Aquest dijous ha entrat en vigor el Decret 61/2017 pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració de la Generalitat. Sis mesos després de la seua aprovació a les Corts –la normativa va eixir endavant el 12 de maig del 2017–, el valencià és la llengua vehicular en el funcionariat. Des d’aquest 23 de novembre, el mateix dia que es va aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), en el 1983, els valencians podran ser atesos per telèfon o en arribar a la finestra de l’administració amb un “Generalitat Valenciana; què desitja?”.
La coincidència de l’entrada en vigor 34 anys després de l’aprovació de la LUEV ha estat del tot premeditada. “El 23 de novembre és una data significativa per a la Comissió Interdepartamental per a l’Ús del Valencià”, apunta el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano. El grup, paralitzat pel Partit Popular durant els anys de les seues hegemonies parlamentàries, “va ser la primera cosa que vam activar quan vam arribar”, afegeix. Però, a més a més, un 23 de novembre del 2015, la Comissió Interdepartamental va donar instruccions a la Generalitat perquè s’elaborara el drecret d’usos institucionals i administratius, així que ara “tenim un element més per a celebrar”, explica. Tanmateix, rere l’alegria hi ha el reprotxe als governs precedents: “Aquest decret –que aquest 23 de novembre entra en vigor– s’hauria d’haver fet com a molt tres anys després del 1983”, quan es va aprovar llavors la LUEV.
L’aplicació del decret que afecta tota l’administració autonòmica vol trencar amb l’ús que es feia del valencià quan un usuari s’adreçava en valencià a un funcionari. “El valencià no era llengua d’ús a l’administració. Era de traducció”, es lamenta Trenzano. Si un ciutadà preguntava en valencià, se li responia en castellà, i si ho feia per escrit es traduïa, explica el responsable de Política Lingüística de la Generalitat. Ara, però, el decret afegeix el valencià com a llengua útil de l’administració i garanteix que l’usuari puga ser atés en castellà i en valencià.
Tot i això, és també una qüestió d’actitud envers la llengua i el ciutadà. Quan un funcionari despenge un telèfon la veu li dirà: “Generalitat Valenciana; què desitja?” i, després, l’usuari podrà emprar la llengua que domine, però, d’entrada, la discriminació positiva és cap a la llengua pròpia, perquè “les enquestes que manegem diuen que el castellà té quatre voltes més ús que el valencià”, recorda Rubén Trenzano. En aquest sentit, anima a sentir-nos “orgullosos” de tindre una llengua pròpia i assegura que aquest govern treballa per a equilibrar la balança de l’ús, i ací és on entren en joc aquestes normatives que el Botànic està desenvolupant per fer del valencià “una llengua destacada”.
En aquest sentit, el paquet de mesures una vegada ha entrat en vigor el Decret 61/2017 és posar en marxa la normativa que regularà les Oficines de Drets Lingüístics que “naixeran amb la voluntat de fer pedagogia i anàlisi”, a més d’atendre i assessorar els casos de discriminació lingüística que, actualment, continuen, com reconeix el mateix director de Política Lingüística. “Tractem de resoldre les preguntes, denuncies i suggeriments que van entrant de ciutadans que sovint no saben on acudir”, raona. “Hem de dir prou”, sosté, al fet que “es rediculitzen les persones per la llengua”, per això es posarà en marxa l’Oficina i una web per a agilitzar el procés.
Què hi ha rere del “Què desitja?”
Durant els sis mesos que ha tardat en entrar en vigor el Decret, tal i com es contemplava en la norma, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports ha posat en marxa un pla d’acompanyament. D’aquesta manera, els funcionaris han pogut realitzar cursos de valencià i se’ls ha facilitat un correu perquè treballar en valencià siga més planer.
En aquest sentit, Rubén Trenzano ha afegit que “cal acompanyar tots els treballadors i treballadores de la Generalitat, posar-nos al seu costat i ajudar-los en tot allò que necessiten. Perquè volem una administració que siga capaç de treballar indistintament en qualsevol de les dues llengües oficials”. Així, en la campanya 2016-2017, el Servei d’Acreditació i Assessorament va organitzar 130 cursos de valencià específics per a treballadors de la Generalitat, que comptaren amb 3.548 assistents, distribuïts per tot el territori i procedents tant de les conselleries com dels organismes que conformen el sector públic instrumental.
També es faran cursos per a tots els nivells de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, així com cursos d’actualització lingüística per al personal posseïdor dels nivells mitjà i superior. Per últim, en col·laboració amb la Direcció General de Seguretat i Resposta a les Emergències, s’impartirà un curs de valencià nivell B1 a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
D’altra banda, s’ha publicat la guia “10 maneres d’iniciar una conversa en valencià·, que invita les persones que ocupen llocs de treball d’atenció al públic a expressar-se en valencià. La guia és tant per a l’atenció presencial com per a la telefònica.
El pla d’acompanyament se sosté en cinc pilars: repositori de documentació institucional i administrativa; formació lingüística i tècnica; atenció lingüística; coaching lingüístic, i les noves versions del Salt, el traductor en línia de la Generalitat. El primer dels pilars preveu posar a disposició dels funcionaris models documentals i publicacions institucionals amb una plataforma de plantilles que inclou pautes per a elaborar documents propis. A més, es facilitaran glossaris temàtics per a resoldre dubtes. La formació constarà de cursos específics sobre llenguatge especialitzat administratiu, sanitari i jurídic; redacció en valencià de notes de premsa, actualització de coneixements de valencià i criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat.
L’atenció lingüística inclou un fitxer amb la resolució de “consultes senzilles de manera ràpida i efectiva” a través d’un telèfon i un xat, la resolució de “dubtes complexos” per mitjà del correu electrònic o formulari i un fitxer de respostes a preguntes freqüents. L’anomenat coaching són tutories i auditories amb assessorament personalitzat, diagnòstic de necessitats i voluntariat lingüístic. Trenzano va anunciar també la intenció del seu departament de “refer” el traductor Salt i presentar dues versions. D’una banda, el Salt.pro, per a personal de la Generalitat, i d’una altra, el Salt.usu, per a usuaris externs a l’administració.
