrofestivals privats hauran d’acatar els requisits.
En canvi, el 2018 es caracteritzarà per activitats culturals principalment diürnes i adreçades a un públic familiar, excepte aquelles que tenen un perfil professional i que estan orientades als experts. Així, amb un increment del 80% d’usuaris en l’últim any, La Marina de València ha aconseguit ser “un dels pols més actius” de la ciutat, va destacar Marrades, una dada aconseguida per les accions realitzades en els últims mesos, com ara la recuperació de la pèrgola modernista i el cicle de concerts de les bandes simfòniques dels Poblats Marítims, que continuarà en el 2018. Entre els reptes per al proper any, La Marina vol recuperar el Tinglado 2 i rehabilitar la base de l’edifici Alinghi, ja que acolliran algunes de les propostes d’innovació i sostenibilitat programades. Es tracta, doncs, de posar a l’abast de la ciutadania un espai de 10.000 m², va remarcar el director d’estratègia.
Tot amb un màxim de 100.000 euros
La programació cultural per al 2018 se sosté en quatre punts: la música, les converses, la sostenibilitat i la innovació. Per a dur a terme les vora 50 activitats, la majoria d’entrada gratuïta, La Marina de València no es gastarà més de 100.000 euros de fons propis, encara que el pressupost no està tancat, sinó previst, de manera que la xifra total estarà condicionada pel patrocini privat que, segons va apuntar Marrades, s’espera que cobrisca el 80% del total. Sobre aquest aspecte, Marrades va matisar que l’herència “reputacional” no està afectant la captació d’inversors privats; “s’ha notat més en els ciutadans” que, d’alguna manera, no veien La Marina com un lloc d’ús públic, “però el fet que l’espai estiga repensat està afavorint el diàleg a nivell empresarial”, va afegir Ramon Marrades.
En la pèrgola continuaran actuant diumenge de matí les bandes de música, però per als dissabtes s’ha creat un nou cicle de Concerts a La Marina entre les 11.30 i les 14.30 hores amb entrada lliure i gratuïta que per al mes de febrer ja té configurat el cartell. Així, dissabte 3 de febrer actuaran el grup català Mujeres i els valencians Mare; dissabte 10 de febrer serà el tron per a La Planta i Lanuca; dissabte 17 de febrer hi haurà una sessió amb Electrònica 360, i l’últim concert del mes es podrà gaudir de Nus, l’espectacle de Pep Gimeno ‘Botifarra’ i Miquel Gil.
Hi haurà dos tipus de converses: Talents a La Marina i València End. En el primer cas, es tracta de converses amb un personatge que visita la ciutat per a fer alguna activitat cultural destacada i s’aprofita la seua presència per a organitzar una trobada a La Marina amb un públic reduït, com va ser el cas de la conversa amb l’actor Leonardo Sbaraglia el passat dissabte. La segona conversa tindrà lloc una vegada al mes, també de matí i amb un tarannà professional, ja que es convida un expert internacional en alguna especialitat i un expert local perquè hi haja una reciprocitat entre el que es fa a l’estranger i a la ciutat.
Amb la col·laboració del col·lectiu BioAgradables es treballarà la sostenibilitat organitzant sessions de neteja de platges mentre que, gràcies a un conveni amb la Universitat de València, La Marina acollirà un congrés acadèmic el 31 de maig i, l’1 de juny, sobre cultura territorial, innovació social i reorientació dels models metropolitans. La intenció del fòrum és veure com ho estan fent en aquest aspecte sociocultural països de l’arc mediterrani que han sofrit les conseqüències més dures de la crisi econòmica, per això participaran experts d’universitats espanyoles, gregues, italianes i franceses dins d’aquesta iniciativa anomenada Projecte Metròpolis.
Una de les novetats rau en la creació d’espais d’experiències, de manera que La Marina obrirà una convocatòria per a projectes d’innovació que vulguen ubicar-s’hi dos mesos i, a més a més, el finançarà. En la mateixa línia s’ha creat La Marina LivingLab, un projecte d’innovació amb què es pretén aconseguir a través d’un procés participatiu les directrius d’intervenció en l’espai públic, els usos i els mecanismes de relació entre la institució i la ciutadania.
Vida sana: ni “macrobotellons” ni macrofestivals no alineats
Les paelles universitàries que tenen lloc durant el mes d’abril “no es faran” en el 2018 a La Marina de València, va afirmar contundentment Ramon Marrades. L’espai que gestiona el Consorci València 2007 vol apostar per una vida sana, “gaudir del sol que tenim”, va explicar el seu responsable. Al costat d’una programació cultural adreçada al públic familiar no pot haver-hi “macrobotellons”, va explicar. Tampoc hi haurà macrofestivals que no estiguen “alineats” amb les regles de joc que planteja La Marina, és a dir, que només podran ocupar el recinte aquells que complisquen amb la convivència veïnal i la sostenibilitat.
