A través de més de 400 documents, els visitants de La Nau de la Universitat de València podran retrobar-se amb la infantesa i recordar aquell precís instant en què el mestre explicava les demarcacions d’una Espanya alfonsina, somiar amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, resar un Pare Nostre o aprendre les primeres nocions de gramàtica valenciana. Eixa connexió amb el passat està propiciada gràcies al recorregut que proposa l’exposició ‘Escola i Mestres: Dos segles d’història i memòria a València’ que acull l’antiga seu de la Universitat de València des d’aquest dimarts 27 de novembre fins al 18 de març del 2018.
Es tracta, doncs, d’un sentit homenatge als mestres i les escoles que han format “la nostra història”, va apuntar el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antoni Ariño, qui va emfatitzar durant la presentació de l’exposició que la mostra que ara ocupa la Sala Acadèmia de La Nau parteix del reconeixement a l’Escola Normal Femenina que va significar la incorporació de la dona als estudis de magisteri “gràcies, en bona mesura, a la implicació de la Universitat de València que, aleshores, va interpel·lar l’Ajuntament de València i la Diputació, que eren les que tenien les competències, perquè les dones pogueren estudiar magisteri”, va recordar Ariño.
En qualsevol cas, el recorregut dona valor també a aquelles persones “amb ideologia”, com va remarcar el degà de la Facultat de Magisteri, Manuel Monfort, “amb qui deixem els nostres fills des de les 8 del matí fins a les 17 de la vesprada” i, això, cada dia de la setmana. És, per tant, “la història dels mestres a la ciutat de València”, va dir el vicerector de Cultura sobre la mostra.
‘Escoles i Mestres’ està comissariada pel professor Óscar Barberá, qui va afirmar que la mostra és possible gràcies a un treball col·laboratiu entre diverses institucions. Així, entre llibres de text, material escolar i audiovisuals, hi ha objectes que provenen del vicerectorat, la Facultat de Magisteri i la col·laboració de l’Ajuntament de València, l’Arxiu Fílmic de l’Institut Valencià de Cultura, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la Fundació General de la Universitat de València. Consta de sis zones: Els orígens en el segle XIX; Les exigències de dignificació professional amb l’arribada del segle XX; L’impuls democratitzador i modernitzador de la II República; Els efectes i realitats de la postguerra; La nova racionalitat del desenvolupisme i la tecnocràcia, i El temps de la transició democràtica.
L’exposició “deixa clar com l’escola naix en un moment en què hi ha un desig de controlar l’ofici de mestre”, va explicar el degà de la Facultat de Magisteri, Manuel Monfort. Es pot veure com el docent “és un element polititzador”, va explicar el degà, qui, en l’exercici de la seua docència, provoca un xoc entre els progressisme i els conservadorisme, però que en cap cas es tracta d’un “adoctrinador”, va emfatitzar Monfort, qui va aprofitar la presentació per a mostrar el seu suport a l’escola catalana, tot “un exemple de renovació”, i demanar que es pose en marxa un museu de la història de l’educació, una idea que va recollir Ariño de bon grat, ja que el material que configura l’exposició és “digne” d’ampliar-se i constituir un primer espai expositiu a la ciutat de València dedicat a la docència.
‘Escoles i Mestres’ es va inaugurar aquest dimarts en un acte que va comptar amb la presència del conseller d’Educació, Vicent Marzà. Des del 27 de novembre fins al 18 de març del 2018, s’hi duran a terme tallers i visites guiades per als centres escolars de la ciutat i tots aquells que hi estiguen interessats a conéixer com ha evolucionat l’educació a València al llarg dels darrers 200 anys.
Ideologia, desigualtat i diversitat
“L’Estat sempre ha volgut controlar l’educació”, va respondre el degà de la Facultat de Magisteri preguntat per aquest diari sobre les denúncies d’adoctrinament en l’ensenyament per part dels partits conservadors. Tanmateix, “la ideologia ha d’estar a les escoles”, va afegir Monfort, perquè tothom en “tenim”, però el fet que les escoles valencianes vulguen difondre la cultura pròpia –inclosa la llengua– no es pot considerar adoctrinament, va sentenciar. “Això no és un delicte”, va afegir.
La fita de la introducció del valencià en l’ensenyament va ser “un retrobament amb la realitat social des de dins de l’escola”, un fet que “hui és una realitat”, encara que el degà va animar a seguir treballant en aquest sentit. Això no obstant, entre els reptes que s’hi planteja l’escola està superar la desigualtat que, segons assenyala l’OCDE, és el punt feble de l’ensenyament valencià com a conseqüència del model dels últims 15 o 20 anys, va destacar el degà.
Tanmateix, si l’escola de hui es caracteritza per algun fet és per la seua “universalitat” i la seua “diversitat”, un qüestió social que “ha canviat en tan sols una generació i mitja”, va posar de manifest el comissari de l’exposició, Óscar Barberá.
