“No hi ha una solució única sobre l’aigua”, va afirmar ahir dimarts el president de la Generalitat, Ximo Puig. Per això, va advocar per aconseguir “des del diàleg” una suma de solucions, “sense demagògies, sense ‘frontismes’, però buscant una solució al més ràpid possible perquè la situació és molt complicada”. Puig va fer aquestes declaracions en ser preguntat pels mitjans sobre la reunió que va tindre amb membres de comunitats de regants del Baix Segura i del Tajo-Segura, on els va explicar la posició del Consell respecte als recursos hídrics i va mostrar “la solidaritat en un moment tan complicat”.
Per a Puig, “no es poden confrontar els regants amb els ciutadans respecte de l’ús de l’aigua, perquè és evident que el primer ús és el de la boca”, però va remarcar que, per a la comarca del Baix Segura, és “fonamental que es garantisca un reg sostenible”. Per això, una de les seues apostes és activar al màxim la dessalinització de l’aigua, així com la modernització dels regs, la depuració i el tractament de les aigües. A més, el president valencià va admetre que la situació del Tajo és “molt complicada”, però “si no canvia la situació, s’ha de produir un transvasament”. Puig va recordar que no n’hi ha hagut cap des de maig i va indicar que hi ha un problema afegit: l’econòmic. “Si a més de no haver-hi aigua transvasada s’ha de pagar, l’economia dels agricultors es posa en major dificultat”, va asseverar. Per això, defensa la moratòria de pagament.
Problemes a la conca del Segura… i del Xúquer
Aquestes paraules de Puig s’escoltaven just una setmana després de la reunió que va mantindre el president de la Generalitat amb la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, per a plantejar-li la necessitat de prendre mesures urgents contra la sequera i per a combatre la situació “terrible” que afecta comarques alacantines com el Baix Segura.
Segons va informar la Generalitat en un comunicat, en aquesta reunió Puig tenia previst reclamar a García Tejerina la utilització de totes les dessaladores de la zona i l’aportació extraordinària del transvasament del Tajo-Segura, així com la posada en marxa d’accions concretes que depenen del govern espanyol i que anirien encaminades a augmentar els regs al sud de la demarcació d’Alacant. La ministra va prometre que “abans de juny es podrien gestionar el doble d’hectòmetres, 80”, gràcies a la dessalació. El president ja va avançar a finals del passat mes d’octubre que sol·licitaria aquesta reunió davant el que va descriure com una situació de sequera “angoixant” i amb un alt risc per a la indústria agroalimentària de la zona.
Segons dades del Ministeri d’Agricultura, la reserva hidràulica de la conca del Xúquer se situa en el 25% del seu total, mentre que la del Segura està al 13,1%. Al Xúquer, els embassaments tenen una capacitat total de 3.337 hectòmetres cúbics i, en l’actualitat, compta amb 835, per sota dels 858 de l’any passat i dels 1.186 de la mitjana de l’última dècada. Pel que fa a la conca del Segura, la capacitat total és de 1.141 hectòmetres cúbics, però en aquests moments n’hi ha 150, a diferència dels 252 de l’any anterior i dels 439 de mitjana dels darrers deu anys.
La gran campanya per la sensibilització
Davant d’una situació com aquesta, poden vindre al cap dues possibles eixides: aconseguir més aigua o gestionar millor els recursos existents. O, fins i tot, les dues a la vegada. En la línia de la gestió, la Generalitat Valenciana posarà en marxa “una gran campanya de sensibilització per a l’estalvi de l’aigua i la reutilització”, una campanya en què col·laboraran mitjans de comunicació, ajuntaments i empreses subministradores.
Ho va anunciar Puig en la inauguració del XII Congrés Nacional de Periodisme Ambiental, celebrat la setmana passada a València. Allà, el president de la Generalitat es va referir al canvi climàtic com “una qüestió de caràcter mundial, però que cadascú també, des de l’àmbit local i ciutadà, ha de respondre”. Una de les conseqüències del canvi climàtic que ja afecta el territori valencià és, precisament, la sequera. Així ho va remarcar Puig quan es va referir a ella com “una amenaça directa, terrible, que en algunes zones de la nostra Comunitat està tenint conseqüències molt negatives”.
En aquest marc, el president de la Generalitat va apel·lar a la corresponsabilitat i va demanar activisme per part dels periodistes i del conjunt de la societat, en la línia de la campanya anunciada. El president també va lamentar que “la urgència del canvi climàtic” no es veja reflectida en l’agenda mediàtica ni en la política. No obstant això, la sequera i la gestió de l’aigua sí que han aconseguit fer-se lloc en l’agenda valenciana en els darrers mesos, però més aviat com una guerra entre autonomies que com un problema mediambiental.
La guerra de l’aigua
Aquest estiu Greenpeace va presentar un informe sota el títol La trama del agua en la cuenca del Segura… diez años después. L’organització ecologista afirmava que s’ha difós un “fals missatge” de dèficit hídric i, a més, manifestava la seua voluntat d’acabar amb el transvasament Tajo-Segura en tres anys. La presentació del document va tindre conseqüències polítiques immediates. Fins i tot abans de veure el document, el govern de Castella-la Manxa no descartava la possibilitat d’acudir als tribunals en cas de tindre constància que s’estiguen donant males pràctiques en l’ús del transvasament del Tajo al Segura respecte “al mercadeig dels drets d’aigua dels regants”. Així ho va afirmar en aquell moment el portaveu de l’executiu castellanomanxec, Nacho Hernando. Concretament, estaven estudiant la viabilitat jurídica per a presentar l’informe de Greenpeace davant la Fiscalia de Medi Ambient.
Les declaracions d’Hernando, que també és secretari general de les Joventuts Socialistes de Castella-la Manxa, van rebre la resposta de Manolo Mata, síndic del grup socialista a les Corts, que va assegurar que “els regants valencians fan un ús correcte de l’aigua perquè són persones molt agraïdes amb altres comunitats i saben de la importància i necessitat d’aquest bé tan preuat”. També va afirmar que, “allà on es demostre una il·legalitat, el govern valencià serà el primer a actuar amb contundència”, si bé va advertir l’executiu de Castella-la Manxa de la importància de “treballar conjuntament perquè mai més tinguem guerres de l’aigua”. “Estem molt lluny de les polítiques del PP, que perseguien enfrontar territoris per l’aigua”, va sentenciar Mata aleshores.
Una crida al govern estatal
També Puig va eixir a la defensa del transvasament Tajo-Segura. Ho feia pocs dies després de la presentació de l’informe de Greenpeace i sostenia que, “hui dia, el transvasament és absolutament necessari i s’ha de mantindre”. Puig va remarcar que aposta pel manteniment del transvasament en les condicions que existeixen i que, fins i tot, “en un moment determinat es podria transvasar més aigua. Depén de les condicions”. Tot i això, va reconéixer que “s’ha d’avançar en la reutilització de l’aigua a través de la depuració adequada per a l’ús agrícola i industrial i millorar la capacitat de dessalinització”.
L’última demanda del president de la Generalitat cap a l’executiu estatal és “que escolte el clamor existent al Baix Segura” i “adopte les mesures extraordinàries que mereix una situació extraordinària com la que s’està vivint per la falta d’aigua”. Després de la seua reunió amb comunitats de regants de la zona, Puig va declarar que havia vist “molt de sofriment” en aquests moments: “He vist una situació d’angoixa i no es pot estar impassible davant del sofriment de tantes persones, sinó que cal prendre decisions, totes les que cada administració puga prendre”.
En aquest sentit, Puig va reclamar solucions per a “garantir estructuralment l’aigua tant per a les explotacions agràries com per a les persones” i, referint-se al govern espanyol, “que és el competent en qüestions fonamentals per a atallar aquesta situació”, li va demanar “coratge, valentia i, sobretot, sensibilitat”.
